Aigua per ací­ aigua per allá

Un dels temes mes "candents" que ltimament volten per la nostra actualitat, que de actualitat te poc, perque sempre es el mateix, es el tema del transvￜ del Ebre i el plￜhidrolￜic nacional. A part del tema polￜic, que consisteix en aprofitar les diferￜcies entre veￜs que sempre hi ha hagut per crear un clima de crispaciￜque done vots al qui toque, estￜun tema que em preocupa molt mￜ, el tema ecolￜic.



En un mar tancat com el Mediterrani l'aportaciￜque fan els rius als ecosistemes marins es molt important, ja que suposa un gran porcentatge del total de matￜia biolￜica que arriba a la mar, matￜia de la que s'alimenten els sers vius de la nostra mar, el mare nostrum. Si disminuim l'aportaciￜd'aquests rius a la mar, la mar s'empobreix, amb el que aixￜsuposa per a la vida marina. I per a la vida terrestre que depￜ de la marina.



Exemples com el del riu Nil amb la pressa d'Aswan son prou aclaridors, no sols per al que suposￜper a l'agricultura i el medi ambient dels voltants del Nil, amb un avanￜde la desertitzaciￜprou important sinￜtambￜamb un empobriment del mediterrￜi oriental. I hi ha que tenir en compte que l'Ebre, junt amb el Rￜan, es un dels rius mￜ importants i que mￜ aigua aporta al mediterri occidental.



El problema, almenys acￜa Valￜcia, pareixen ser els agricultors. I estￜ davant d'una situaciￜpenosa que els agricultors s'empenyen en mantenir i incls engrandir a costa de tots. Tenim plantacions de taronjers, que requereixen molta aigua, en terrenys tradicionalment de secￜ on abans es plantava raￜ. El guanyar mￜ diners de vegades entel.la el bon sentit. Mￜ destrellats, els constructors. Pitjor encara. Tenim camps de golf a comarques com la Marina Alta, on sempre hem tingut secￜi dur, les piscines no falten, es mￜ sobren, mentre que a poblacions com Dￜia la falta d'aigua potables es ja un fet quotidiￜ Aleshores On es el problema? En que no hi ha prou aigua o en que no estￜben aprofitada la que hi ha ? En que l'aigua es gasta per a especular i no per a beure? O en que a alg li pareix mￜ necessari alimentar a un taronjer o omplir una piscina o que vinguen cuatre anglesos a jugar al golf a que puguem beure un gotet d'aigua amb bon sabor?







El problema estￜen l'avaricia d'alguna gent, avaricia que els fa voler cada vegada mￜ per damunt de tot, per damunt de la propia naturalesa. Els agricultors volen vencer a la natura plantant fruiters a terrenys on no es poden plantar, els constructors volen mￜ i mￜ camps de golf i xalets amb piscines gegants per atraure els extrangers, encara que els que viuen ahi no tinguen aigua potable. Especulaciￜ diners i mￜ diners. Eixe es el veritable problema, no la falta d'aigua. I quina soluciￜens donen?



Portar l'aigua d'un altre lloc, per a continuar amb la barbaritat. Ja em fet malbￜel que tenim acￜi ara, si porten l'aigua del Ebre, continuarem fins que acabem amb tot el poc que queda. Que serￜel segent? Plantar freses al desert d'Almeria? Kiwis al Sahara? Quin destrellat. I a part de la barbaritat que suposa voler mￜ d'on no es pot, mￜ barbaritat encara suposa sacrificar altres medis ambients, l'Ebre i el mateix Mediterrￜi, per aquest voler mￜ i mￜ a costa de tot.



El que ens donen amb aquest plￜhidrolￜic es el mￜ fￜil de fer. Reunim a la majoria, els enfrontem amb els catalans i els aragonesos i transvassem l'aigua i problema resolt de moment. Perque mai cap polￜic s'enfrontarￜals agricultors per a dir-los que on no hi ha aigua deuen plantar secￜi als constructors per a prohibir-los construￜ piscines o camps de golf on hi han pocs recursos acuifers. Els polￜics sempre han sigut cobards, sols prendrￜ una decissiￜdifￜil quan no tinguen mￜ remei que prendre-la. Mentres tant, preferirￜ les decissions fￜils. I si els donen mￜ vots, millor. Es doncs un problema de cobardia, de cobardia polￜica. I no sols dels que hi han ara, que a part de cobards pareix que tambￜtenen mala idea, es un problema de la polￜica en general. Mentre tinguem a cobards per polￜics, tindrems destrellats com el transvￜ del Ebre i el medi ambient sempre estarￜamenaￜt, perque sempre serￜuna cosa secundaria, per baix dels diners. Espere que el bon seny de la gent obligue a prendre les decisions difￜils als polￜics en casos com aquest. La confianￜ doncs quedￜen el bon seny de la gent. Encara que, segurament, siga confiar massa...



I que conste que no he parlat de la major barbaritat acuï¿œera de les nostres terres i que damunt ha fet la generalitat, Terra Mï¿œica. Algo tan evident sobrava...