Barreja de cultures

Avui, anant cap a la feina, despres de deixar el metro, creuant per un carrer pel que passe quotidianament, me n'he adonat d'algo que m'ha resultat curiosí­ssim. He vist una tenda de vestits tradicionals de fallera (treballe a la ciutat de Valécia) al costat d'un gimnás de Tai-Xi i enfront d'un restaurant turc especialitzat amb kebaps (que per cert, están deliciosos). I això m'ha fet reflexionar de com les tradicions més ráncies de la nostra societat conviuen cada vegada més amb tradicions i cultures arribades d'arreu el món. I m'encanta que siga així­



M'agrada la diversitat. La diversitat es bona ja que ens ajuda a coneixer millor altres formes de ser i pensar, formes en les que s'hi inclou altres msiques, altres gastronomies, altres parlars, altres escriures... com sol dir-se, en la varietat estáel gust.



I a les nostres ciutats cada vegada hi ha més varietat, més eleccions per a coses tan simples com per decidir que vols sopar aquesta nit. Algo mes? Realment hi ha un intercanvi cultural o sols venen a fer-nos de cuiners? Hi ha més, poc, pero hi ha. Podem trobar teteries arabs, amb balls i dances orientals, gimnasos de tai-xi o arts marcials orientals, algn concert de msica tradicional d'altres paisos i alguna coseta mes que se m'escapa. No hi ha molt, pero l'oferta es bona.



El que mes tinc en falta quan vaig a un lloc d'aquests es que pareix que siga exclusiu per a nosaltres, els occidentals, mai veus un arab a una teteria o a un xinés menjant en un restaurant xinés. No se si será pels preus o perque estan farts de veure el mateix al seu pais... o perque no te res a veure amb el que hi ha al seu pais. Pero ho trobe a faltar, trobe a faltar cares, parlars distints als meus en llocs com aquests. M'encanta escoltar llengues que no entenc, m'evoca llocs on no he estat, persones que mai coneixeré. Es una sensació prou dificil de descriure.







També m'ha vingut al cap, mentre recorria aquest carrer, el que pensarán les persones "velles" de les nouvingudes, els valencians de sempre (substitueix valencians pel nom de cualquier ciutat) dels ciutadans del món que arriben amb les seves llengues i cultures. I he cregut distingir dues pensaments distints, el de la gent i el de les persones. La gent pensa com un polp, el polp te molts tentacles pero un sol pensament. I aquest pensament es de incomprenssió, de por. La gent no vol que persones ajenes al seu grup porten noves idees, noves cultures i tradicions, tenen por de perdre la "substácia" que els fa gent, que els fa grup. Per això volen que els que venen obliden les seves tradicions i practiquen les del grup, les de la gent de la zona. Que hipòcrites. Si anassen a viure a Turquia segurament ells no voldrien perdre les seves arrels. Com sempre, la gent vol que els altres facen coses que ells no farien. Hipòcrites.



Pero després he pensat en les persones, en la persona. Aquesta persona coneixerá al seu veí¯ que treballa en el restaurant turc. I veurá que es bona persona, incls es menjarán un kebap junts, el turc li parlará de Istambul i de la familia que deixá allí­ I un altre dia, per tornar-li el favor, el vei convidará al turc a una paella. I hi haurá un intercanvi de cultures, el vei aprendrá de Turquia, de com son els turcs, sentirá parlar de Istambul i de com viuen allí­. I el turc aprendrá d'ací­ perque tindrá un vei que li mostrará com es viu ací­ i quins costums tenim. Aprendrán mtuament, el turc aprendra a conviure amb un nou grup de persones i el vei aprendrá a respectar altres cultures.



I així­ es com deuriem actuar davant els nouvinguts (i també davant altres situacions que no venen al cas). Fent cas a la persona, parlant amb la persona, escoltant a la persona. Si fem cas, si escoltem al polp d'un sol pensament, sols acabarem plens d'odi, de por irracional i contribuirem a crear d'altres polps d'un sol pensament, uns africans, altres turcs, altres bulgars, polps que odiarán a mort al nostre polp. I no es bona una societat dividida en grups que s'odien, encara que alguns sapiguen aprofitar així­ molt be en benefici pròpi. Está en mans de les persones evitar-ho. El millor polp es el polp a la gal.lega, menjem-nos el polp, tallem-li els tentacles.