Allo allo?

Algú recorda la serie Alló alló que feien fa temps? Tant a TV3 com a Canal 9, crec que es de les primeres series que es retrasmeteren i la vaig poder seguir pels dos canals, en català a TV3 i, com no, en castellà per Canal 9, la televisió dels valencians.



Era una serie sobre els problemes i tràfecs que tenia el pobre René, inexplicablement atractiu a totes les dones, en la seva feina diaria en el seu bar, lloc de pas per als ocupants nazis (es una serie ambientada durant l'ocupació nazi de França), dels resistents i de qualsevol que li pegués per passar pel petit poblet francés on està el bar de René.



Era una serie realment bona. Molt bon humor, situacions molt enginyoses i sobretot, moltes situacions cíniques i sarcàstiques, al més pur estil anglés. Algú recorda una altra serie anomenada el Nan Roig? Aquesta anava sobre el futur en una nau espacial, on un gat ha evolucionat fins convertir-se en una espècie racional mentre que el ser humà morí i es queda sols en un holograma. On son totes aquestes series?







Vam passar de tenir una televisió pèssima, on ens salvavem per certes series que no et perdies mai a la situació actual, on básicament no hi ha televisió. O et converteixes durant mitja hora en idiota per suportar les series que ara fan, ja que si intentes pensar o entendre l'humor que "ens donen" estas perdut o no hi ha qui les suporte. On está l'humor sarcàstic? L'humor cínic que ens feia reflexionar? Hem passat del humor inteligent a la risa fàcil, la risa tonta. Encara que, tal com va el món, crec que ja no m'extranya. La televisió cada vegada mes es un mitjà de manipulació, un mitjà de convencer a la gent de que tot va bé com està, que no necessiten res millor. Per a que necessitem reflexionar quan veiem la televisió? Res, donem-los unes rialles faciletes, que siguen feliços i ja en tenen prou amb aixó. Aquesta es la fi última de la televisió en aquests últims anys, evitar el pensament, tenir-te enganxat davant de les imatges sense adonar-te de la realitat ni voler adonar-te'n tampoc. I el cas es que aixó es el que demana la gent... possiblement la realitat siga massa horrible per a la majoria i siga més fàcil oblidar-se d'ella davant de la televisió. Ens donen la nostra ració de morts a les notícies i amb aixó ja ens llevem de damunt la sensació de culpabilitat que tenim de no ocupar-nos del món que ens envolta... ja hem fet prou "suportant" les horribles morts i inclús molts segur que es senten aliviats si es que no ho veuen amb una total indiferència, com qui veu passar els cotxes per l'autopista. Pero be, en uns minuts començarà la nostra serie, la risa fàcil, qui recorda ja el que hem suportat en les noticies?



La serie Alló, alló era, sobretot, divertida. Recorde les mil i una situacions com si fos ahir que la veig veure. Es realment una de les poques sèries que de veritat m'agradaria tornar a veure. L'àvia boja, que sempre estava escopint quan escoltava a algun alemà, l'oficial alemà que estava enamorat de René, les camareres (realment prostitutes) enamorades de René, la dirigent de la resistència enamorada de René, la dona de René... la resistència comunista, que eren tots homes i la resistència (diguem més "liberal") on tot eren dones. Em ric sol pensant quan em divertia:). Si algú te oportunitat d'aconseguir-la, de poder vore-la, no us la pergueu. Es una série única.