Amb la sortida del iphone 4g Apple ha tingut prou problemes degut a un error de diseny que provoca que el nou iphone perga covertura si l´agafes de determinada forma. No han parat de dir que no, que no es cert, que es una errada amb el càlcul de covertura i que una actualització del software ho solucionaria quan realment un error en un diseny de hardware es impossible de solucionar per software.
Solució? Contar una bona mentida i si te la creus, perfecte, i sino diem que es que ens tens mania i els mitjans els persegueixen. Han canviat, efectivament, el càlcul de covertura fins al punt que un iphone sense sim ni cap operador configurat te una ratlleta de covertura. Ara, encara que no tingues una tarjeta sim insertada, seeeempre tindrás covertura. I eixa es la meva experiència amb el meu iphone 3g i el nou "càlcul de covertura".
Es pot ser mes poca vergonya?
dissabte, juliol 17
dimecres, juny 30
Kick Ass
Ja he vist la película de Kick Ass. Fa prou vaig llegir els comics de Romita Jr. (que per cert, que poc m´agrada Romita com a dibuixant, mai m´ha agradat) i Millar i tenia curiositat per vorer com quedaba la película.
Kick Ass es una colecció de 8 (o 9, no recorde exactament) números on es relata com un típic lector de comics de superherois típicament adolescent decideix posar-se un tratge d´heroi i començar a "fer el be" per tota la ciutat. Es un dels còmics mes aclamats dels últims anys i la veritat es que si, està molt be (excepte el dibuix de Romita, que continua pareixent-me infantiloide), el guió està genial i reparteix a dosis iguals humor i tragèdia. Si es poguera comparar amb una obra literària el compararia amb el Quixot, realment comparteix molts dels punts de vista de l´obra de Cervantes i no m´extranyaria que Millar s´hagués inspirat en aquest obra per a guionitzar Kick Ass. En un temps on els cavallers i els fets de cavalleries han passat a l´oblit, el Quixot es posa la seva armadura i intenta ajudar a la gent, igual que fa Kick Ass posant-se el seu tratge d´heroi.
No es acàs el Quixot una obra d´humor dins la tragèdia de la vida humana? On el que està boig es l´unic que es preocupa per fer el be? On l´humor sol es el pas, el toc de color, l´unic punt de alegria dins de la realitat? Doncs Kick Ass es prou semblant. I te els mateixs tocs d´humor d´un típic Quixot cervantí, mig boig però encantador i preocupat pels altres i per les coses que realment importen en la vida però que, així i tot no pot escapar de la realitat última a la que pertany, una realitat trista, fosca i apagada, com la de tothom i a la que sempre te que acabar rendint conter.
La película, per sort, respecta prou el guió original, però peca de dos aspectes que si estaven al còmic i que li lleven aquest toc Quixotest que tant em va agradar. Si el Quixot s´haguera casat amb Dulcinea del Toboso i la seva bogeria haguera sigut una excusa per a fer el que tenia que fer l´obra de Cervantes haguera tingut un sentit molt diferent... podria haver sigut igual de divertida, però sols això. Doncs això mateix es el que passa amb la película. Que l´heroi es case amb la xica de la película o que necessites venjar-te pel que t´han fet per a fer heroicitats (i aqui em refereixc a Bid Daddy o Gran Papi, a la película) son escenes que no entrarien mai en un Quixot i que en el comic no trobem. Realment, al còmic, l´heroi seriós, contraposat a Kick Ass, acaba per estar mes boig encara que el mateix Kick Ass i es dedica a matar mafiosos per la mateixa raó per la qual Kick Ass es posa el seu tratge, sense necessitar cap excusa de venjances per a fer el que fa. Sols gasta eixa excusa amb la única persona que el lliga al món, la seva filla de 10 anys, Hit Girl.
Per altra banda es una película molt divertida, amb tocs tarantinians molt conseguits però que realment responent al guió orginal del comic, amb una banda sonora estupenda i un ritme trepidant. Vaja, que està molt be, al nivell d´acció i diversió de películes com Kill Bill, per exemple.
Però vaja, li falta el toc que ha perdut, el toc de bogeria, de fer les coses perque si, perque estic boig, vullc estar boig i per això faig el que faig, sense la necessitat de buscar una excusa per a fer-ho. En la película la busquen, la necesiten per a que un heroi vengador siga un heroi vengador, no volen un Quixot. I es una llàstima. Però be, sempre tenim el còmic. I m´alegre molt d´haver-lo llegit abans de vorer la película.
Kick Ass es una colecció de 8 (o 9, no recorde exactament) números on es relata com un típic lector de comics de superherois típicament adolescent decideix posar-se un tratge d´heroi i començar a "fer el be" per tota la ciutat. Es un dels còmics mes aclamats dels últims anys i la veritat es que si, està molt be (excepte el dibuix de Romita, que continua pareixent-me infantiloide), el guió està genial i reparteix a dosis iguals humor i tragèdia. Si es poguera comparar amb una obra literària el compararia amb el Quixot, realment comparteix molts dels punts de vista de l´obra de Cervantes i no m´extranyaria que Millar s´hagués inspirat en aquest obra per a guionitzar Kick Ass. En un temps on els cavallers i els fets de cavalleries han passat a l´oblit, el Quixot es posa la seva armadura i intenta ajudar a la gent, igual que fa Kick Ass posant-se el seu tratge d´heroi.
No es acàs el Quixot una obra d´humor dins la tragèdia de la vida humana? On el que està boig es l´unic que es preocupa per fer el be? On l´humor sol es el pas, el toc de color, l´unic punt de alegria dins de la realitat? Doncs Kick Ass es prou semblant. I te els mateixs tocs d´humor d´un típic Quixot cervantí, mig boig però encantador i preocupat pels altres i per les coses que realment importen en la vida però que, així i tot no pot escapar de la realitat última a la que pertany, una realitat trista, fosca i apagada, com la de tothom i a la que sempre te que acabar rendint conter.
La película, per sort, respecta prou el guió original, però peca de dos aspectes que si estaven al còmic i que li lleven aquest toc Quixotest que tant em va agradar. Si el Quixot s´haguera casat amb Dulcinea del Toboso i la seva bogeria haguera sigut una excusa per a fer el que tenia que fer l´obra de Cervantes haguera tingut un sentit molt diferent... podria haver sigut igual de divertida, però sols això. Doncs això mateix es el que passa amb la película. Que l´heroi es case amb la xica de la película o que necessites venjar-te pel que t´han fet per a fer heroicitats (i aqui em refereixc a Bid Daddy o Gran Papi, a la película) son escenes que no entrarien mai en un Quixot i que en el comic no trobem. Realment, al còmic, l´heroi seriós, contraposat a Kick Ass, acaba per estar mes boig encara que el mateix Kick Ass i es dedica a matar mafiosos per la mateixa raó per la qual Kick Ass es posa el seu tratge, sense necessitar cap excusa de venjances per a fer el que fa. Sols gasta eixa excusa amb la única persona que el lliga al món, la seva filla de 10 anys, Hit Girl.
Per altra banda es una película molt divertida, amb tocs tarantinians molt conseguits però que realment responent al guió orginal del comic, amb una banda sonora estupenda i un ritme trepidant. Vaja, que està molt be, al nivell d´acció i diversió de películes com Kill Bill, per exemple.
Però vaja, li falta el toc que ha perdut, el toc de bogeria, de fer les coses perque si, perque estic boig, vullc estar boig i per això faig el que faig, sense la necessitat de buscar una excusa per a fer-ho. En la película la busquen, la necesiten per a que un heroi vengador siga un heroi vengador, no volen un Quixot. I es una llàstima. Però be, sempre tenim el còmic. I m´alegre molt d´haver-lo llegit abans de vorer la película.
dimecres, juny 2
Felicitats Maria!!!
Felicitats Maria, cinc anys... que ràpid creixes. Pareix ahir quan vas neixer i et tenia entre les meves mans, mirant-me amb eixos ulls tan grans i preciosos.
Uns cinc anys meravellosos... moltes felicitats!
dimecres, maig 12
Guerra Mundial Z
Últimamente m'ha pegat per llegir literatura distòpica... i l'últim llibre que estic llegint es el de Guerra Mundial Z de Max Brooks.
El llibre es un conjunt d'entrevistes a diferents participants del que serà, segurament, la pròxima guerra mundial, la guerra contra els Zombis. Obviament, al llibre ja ha passat la guerra i l'autor la descriu però estic segur que eixe serà el pròxim conflicte mundial... sols hi ha que vorer un ratet les notícies per a observar com cada vegada hi han mes zombis per tots llocs, sobretot en els llocs de poder.
Be, deixant de banda la realitat nostra el llibre narra com apareixen les primeres infeccions zombi fins haver quasi 200 milions de zombis al mon i com les nacions de la terra tenen que reaccionar per a evitar la extinció de la espècie humana. La narració parla des de tots els aspectes d'una guerra i com aquesta afecta als que la pateixen, que en aquest cas, es tota, absolutament tota la humanitat. Com aspectes que hui en dia ens resulten essencials, tecnologia, fama, diners, en un conflicte per la supervivència deixen de tenir qualsevol valor, quan es converteix en moltíssim mes important saber plantar quatre bajoques i dos tomaqueres que saber com guanyar milions de dolars en la borsa.
La veritat es que aquest llibre m'està fascinant. La narració dels mes baixos instints de la humanitat aflorats per la necessitat de supervivència i com aquests instints aconsegueixen superar els perills es d'una intensitat i realitat tal que pareix que el conflicte haja sigut una realitat. La immersió en la lectura d'aquest llibre et fa patir per les víctimes dels zombis, compartir les necessitats de supervivència i experimentar les lluites per alliberar els territòris infectats en els moviments de reconquesta de la espècie humana.
Un dels millores llibres que he llegit últimament i dona igual que no agrade la temàtica zombi, realment importa poc per a que agrade llegir un llibre com aquest.
El llibre es un conjunt d'entrevistes a diferents participants del que serà, segurament, la pròxima guerra mundial, la guerra contra els Zombis. Obviament, al llibre ja ha passat la guerra i l'autor la descriu però estic segur que eixe serà el pròxim conflicte mundial... sols hi ha que vorer un ratet les notícies per a observar com cada vegada hi han mes zombis per tots llocs, sobretot en els llocs de poder.
Be, deixant de banda la realitat nostra el llibre narra com apareixen les primeres infeccions zombi fins haver quasi 200 milions de zombis al mon i com les nacions de la terra tenen que reaccionar per a evitar la extinció de la espècie humana. La narració parla des de tots els aspectes d'una guerra i com aquesta afecta als que la pateixen, que en aquest cas, es tota, absolutament tota la humanitat. Com aspectes que hui en dia ens resulten essencials, tecnologia, fama, diners, en un conflicte per la supervivència deixen de tenir qualsevol valor, quan es converteix en moltíssim mes important saber plantar quatre bajoques i dos tomaqueres que saber com guanyar milions de dolars en la borsa.
La veritat es que aquest llibre m'està fascinant. La narració dels mes baixos instints de la humanitat aflorats per la necessitat de supervivència i com aquests instints aconsegueixen superar els perills es d'una intensitat i realitat tal que pareix que el conflicte haja sigut una realitat. La immersió en la lectura d'aquest llibre et fa patir per les víctimes dels zombis, compartir les necessitats de supervivència i experimentar les lluites per alliberar els territòris infectats en els moviments de reconquesta de la espècie humana.
Un dels millores llibres que he llegit últimament i dona igual que no agrade la temàtica zombi, realment importa poc per a que agrade llegir un llibre com aquest.
dilluns, maig 3
Un viatge amb globus
L'altra vesprada la meva filla em va sorprende amb una conversació que resulta prou sorprenent perque condensa una de les búsquedes mes anhelants del nostre món en la ment d'una nena de 4 anys, la búsqueda de vida fora del nostre planeta.
Maria em comentà....
Papà, tenim que fer un globus per a fer un viatge al cel.
I fins on vols pujar?, li vaig dir jo.
Fins a l'estrella del anell, va contestar ella.
Quina estrella es eixa? Li vaig preguntar jo extranyat
Si, la estrella impresionant, aquella del anell. I aleshores vaig entendre a que es referia, a Saturn, que vam observar pel telescopi fa unes setmanes i que ella va qualificar de "impresionant" :)
Et refereixes a Saturn? Pero recorda que Saturn es un planeta, no una estrella...
Si papa, però... Hi ha algú a Saturn?
Una pregunta eterna... Hi ha algú ahi fora? A Saturn obviament, no, pero per al cas que ocupa, que es de la curiositat intrínseca que tenim com a humans, poc importa. Es molt significatiu que des de tan menuts ja tinguem consciència d'un ací, la terra, i un allà, ahi fora, i ja inmediatament ens formulem eixa pregunta... Hi ha algú?
Hi ha molta gent a la que l'aterra com a individú la solitut i necessita la companyia d'altres gents, de la societat... Ens aterra com a societat la solitut enmig de la immensitat del univers?
Maria em comentà....
Papà, tenim que fer un globus per a fer un viatge al cel.
I fins on vols pujar?, li vaig dir jo.
Fins a l'estrella del anell, va contestar ella.
Quina estrella es eixa? Li vaig preguntar jo extranyat
Si, la estrella impresionant, aquella del anell. I aleshores vaig entendre a que es referia, a Saturn, que vam observar pel telescopi fa unes setmanes i que ella va qualificar de "impresionant" :)
Et refereixes a Saturn? Pero recorda que Saturn es un planeta, no una estrella...
Si papa, però... Hi ha algú a Saturn?
Una pregunta eterna... Hi ha algú ahi fora? A Saturn obviament, no, pero per al cas que ocupa, que es de la curiositat intrínseca que tenim com a humans, poc importa. Es molt significatiu que des de tan menuts ja tinguem consciència d'un ací, la terra, i un allà, ahi fora, i ja inmediatament ens formulem eixa pregunta... Hi ha algú?
Hi ha molta gent a la que l'aterra com a individú la solitut i necessita la companyia d'altres gents, de la societat... Ens aterra com a societat la solitut enmig de la immensitat del univers?
dissabte, abril 17
Felicitats Paula
Hui Paula acompleix 2 anys... pareix que va ser ahir que va nèixer, entre traques i celebracions, justament en eixe moment el València guanyava una copa del rei, per això me'n recorde, però que a mi em van saber a glòria com si celebraren el naixement de la Paula...
Cada vegada mes bitxo i alhora mes carinyosa. Felicitats!
Cada vegada mes bitxo i alhora mes carinyosa. Felicitats!
dijous, abril 15
Enyorança
Quan per qüestions de la vida tens que treballar lluny de la teva casa (o no tan lluny, sols estic a 100 kilometrets, pero vaja, per a mi es un món) hi han certes coses que t'esborronen quan de passada les veus.
Una foto del Montgó... un romer plantat al carrer que et recorda les teves muntanyes pelades de casa, la mar, un nom de persona, de lloc... enyore estar a casa, a la meva marina.
Tot ve a raó d'un blog que m'he trobat, de menjars típics de la marina i que corona amb una foto del Portitxol de Xàbia (vaja, crec que es el Portitxol) i que, una vegada més, m'ha fet enyorar la meva mar. I si, es cert. La mar, a Valencia no es la mateixa.
Per cert, el bloc es diu Del rebost al celler, vos el recomane. Sols el primer artícle, dedicat al bull, ja em porta records d'olor a bull secant-se, a polp torrat o a capellanets sobre les brases del foc a la caseta, al camp. Com odie viure a la ciutat...
Una foto del Montgó... un romer plantat al carrer que et recorda les teves muntanyes pelades de casa, la mar, un nom de persona, de lloc... enyore estar a casa, a la meva marina.
Tot ve a raó d'un blog que m'he trobat, de menjars típics de la marina i que corona amb una foto del Portitxol de Xàbia (vaja, crec que es el Portitxol) i que, una vegada més, m'ha fet enyorar la meva mar. I si, es cert. La mar, a Valencia no es la mateixa.
Per cert, el bloc es diu Del rebost al celler, vos el recomane. Sols el primer artícle, dedicat al bull, ja em porta records d'olor a bull secant-se, a polp torrat o a capellanets sobre les brases del foc a la caseta, al camp. Com odie viure a la ciutat...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
