El principet

El Principet o "El Principito" en castellà es un dels llibres més senzills i alhora més bonics i bells que podem llegir. Obra del escriptor francés Saint-Exupery, que a més d'escriptor era aviador, aquest llibre es tot un cant a l'apreciació senzilla i innocent de la vida, una apreciació cada vegada més necessaria en aquest món nostre de complicacions i boires.



Realment aquest llibre es un conte per a xiquets. Es molt curt i es pot llegir d'una sentada, te dibuixos del mateix autor, molt bonics, per cert, i el llibre va dirigit cap a una mentalitat infantil. Sempre i quan pensem que la innocència, la veritat, l'amabilitat, la búsqueda de la veritat i d'alló bonic són infantils, aleshores pensarem que aquest es un llibre infantil. Pero si no pensem aixó, jo no ho pense, aleshores aquest llibre es el nostre.







El principet es un xiquet que viu en un petit asteroide amb l'única companyia dels seus tres volcans, un d'ells apagats, les seves herbes i una flor que acaba de crèixer, una rosa, la rosa del principet. Un bon dia es decideix a viatjar i anirà passant per diversos planetes, tots ells de gent adulta i, com tota la gent adulta, amb les seves obssessions... els diners, l'alcohol, el poder. Al principet tot aixó no li interessa.



Finalment arribarà a la terra on trobarà al nostre autor Saint-Exupery que acababa d'estavellar-se amb el seu avió en el desert... però no conte més. La història es realment preciosa i crec que no he de parlar més d'ella, cadascú tindrà que descubrir-la. De totes formes no puc resistir-me a posar uns quants fragments, son tan bells.... (en castellà, no tinc edició en català i no m'apeteix traduir):





El principito arrancó también con un poco de melancolía los últimos brotes de baobabs. Creía que no iba a volver nunca. Pero todos aquellos trabajos le parecieron aquella mañana extremadamente dulces. Y cuando regó por última vez la flor y se dispuso a ponerla al abrigo del fanal, sintió ganas de llorar.



-Adiós -le dijo a la flor. Esta no respondió.

-Adiós -repitió el principito.



La flor tosió, pero no porque estuviera resfriada.



-He sido una tonta -le dijo al fin la flor-. Perdóname. Procura ser feliz.





Procura ser feliz, li diu la flor al principet quan va a partir...





-Adiós -le dijo.

-Adiós -dijo el zorro-. He aquí mi secreto, que no puede ser más simple : sólo con el corazón se puede ver bien; lo esencial es invisible para los ojos.

-Lo esencial es invisible para los ojos -repitió el principito para acordarse.

-Lo que hace más importante a tu rosa, es el tiempo que tú has perdido con ella.

-Es el tiempo que yo he perdido con ella... -repitió el principito para recordarlo.

-Los hombres han olvidado esta verdad -dijo el zorro-, pero tú no debes olvidarla. Eres responsable para siempre de lo que has domesticado. Tú eres responsable de tu rosa...

-Yo soy responsable de mi rosa... -repitió el principito a fin de recordarlo.

L'essencial es invisible per als ulls li diu la rabosa al principet... jo diria que es invisible per als ulls que no volen veure.





"Decididamente, las personas mayores son muy extrañas", se decía para sí el principito durante su viaje.



I tant que ho som:). Si encara us queda algo de sensibilitat al cor, crec que apreciareu molt aquest llibre. Per a mi, es un dels meus preferits. Si tots apreciarem la vida tal com ho fa el principet el món seria molt diferent. Perque el món de les "persones majors" es, decididament, molt extrany.



I si no sabeu com es el principet i no el trobeu, crec que aquest dibuix vos ajudarà. Si el veieu alguna vegada no el deixeu escapar, pregunteu-li com està la seva flor i potser vos ensenye a apreciar la vida igual que la apreciaveu quan ereu xiquets.







Podeu consultar el llibre en la biblioteca on-line, encara que millor tenir-lo en paper...