El que no m'agrada

No m'agrada la gent que te pressa. No m'agrada la gent que va emprenyant amb el cotxe i el seu inseparable "pito". No m'agrada el metro ple de gent com si fòssim sardines. No m'agrada la televisió. No m'agraden els anuncis de televisió. No m'agraden els anuncis de televisió del nadal ni tampoc el nadal. Ni els anuncis de mòvils (si, "siéntete orgulloso y mejor persona con tu movil") ni els anuncis de cotxes (si, "siente que el mundo es distinto porque tienes un BMW y tu eres lo mas con tu BMW") ni els de la Coca-Cola amb els seus estúpids eslogans que tan atrauen a la gent.



No m'agrada la calor, la calor adorm, prefereisc el fred que desperta. No m'agraden les ciutats plenes de gent a la que res importa, plenes de gent que ja no parla. No m'agraden els pobles plens de gent a la que els importa coses que no deu importar-los, gent que parla massa. No m'agraden els mentirosos. Ni la gent que es creu les mentires voluntàriament. No m'agraden les guerres, ni m'agrada la violència en nom de la pau, no m'agrada la violència. Ni la hipocresia, no m'agraden els hipòcrites que mantenen "la llei i l'ordre" amb una porra. La porra es per pegar, no per a fer la pau, hipòcrites, la pau no es manté, es guanya, i no amb porres.



No m'agraden els centres comercials ni els llocs on la gent s'aglomera. No m'agraden els grups de gent, no pots sentir ni el teu pròpi pensament. No m'agrada la gent que crida, ni les musiques al mòvils que sols serveixen per cridar la atenció, no m'agrada la gent que necessita un mòvil, un cotxe o una televisió de 200 polzades per sentir-se millor que altre. No m'agrada la gent que no pensa. Ni la gent que no vol llegir. Ni la gent que fa i pensa el que li diu altre. No m'agrada la gent que es ignorant per elecció, ignorant per que vol.



No m'agrada la tranquilitat d'esperit. Un esperit tranquil està adormit, m'agraden les persones inquietes, vives, despertes. No m'agraden els cotxes, que ridicul em sent dins d'un cotxe, una llauna cuadrada amb quatre rodes, que ximple i ridícul. No m'agrada el color blanc, reflexa la llum i t'enlluerna. No m'agraden els diners ni la gent que pensa sols amb diners. No m'agraden els països ni els estats, dins d'ells no hi han persones, no hi ha lloc per a les persones, representen un pensament únic







No m'agraden les llargues jornades de treball, no m'agrada acabar el dia tan esgotat que no puc llegir ni entendre el que llegeisc, ni pensar. No m'agrada la por. No m'agrada la por de callarme coses que no puc dir o no es convenient dir. No m'agrada la gent que es pensa que te rao ni la gent que no vol admetre que no te rao. Ni tampoc aquella que sap que no te rao pero continua defenent que la te. Ni la gent que pensa que mai te culpa de res, que la culpa sempre es d'un altre. Ni la gent que sols ha llegit un llibre, que sols te una idea, que pensa amb una sola idea.



No m'agraden els llibres que no diuen res, que no conten res. Ni mirar sense veure, ni sentir sense escoltar. No m'agrada el futbol, no m'agraden els espectacles com el futbol, ni la gent que sels creu, ni la gent que sols pensa amb eixos espectacles. No m'agrada la gent que s'aprofita d'eixos espectacles per a tenir contenta i callada a la gent que sels creu. No m'agrada la gent que pensa que es millor un camp de futbol a una biblioteca. Ni la que pensa que es millor una regata que un projecte cientific. No m'agrada la mort, la mort dels que m'envolten ni la tristesa dels que envolten els morts. No m'agrada el color negre, es traga la llum i no veus res, obscuritat. No m'agraden les persones obscures que tenen algo que amagar, ni les que van "caminant sense fer soroll, com els lladres". No m'agraden les esglesies, fan olor a mort, als morts dels segles.



No m'agrada que no m'agraden tantes coses ni la gent que no diu el que no li agrada. No m'agrada tenir que disimular que no m'agraden moltes coses per tal de poder relacionar-me socialment, no m'agrada disimular que no m'agrada algu o un tema de conversació simplement per tenir que mantenir les "formes socials". No m'agrada la societat nostra, el polp de la societat, eixe pensament únic amb tants tentacles que son les persones, incapaços de desfer-se del pensament únic. No m'agrada el pensament únic. No m'agraden les pel.lícules que tenen un final fàcil i previsible, no m'agrada Terminator 3 ni Suarseneger, es penós. No m'agrada el cel boirós, no deixa descobrir com es realment el nostre cel, amb núvols grisosos o d'un blau clar inténs. No m'agrada la gent que no es mostra com es, que fa veure que es el que no es, que utilitza màscares per mostrar-se divertit o interessant quan està trist o no te interés per res.



No m'agrada la ira, em fa dir i pensar coses que mai faria. Ni m'agraden les discussions sense sentit. No m'agrada perdre el temps quan tinc algún bon llibre esperant-me per ser llegit, no m'agrada que la vida siga tan curta, no em dona la gana de morir-me, com diria Unamuno. No m'agrada que la gent tinga por de morir-se i no tinga por de no aprofitar la seva vida, de viurela intensament. No m'agraden els instints desbocats ni les passions desenfrenades, no m'agrada la gent que no reflexiona sobre el que te que fer. No m'agrada dependre dels altres ni tenir que dependre de les accions d'altres. No m'agraden les responsabilitats que no necessite per a mi. No m'agrade la indecissió ni la gent incapaç d'assumir les seves decissions. No m'agrada la contaminació, ni els rius bruts, ni els arbres tallats. Ni la gent que guanya diners contaminant, enbrutant els rius i tallant els arbres. Ens estàn matant a tots. No m'agrada la gent que mata, em dona igual que mate per unes idees o per una cartera, no m'agrada la gent que mata. No m'agrada que la vida siga tan complicada, que tinga tantes variables. No m'agrada que ens compliquem la vida els uns als altres, que ens fem la vida entre nosaltres difícil.



No m'agrada menjar pasta dia si i dia també ni m'agrada tenir que rentar els plats. No m'agrada l'olor dels hospitals, no m'agraden els hospitals, em recorden a les esglesies. No m'agraden els deutes, es com si fos esclau d'un destí mentres tinga el deute, ni tenir que pagar un préstec durant 30 anys per pagar-me un pis. Ni la gent que diu que si em compre un pis, es perque tinc diners per pagar-lo. Ni tampoc la gent que es pensa que tots som iguals, que tots tenim les mateixes necessitats. No m'agrada el menjar que no sap a res, ni la música que no sap a res, que no te identitat. No m'agrada parlar de política ni dels polítics, es com parlar de la merda i les seves qualitats. No m'agraden les coses ni la gent supèrflua. Ni les conversacions supèrflues, hi han massa coses interessants de les que parlar per perdre el temps amb superfluitats. No m'agrada tampoc escriure coses supèrflues. Ni tindre que esborrar coses que he escrit perque no m'agraden, es com esborrar part dels teus pensaments que ja has pensat i plasmat en l'escrit. No m'agrada la gent incapaç de reconèixer els seus defectes o la gent que s'excusa amb els defectes dels altres. No m'agrada saber que moltes de les coses que no m'agraden en la gent estan en mi mateix. Pero ho se.



No m'agrada quan em quede sense res mes per escriure, pero passa. Potser es que no hi ha res més que no m'agrade? Segurament hi ha molt més, pero hui no. Hui, el que no m'agrada, ja ho he dit.