El llenguatge i el raonament

Una de les discussions més interessant a la que he estat present últimament es a aquesta de Barrapunto. A partir d'un article sobre la posibilitat de que un tènue autisme sofert per Einstein i Newton els hagués donat la possibilitat de raonar abstractament amb imatges i no amb paraules s'ha arribat a una discussió directa sobre el poder del llenguatge en el raonament, realment divertit, interessant i molt apassionant.



Aquest aspecte del llenguatge el vaig trobar per primera vegada a Unamuno, al seu llibre "El sentimiento trágico de la vida", on, entre d'altres coses, ens parla de la importància del llenguatge per a portar a terme el raonament abstracte. En Montaigne, en els seus "Assajos" també vaig veure algo semblant, quant diu que "el raonar es parlar amb mi mateix". I així es ¿Com raonariem sense un llenguatge?



No vaig a repetir totes les opinions donades a aquesta discussió, que encara continua i que us recomane seguir i inclús participar, però bàsicament m'he trobat amb la impossibilitat de que un ser humà puga pensar abstractament sense paraules. Podem pensar i raonar sobre una taula, sobre el seu passat i el seu futur, utilitzant imatges d'un arbre o de la taula, pero necessitem paraules per relacionar-les i explicar-nos com i perque l'arbre ha canviat a taula. Inclús amb pensaments totalment abstractes, com la idea de llibertat, la idea d'existència o del infinit s'em fa impossible d'imaginar com podrien ser pensats sense paraules.



Tenim doncs pensaments de tipus més primari, on les idees son més representables com a imatges, per exemple el cèrvol que vas a caçar per a menjar-te necessita un pensament molt poc astracte, primari, quasi de tipus animal. Pero més ellà d'aquest tipus de pensaments, quan el nivell de l'abstracció en el raonament s'eleva, m'es impossible pensar sense paraules. I la discussió porta a termes (veure una resposta d'en Yonderboy) on s'afirma que estudis recents parlen de la possiblitat d'un pensament no tant primari, inclús totalment abstracte, sense l'us de paraules, encara que personalment dubte que puga a arribar a un nivell d'abstracció normal.



Encara que, si segons l'article que ha generat la discussió, Einstein o Newton tenien un lleu autisme que els provocava el poder pensar abstractament amb imatges, igual no sols s'arribe al nivell de pensament abstracte normal com quan s'utilitza la paraula sino que inclús es puga superar al utilitzar sols imatges. Es una idea molt interessant, encara que prou especulativa, com quasi totes les que parlen de com era i que feia i que deia una persona que porta anys morta.







Es realment un tema apassionant i aquesta discussió m'ha fet veure que les coses no sempre son tan clares com pareix. Les imatges certament tenen una forta presència al pensament, més del que creia abans, pero sense deixar mai de dependre de la paraula, sobretot quan més abstracte es torne el pensament.

La discussió continua oberta, si apareix alguna idea interessant la escriuré.



Actualitzat



I aquí estic de nou, he donat un pas més en la búsqueda de la importància del lenguatge en el raonament, es més o menys el que he escrit en Barrapunto pero com es quasi una conclusió per a mi, no crec que arribe més lluny, de moment, l'escric també al meu diari.



He intentat separar en mi el meu pensament del llenguatge. Com ja he dit, m'agrada experimentar amb mi mateix les idees que llegeixc o que se m'ocurreixen, ja que és l'única forma que tinc per a veure si poden ser vàlides, això si, vàlides solament per a mi, ja que cada persona és un món.



M'he imaginat doncs sense llenguatge i intentant expressar alguna cosa com la llibertat sense la paraula lliure i derivats. Creia que no seria capaç d'aconseguir-ho, encara que fos mínimament, però si. Puc sentir la llibertat sense la paraula lliure però no puc explicárme-la a mi ni als altres. Ho vaig intentar amb la paraula amor i em va passar el mateix. Llavors he deduït que hi ha dos situacions distintes, el sentir i l'explicar (l'explicar seria el mateix que raonar, amb nosaltres o amb uns altres). Jo puc sentir una cosa sense llenguatge però no me la puc explicar si no utilitze un llenguatge. Puc sentir que és la llibertat però no em puc explicar que té d'especial i perquè m'agrada ser lliure sense la paraula lliure. És com el sentit de l'existéncia, sabem que existim però no podem explicar-nos el perquè, no tenim paraules per a fer-ho. Més o menys així em sentia amb aquest "experiment" quan em podia sentir lliure però no explicar-me perquè i com i que és ser lliure perque no tenia paraules per fer-ho.



Així doncs una possible explicació a aquest "experiment" seria que vivím en un món d'imatges i sensacions. Sentim que som lliures, que existim o que fa fred, pero necessitem la raó per a explicar-ho. I per a explicar algo tenim que fer preguntes sobre eixe algo, eixa sensació o eixa imatge ¿I com preguntes algo sense un llenguatge amb el que fer-ho? Soc incapaç d'imaginar-ho i en mi almenys, no es possible. Es cert que per sentir-te lliure no necessites coneixer la paraula llibertat com creia abans, pero t'es molt necessària si vols preguntar-te el perqué. I sent humans, el perqué es la pregunta mes necessària de la nostra existència, sense ella no m'explique al ser huma, es quasi com la vertadera raó de la nostra existència, preguntar-nos eternament el perqué.



Aquest és un tema dificil però interesantíssim de debò.

I personalment depenc tant del llenguatge que m'és dificil intentar raonar sense ell per el que dedueixo que possiblement el que he dit no sigui molt vàlid per a ningú, excepte per a mi. Però be, sent un dels principals objectius d'aquest diari meu el d'ajudar a coneixer-me, doncs crec que amb tot açó en tinc prou, de moment.