El corb i la guineu

Maître Corbeau, sur un arbre perché

[El Senyor Corb, a dalt d'un arbre]



Tenait dans son bec un fromage

[Tenia al bec un formatge]



Maître Renard, par l'ordeur alleché

[El senyor Guineu, per l'olor seduït]



Lui tint à peu près ce langage:

[Li digué més o menys aquestes paraules]



Eh! bonjour, monsieur le Corbeau!

[¡Eh!, bon dia, senyor Corb]







Que vous étes charmnt! Que vous me semblez beau!

[¡Que encantador que sou! ¡Que bonic em pareixeu!]



Sans mentir, si votre ramage

[Sense mentir, si el vostre cantar]



Répondoit à votre plumage,

[Respongués al vostre plumatge]



Vous seriez le Phénix des hôtes de ceis bois

[Seríes el Fènix dels hostes d'aquest bosc]



A ces mots le Corbeau ne sent pas de joie

[Amb aquestes paraules al Corb l'envaeix l'alegria]



Et pur monstrer sa belle voix

[I per a mostrar la seva bella veu]



Il ouvre un large bec, laisse tomber sa proie

[Obri l'ample bec, deixa caure la seva pressa]



Le Renard s'en saisit, et dit: mon bon monsieur

[El Guineu la agafà i digué: bon senyor]



Apprenez que tout flatteur

[Aprengueu que tot adul.lador]



Vit aux dépends de celui qui l'écoute

[Viu a expenses d'aquell que l'escolta]



Cette leçon vaut bien un fromage, sans doute

[Aquesta lliçó ben val un formatge, sense dubte]



Le Corbeau, honteux et confus

[El Corb, avergonyit i confús]



Jura, mais un peu tard, qu'on ne l'y prendroit plus.

[Jurà, però ja tard, que una altra vegada no tornaria a passar-li.]



Aquesta coneguda fábula de La Fontaine es realment preciosa. Sobretot m'agrada el vers que diu "Ompli l'ample bec, deixa caure la seva pressa". Es il.lustratiu, preciós... com si veieres el tros de formatge queient. Com a tota bona fàbula te la seva moralitat.... més o menys acertadament, pero la te. Amb qui es sent la gent identificada quan llegeix aquest conte? Amb la guineu o amb el corb? Que capta? Que si ets astut podràs eixir-te amb la teva? O que qui pot s'aprofita de la debilitat dels altres per aconseguir el que vol? O que hi han certs vicis, com l'adul.lació, del quals tenen tanta culpa l'emissor del vici com el receptor (tot adul.lador viu a expenses de qui l'escolta)? Que realment moltes vegades els problemes ens els creem nosaltres mateixos per seguir a qui no debem seguir, escoltar a qui no devem escoltar.... per no escoltar-nos a nosaltres mateixos?



De La Fontaine conec poc, sols aquest contet, pero he llegit molt sobre ell. Sobretot a Montaigne i Rousseau, que parlen sovint de les seves fàbules que ja son part de la literatura clàssica occidental. En època moderna les seves fàbules eren utilitzades per educar moralment als xiquets... seguint els seus contes podien adquirir coneixement sobre el moralment correcte. I precisament aquesta utilització es la que menyspreen tant Montaigne com Rousseau. De veres es pot educar a algú amb "contes"? Quin perill hi ha que el conte siga interpretat de forma distinta a com el va escriure l'autor? I s'identifiquen més amb la guineu? Com diria Rousseau, la moral es una cosa buida i sense sentit per a un xiquet. Hi ha que educar-lo en la vida, donar-li exemple en la mateixa vida, deixar que jutji ell mateix i que adquireixca la moral i ètica necessàries en la seva pròpia experiència dels seus primers anys de vida. Jo anyadiria que la moral, l'ètica, es buida i inutil, presó per als xiquets, convenció per als adults, convenció convertida en presó quan convertim la moral en dogma, quan convertim la nostra vida a la moral, quan ens obliguem i obliquem als demés a seguir una moral, una ètica comuna. Seguim la moralitat vigent com si fos un dogma de fe i ens oblidem de la realitat de la vida, de viure la vida tal com es, lliure de moral, lliure d'il.lusions ètiques. La "moral social", l'ètica establerta com a fonament de la nostra societat, allò políticament correcte ens parla... i deixem caure el formatge. ¿Moral, ètica? ¿Perque no? Si, que siguen convencions, pero no presons. Que la moral, que l'ètica, si algu les necessita, s'adapten a la vida i no al revés. I podem entendre moral i ètica tant en la seva vessant laica com religiosa.... igual dona. Prou de digressions, però.



Seguint per un altre camí i a pesar dels dubtes que plantegen tant Montaigne com Rousseau, cap d'ells tampoc nega un gran valor a les fàbules de La Fontaine, un valor artístic, poètic si es vol dir així, son contes bonic, ben escrits, amb instants profunds com la caiguda del formatge del bec del corb. Es una lectura pendent. Una lectura que vullc resoldre prompte. Es ja hora de llegir-lo.



Aquesta verssió del Corb i la Guineu l'he tret del Emili o de l'Educació de Rousseau, on també està en francés i en castellà. Jo tan sols he traduït els versos castellans al català. He deixat els versos en francés per si algú l'enten. La literatura es més bonica en l'idioma del autor. Llàstima no entendre tots els idiomes. Llàstima, realment, de no entendre'n quasi cap.