La naturalitat de les coses

Sempre m'ha fet gràcia quan algú, autoassignant-se el poder d'un deu, diu que una cosa o una acció no son naturals, que no pertany al ordre natural de les coses. Dir que tal producte no es natural o que tal acció no es natural es la millor forma d'expulsar tal producte o acció del que es o no es política o moralment acceptable. I es més, es dona a la natura una qualificació que no te, la natura no es bona ni roina, simplement es.



Pero primer caldria coneixer que es aixó de "natura". Tot ve d'un equivoc en el llenguatge. La natura com a nom o com adjectiu. Com a nom, la natura es, parlant com en un tot, l'ambient en el que ens desemvolupem, la terra, els boscos, els mars i les muntanyes. També les ciutats, si. Realment, podríem dir que la natura es l'ambient on viuen i es reprodueixen els sers naturals, els que mitjançánt la evolució de la vida al nostre planeta han format un únic cos de vida molt més unida del que pareix, depenent tots d'un trocet de roqueta a mig del Univers que está a prop d'una estrella de tamany mitjà que els calfa, el Sol. Els humans formem part de la naturalesa doncs.



I amb els humans, qualsevol producte creat pels humans forma part de la natura. I també qualsevol acció. Les carreteres, els productes transgènics i inclús les bombes nuclears son naturals, formen part de la natura, no son anti-naturals en quant a que han sigut creats per uns sers que pertanyen a la natura mateixa, a la mateixa existència del nostre planeta, seu del món natural. Hi ha que tenir en compte que dir que els transgènics son naturals no equival a dir que siguen bons, aixó ja es entrar en el que es la natura com a adjectiu qualificatiu. I ser natural es pertanyer a la natura, formar part d'un tot, una altra questió es que siga una acció bona o dolenta, pero aixó no significa que el causant de l'acció siga anti-natural. Si, pot ser anti-natural en el sentit de que actua contra la natura pero mai amb el sentit de que estiga fora dels actes naturals. En aquest sentit els transgènics si anirien contra la natura pero sense deixar mai de ser un objecte totalment natural.







I per a qualificar aquests objectes o accions, com els transgènics o l'homosexualitat, es sol gastar la natura com a adjectiu qualificatiu. Un acte natural o un producte natural es alló d'acord amb les lleis de la natura, lleis que canvien depenent de les societats. Pero si tenim en compte de que per als grecs l'homosexualitat no era anti-natural i a l'edat mitjana si ho era podrem arribar a la conclussió que són les lleis humanes les que defineixen el que es o no natural, no la mateixa natura, cosa per altra part, prou ridícula. Si la natura significa un tot on tots vivim i ens desenvolupem ¿Com pot ser alguna cosa anti-natural? ¿Acás algu viu fora de la natura? ¿Com es pot considerar anti-natural fer qualsevol cosa per a fer la qual la natura, a través de l'evolució, ens ha preparat? Si podem fabricar transgènics o ser homosexuals es que la natura ens ha preparat per a fer-ho. No podem respirar baix l'aigua per nosaltres mateixos, aixó doncs no es natural. Pero si podem inventar artilugis per a respirar baix l'aigua i com la natura ens permet inventar aleshores ja no es anti-natural. Una altra cosa es que amb les nostres accions destruim moltes espècies animals i vegetals, inclús a nosaltres mateixos... pero la destrucció es inherent a la matèixa natura i nosaltres som destructors per naturalesa. Que, torne a repetir, no significa que estiga be, personalment opine tot el contrari. Pero una cosa es la moral i l'altra la natura. A la primera la fem nosaltres, la segona es com es. Amb la moral podem modificar i reprimir la nostra naturalesa, pero la natura no ens farà deixar de ser com som per si mateixa.



On está realment l'anti-naturalitat? En el que no existeix. Els esperits, els deus, els fantasmes... aixó no es natural, no forma part de la nostra natura. No existeixen en el sentit de que no comparteixen el nostre plànol de existència o simplement en que no existèixen pero, en qualsevol cas, no son naturals, no pertanyen a la natura. La diferència es doncs prou fàcil de veure. Realment no existeix l'anti-naturalitat en quasi cap aspecte de les nostres vides i entorns, inclús en tot l'univers si considerem a la natura com un tot universal. El dir "Buf, no prenc medicacións perque es tot química, es anti-natural" es tota una bogeria. Pot ser dolenta per a nosaltres o que no ens agrade, pero es totalment natural. Fabricada per sers naturals, els humans, amb productes naturals, els de la nostra terra. Productes químics ja siguen fabricats a partir d'altres o sintetitzats amb altres, pero originalment naturals. Hi ha que separar el que es bo o dolent de les qualificacions de naturals o anti-naturals ja que no te cap sentit.



I part d'aixó, seria interessant veure una lluita ecològica basada en aquest sentit de la naturalitat. Fer desaparèixer l'anti-naturalitat segurament contribuiria a fer-nos més conscients de les nostres accions que afecten negativament a la vida, tant nostra com d'altres especies del nostre planeta, no fer servir l'anti-natural com a un calaix on deixar tot el que ataca a la vida, sino explicar que realment som nosaltres mateixos, amb accions naturals, els que ataquem a la vida. Pot ser aixó donara mes conciència del nostre caracter destructor i aquest seria un primer pas cap a la moral reprimidora d'aquest caracter tant nociu nostre, nociu per a tot el que ens envolta, incús nosaltres mateixos.



Pero be, segurament jo no siga la persona més adequada per a parlar de la lluita del ecologisme, una cosa es compartir i estar d'acord i l'altra participar i per desgràcia, soc del primer grup encara. De totes maneres, aquesta ha sigut la meva opinió.