dilluns, febrer 8

Senyor president de Telefonica, llum de inteligències, fanal de sabidura

Quan dia allò de que el tonto acaba ric, doncs m´haguera fet falta un exemple per tal de demostrar la teoria, encara que examples n´hi han moltíssims, sols es mirar el telediari i apareixen com a mosques.

El senyor president de telefonica, César Alierta, fa una declaració sobre varies  coses, que si Google els te que pagar per gastar les seves linies ¿?, que si van a treure una tenda d´aplicacions per a mòbils... igual dona el que diga perque tal com ho diu, estic segur de que no sap el que diu. Atenció a la entrevista i sobretot a la transcripció que fan a iphoneros.

O a este tio l´han pillat drogat o es incapaç d´articular i molt menys expresar dos idees coherents seguides. La transcripció de la entrevista que han fet es absolutament hilarant per algú que suposadament dirigeix una de les multinacionals mes grans del planeta i es que conec gent quasi analfabeta que no haurà llegit un llibre en la seva vida capaç d´expressar-se mil vegades millor que aquest home.

Com es sol dir, si gent com aquest es la que porta les principals companyies del món, apaga y vamonos.

divendres, febrer 5

Adeu, moto

Després del accident ja no tinc moto, vaja, ha quedat poca cosa d´ella. He passat uns 5 anys amb ella i realment han sigut uns anys on m´ha portat a mil llocs distints i he disfrutat de la llibertat d´anar amb moto mentre la resta de la gent feia cua per a entrar a la ciutat. Sols em queden unes cuantes fotos i moltíssims records.


Aquesta foto de dalt la vaig prendre de viatge a Valdepeñas... crec que a l´altura de Despeñaperros, tot nevat... un viatge genial.


Aquest a l´altura de Villatoya, tornant d´un dels molts viatges de feina que he fet cap a Albacete... quines curves mes intenses que m´ha donat aquesta moto.


I aquesta es d´una ruta que vaig fer per la serra d´Albarracin, quan la carretera es va acabar i vaig tindre que tirar per un camí de terra per no tenir que tornar enrere...

I quan tenia que dir alguna cosa, la dia aixi:


I molts, molts records mes. Gràcies per un esplendit servei i per tots aquests records que no oblidaré mai Se que sols eres un munt de ferros i plàstic, però vaja, he tingut una excelent amiga de ferro i plàstic. Una llàstima que tot haja acabat d´aquesta manera, en un desguaç...

dimecres, febrer 3

Lector de llibres electrònics

Sempre m´ha agradat molt la idea de portar tota la teva biblioteca, centenars i centenars de llibres, en un aparell electrònic menut, amb la possibilitat d´obrir un llibre i llegir-lo en qualsevol moment i circumstància. Fins ara gastava com a lector de llibres electrònics el meu Ipod Touch, un aparell menut, amb pantalla retro-iluminada ideal per a llegir amb llum escassa (o sense llum) i a més, molt manejable i còmode. Però com a qualsevol aparell amb pantalla retro-iluminada (com els ordinadors), cansa prou mes la vista que llegir sobre un llibre  de paper i quan estas un parell d´hores llegint, doncs es nota el cansanci, sobretot si, a més, has estat treballant amb un ordinador tot el dia.

Amb aquests mesos de baixa que m´esperen m´he decidit, per fi, a adquirir un lector de llibres electrònics al us. Els lectors de llibres electrònics o ebooks tenen com a diferència amb altres aparells de lectura, com el meu Ipod Touch o un mòbil, el que gasten tinta electrònica. La tinta electrònica es un mètode de dibuix del text sobre una pantalla blanca no retro-iluminada donant com a resultat mostrar textos amb la matèixa qualitat i condició que sobre un llibre de paper. Amb pantalla no retro-iluminada vullc dir que en aquest cas, es necessita llum ambient per a llegir, igual que amb qualsevol llibre.

El lector que he triat es el Booq, un lector de 6 polzades (tamany novel.la de butxaca), que suporta quasi tots els formats mes coneguts, epub, pdf, txt (tinc el dubte del mobipocket) i altres. Diuen que es el primer fabricat a Espanya, te un look prou vistós, es senzill d´utilitzar i com a sistema operatiu gasta Linux, el que per a mi es garantia de que, almenys, funcionará. A més porta una memòria interna de 1 Gb (per a fer-se una idea, jo tindré uns 600-700 llibres i estaré ocupant un 60% de la memòria) ampliable amb targetes SD i te curiositats accesòries com el reproductor de mp3 (que no crec que arribe a gastar mai, pero ahi està) o el sudoku.

No hi ha moltes impressions d´ell a la xarxa, bàsicament perque es un model que porta menys d´un mes comercialitzat-se, pero be, jo si el recomane.

El lector es aquest:


Ve amb 350 obres clàssiques incluides que he afegit a la meva bibliotèca d´ebooks clàssics, sobretot perque tots ells venen adaptats a lectors electrònics i això sempre es un plus.
Les meves impressions sobre aquest aparell serien... Com he pogut passar tot aquest temps sense un lector d´aquests?  

Per a tots els amants de la lectura es imprescindible i si, pots estar dos, tres hores seguides llegint i la vista no es cansará ni mes ni menys que llegint un llibre de paper. Amb la diferència de que si baixes al parc a llegir o ten vas al camp, no tens per que endur-te 3 o 4 llibres al darrer, amb aquest aparell, et sobra.

Ara sols falta que es generalitze la publicació en format electrònic i els preus s´adequen també a aquest format... en anglés hi ha molt, en castellà poc i en català, menys encara, però be, algo hi ha (podeu fer una ullada a www.edi.cat).




dimarts, febrer 2

El tonto acaba ric

Extracte de la carta 83 de las Cartas Marruecas de Cadalso... queda en versió original:

Si yo creyese en los delirios de la astrología judiciaria, no emplearia la vida en cosa alguna con tanto gusto y curiosidad como indagar el signo que preside el nacimiento de todos los hombres literatos en España. En todas partes es, sin duda, gracia, y muy grande, la de nacer con un grado mas de talento que el común de los mortales; pero en esa península, dice Nuño, es uno de los mayores infortunios que puede contraer el hombre al nacer.


A la verdad, prosigue mi amigo, si yo fuese casado y mi mujer se hallase próxima a dar sucesión a mi casa, le diria con frecuencia: desea con mucha vehemencia tener un hijo tonto; verás que vejez tan descansada y honorífica nos da. Heredará a todos sus tíos y abuelos, y tendrá robusta salud. Hará boda ventajosa y una fortuna brillante. Será reverenciado en el pueblo y favorecido de los poderosos; y moriremos llenos de conveniencias. 
Pero si el hijo que ahora tienes en tus entrañas saliese con talento ¿Cuanta pesadumbre ha de prepararnos? Me estremezco al pensarlo, y me guardaré muy bien de decírtelo por miedo de hacerte malparir.


Sea cual sea el fruto de nuestro matrimonio, yo te aseguro, a fe de buen padre de familia, que no le he de enseñar a leer ni a escribir, ni ha de tratar con mas gente que el lacayo de la casa


Aquest text es del segle XVIII. Si afegeixes a la paraula literato altres com científic o investigador... doncs si, no ha canviat gens el panorama. O va a pitjor, quan sents coses a la televisió com que Ferrán Adrià es un científic de la cuïna, a la altura d´altres investigadors que busquen la cura al cancer o a altres enfermetats (literal).

Aqui ni s´ha sabut apreciar al que sap i els beneficis que pot reportar el seu coneixement a la societat ni, pel que veig, es sabrà mai. El paleta de l´obra de l´esquina, eixe si que es un triomfador. Per a que llegir ni escriure, per a que....

diumenge, gener 31

Dia de la Pau 2010

El divendres passat, dia 29 d Gener, va ser el dia de la Pau i al colegi de Maria van fer una petita funció, tots els xiquets de l´escola rei En Jaume de Foios van cantar i els mes majors van tocar els seus instruments musicals.



De Videos 2010



Heu de perdonar la tremolor del video, pero el dia d´abans vaig sortir del hospital després d´un accident de moto i el dolor d´esquena (tinc un vertebra trencà i porte un corsé ortopèdic) no em deixa tenier el braç alçat massa temps sense que em tremole tot.

diumenge, gener 24

El tweet mes divertit

Twitter es una font inmediatísima e inesgotable de informació... però també de rumors, falsedats, simples comentàris d´estat o comentàris enginyosos i divertits.


Fa uns quants mesos un dels "trend topics" o tema de moda del moment va ser el "Barça", que per al món anglo-saxó es un problema escriure per que no tenen ç trencada i per tant, escrivien com a "Barca" i el titular del tema de moda era així, Barca.


I aquí ve el "xist" com diria Polo-Montilla... i que sols entendran aquells versats en geografia d´època helenísitca (jo el vaig agafar enseguida, es una de les meves èpoques preferides).


Un usuari, arràn del tema comenta:

"Barca" is a trending topic? Have we opened up a wormhole in space/time which terminates in ancient Cyrenaica? I must leave immediately.


Que traduït diria així... Barca es un tema de moda? S´ha obert un forat en el espai/temps i hem acabat en l´antiga Cyrenaica? Tinc que abandonar-lo inmediatament.


A mi em va fer una gràcia tremenda per que vaja, podria contar amb els dits de la ma les persones que conec que sapiguen que es l´antiga Cirenaica i menys encara que coneguen per on parava Barca. Em va agradar molt aquell tweet i quan l´he tornat a vorer guardat en favorits he tornat a somriure com aleshores.



dissabte, gener 23

La religió, amant de la ignorància

Estic estudiant diversos temes referents a un examen que tinc d´ací a pocs dies i m´he trobat amb un tema referent a la lectura de llibres en la edat moderna, el control de la lectura per part de les dones i la vigilància de la inquisició per a que no es traduïren llibres originalment en llatí a llengua romanç, fos la que fos.

En resum, la gent resaba en llatí. I no entenien en absolut el que deien. I no es volia que entengueren el que deien impedint traduïr els llibres al seu idioma des del llatí i que exlicaba, precisament, el que estaven resant. Sobretot si eren dones. Si no recorde mal, el mateix Fra Lluis de León va tindre un procés inquisitorial per una traducció al castellà del Cantar dels Cantars... que tenia que estar en llatí.

Entenc, però no comparteixc, el que l´esglesia no volgués que es traduïren certs llibres com la Biblia a llengua romanç per a evitar "lliures interpretacions de gent ignorant" i tot degut a la por a la reforma... pero simples llibres d´oracions, per a senzillament saber que estas dient quan reses... es senzillament demencial i te com a única explicació le necessitat de la religió de nodrir-se de la ignorància dels creients, impedint que es facen preguntes i que ni tan sols es plantegen la necessitat d´entendre el que estan dient. La ignorància es la base del creient i amb aquesta base la religió creix i es manté. I es quan la gent comença a entendre, no, quan la gent comença a voler entendre, a deixar de recitar el que no s´enten, es aleshores quan la religió mor. Almenys, el tipus de religió que encara avuí es majoritària en el nostre entorn, siga cristianisme, islamisme, o el que siga.

Per sort, la gent cada vegada es pregunta mes coses. O almenys deuria ser així. Jo dubte entre aixó o que mes be s´haja substituït la religió per la televisió i els centres comercials, tant necessitats de la ignorància com qualsevol Deu vingut a menys.