Aproximació al Zen (I)

Com vaig prometre, intentaré descriure el que es el zen. Ho faré en un quants articles (3 artícles) ja que es un tema llarg i interessant i prou, prou difícil d'explicar. Hi ha que tenir en compte que se poc del Zen, he llegit un poc, he practicat un poc, entenc un poc, però no soc cap expert en rés, sols soc expert en les meves pròpies experiències, que es amb el que em basaré. I hi ha que tenir en compte que en el Zen, el veritablement important es la experiència personal. Sense aquesta no hi ha Zen que valga i tot el que jo conte no val per res. Inclús molts aspectes son dificils d'entendre sense l'experiència.



En aquests tres artícles descriu-re un poc el Zen, amb una petita introducció al primer article, en el següent intentaré establir, a partir del que he llegit, la pràctica del Zen i en l'últim article espere poder explicar, o almenys aproximar-me, a tot alló que representa el Zen i on vol arribar.



Abans de tot, conceptes. El Zen no es una filosofia ni una religió. Es una forma de vida, es una filosofia religiosa o una religió filosòfica. El seu èxit a Occident es deu a que es pot adaptar a qualsevol gust religiós que es vullga... cristianisme, per exemple. Inclús no es necessita una religió per practicar el Zen, tan sols necessitem voluntat, voluntat de fe, como diria Unamuno, una voluntat que ens porte a creue amb el que estém fent i en tot alló que ens envolta.



Practicar el Zen significa oblidar-nos de la racionalitat de la vida, oblidar la moral, oblidar el si i el no de les coses, el que es bo i el que es roin. Significa abandonar el jui que establim sobre totes les coses que ens envolten i aprendre a apreciar el moment que vivim, aprendre a veure la realitat tal com es lliure de qualsevol valoració subjectiva. Apreciar aquesta vida ens fa lliures, ja que no depenem del nostre jui, que sempre es subjectiu i parcial front a nosaltres. Practicar el Zen es pasar al costat d'un gratacels i observar la bellesa de la caseta del gos, observar la realitat tal com es ens porta a veure com qualsevol realitat, gran o menuda, es totalment important per a la nostra realitat.



Però que aquesta petita introducció no us porte a valorar precipitadament el Zen. El Zen no es una cosa que s'aprén llegint ni aprenent-la d'altres. Cadascú descobreix el Zen per ell mateix, amb la pràctica d'observar la realitat tal com es. Sols nosaltres mateixos podem descubrir el que es el Zen, no espereu que us ho descobreixquen altres.







El Zen es una rama del budisme, encara que prou diferenciada d'aquest. Inclús, en les pràctiques Zen mes occidentalitzades, la figura del "Buda" desapareix completament i sols queda un Zen totalment nú. Va ser importat des de la India fins la Xina per Bodhidharma aproximadament pel segle V. Des de la Xina després va pasar al Japó i des del Japó a Occident, sobretot a partir dels EUA. Avui en dia el Zen es una doctrina molt viva, sobretot al Japó on continua sent una filosofia amb força que continua marcant la forma de vida de molts nipons. A l'Occident te també cada vegada més acceptació, pel que es veu. Fins l'actualitat hi han hagut molts mestres Zen, tots ells amb les seves històries i llegendes i que no vaig a anomenar perque no tinc molta idea:).



Si es destacable que a partir del Zen es va desenvolupar tota una sèrie d'activitats artístiques relacionades, com la poesia (els haikus), pintures, la matèixa cerimònia del té, imbuida del Zen, etc. Realment, sobretot al Japó, podem trobar al Zen dins de molts dels aspectes de la vida arística i cultural.



Els mestres Zen parlen també d'aquells practicants de Zen que no ho saben, sobretot referint-se a certes personalitats occidentals. El Zen es observar la realitat tal com es i ser consciènts de nosaltres i del que observem i per tant, no son practicants Zen tal cual, però m'ha resultat interesant trobar alguns autors que s'aproximen a moltes concepcions Zen. Uns exemples:



Unamuno, al seu llibre "Del sentimiento tràgico de la vida", enfronta rao i espiritualitat com a rao de vida i fa de viure la vida plenament, tal com es, el principal moviment vital per a arribar a disfrutar de la vida lliure. El Zen diu que hi ha que viure la vida tal com es, el treball, la vida quotidiana, es totalment perfecta si ens alliberem dels nostres juis subjectius i observem la realitat tal com es. Observant-la així podrem arribar a apreciar tot el que ens envolta. No sempre, pero si la major part del temps:). Amb aquesta llibertat no hi han preocupacions, no hi han problemes, sols està l'instant.



Un fragment del Werther de Goethe:



"Cuando los vapores del valle se elevan hasta mi y el sol lanza a plomo sus fuegos sobre la impenetrable bóveda del oscuro bosque, deslizándose hasta el fondo de mi santuario, solamente algunos rayos aislados; entonces, tumbado en la alta hierba, cerca de donde salta el arroyo, descubro en el espeso césped incontables hierbas desconocidas."



El Zen ens diu que hem de observar la vida tal com es i ser conscients de que la veiem tal com es. Hi ha diferència en observar la gespa i observar les incontables herbes que la formen, hi ha diferència entre la gent i les persones. A apreciar la singularitat de cadascún dels objectes que ens envolta s'arriba vivint la vida tal com es, no tal com ens la creem nosaltres. Hi ha una frase del filòsof grec Heràclit que diu "Tot els mals dels hòmes venen de que no viuen en el món , sino en el seu món." Aquesta frase es molt identificativa del sentir Zen sobre la realitat real i la realitat subjectiva que ens creem nosaltres mateixos. Un dels objectius del Zen es apreciar la realitat real, viure en el món i no en el nostre món.







I per últim, un fragment del "Principito" de Saint-Exupery:



"Levanté el balde hasta sus labios y el principito bebió con los ojos cerrados. Todo era bello como una fiesta. Aquella agua era algo más que un alimento. Habia nacido del caminar bajo las estrellas, del canto de la roldana, del esfuerzo de mis brazos. Era como un regalo para el corazón. Cuando yo era niño, las luces del árbol de navidad, la música de la misa de medianoche, la dulzura de las sonrisas, daban su resplandor a mi regalo de Navidad."



En aquest fragment es pot trobar la filosofia Zen del instant, de viure l'instant tal com es. El simple fet de beure del pou es converteix en un instant únic i irrepetible si l'apreciem tal com es. Si apreciem la frescor de l'aigua, si ens fixem en l'olor que fa, com es el pou, on està situat, tot tal com es, sense juis ni valoracions... es dificil d'explicar, pero aixó li dona una cosa única a eixe instant i a qualsevol instant viscut d'aquesta manera, per molt desagradable que siga. Per altra part, en aquest fragment trobem la comparació del instant actual amb un instant passat. Aixó es contrari al Zen, que diu que el passat es passat i ja no existeix, el futur es futur i encara no existeix i que la única veritat es viure el moment present, el present absolut, tal com es. ¿No us sona al "Aprofita l'instant" dels estoics del helenisme? Pensar en alguna cosa que no siga el present es desaprofitar el moment, es perdre l'instant de la nostra existència i existir en el passat o en el futur. Encara que moltes vegades no ho podem evitar. I el Zen no funciona amb "dogmes", no passa res que penses en el passat o en el futur, pero tenint sempre clar que el passat o el futur no afecten mai al instant present, al present absolut.



Amb aquesta petita introducció, una repasada rapidísima a la història del zen i uns quants fragments d'autors que no tenen res a veure amb el Zen, però que expressen breument les senssacions que pot transmetre, crec que ja n'hi ha prou. No feu juis ràpids de tot açó. Jo al veure allò de renunciar a la racionalitat tal com l'entenem vaig estar a punt de llençar el llibre que acababa de comprar al calaix dels trastos. No es per res una filosofia anti-racional, sino que va més enllà del simple racionalisme per entrar de ple en el simple existencialisme. Però d'això ja parlaré.



Espere que treuieu algo en clar del que he dit. Almenys uns petits esboços del que es pretén amb el Zen. Realment hi ha tant a dir amb el Zen que els pensament em passen un rere l'altre i no se quin escriure, perque tot es important en el Zen. Tot i res. Al pròxim article intentaré explicar com es la pràctica del Zen i que s'aconsegueix, o s'espera aconseguir amb el Zen. Promet no tardar molt en escriure-lo:)