dissabte, març 6

El niño gusano

Su cara se escurría como chocolate caliente,

el hombre bombilla se apagó.

Sus manos quedaron como rastrillos de juguete,

el hombre bombilla se apagó.



Guardó todas sus cosas en una caja blindada,

el hombre bombilla se apagó.

Uno a uno sus cabellos se electrocutaban,

el hombre bombilla se apagó.



Aquestes lletres són part d'una cançó d'un dels grups musicals més interessants de finals dels 90, el Niño Gusano. Vaig recopilar tots els seus discs, vaig acudir a moltíssims concerts i crec que no he trobat una altra música igual. Música pop imaginativa, molt imaginativa. Trasmetien una sensació de música en grup en la qual no destacava ningú pero en conjunt eren excelents. I les lletres... pur surrealisme, pura poesia feta música.



Silencio hoy va a hablar sólo él,

quiere ser la máxima atracción,

a todos mil vueltas nos da,

¡preparados para babear!



El chico de la noria hecha con pelos de color ...

El chico de la noria hecha con pelos de color ...

El chico de la noria hecha con pelos de color ...

El chico de la noria hecha con pelos de colores ...







No he trobat a cap autor capaç de crear lletres com aquestes. Lletres que ho transmeten tot i no transmeten res. Molts grups han intentat entrar en el surrealisme de les lletres (i també de la música, la música del Niño Gusano acompaña a les seves lletres, quasi quasi com un pop surrealista) pero normalment per a aconseguir un efecte "graciós" o, sino volien aconseguir aixó, ho aconseguien involuntariament. El Niño Gusano no, les seves lletres poden traurens una sonrisa, pero no transmeten aixó. Quan el "hombre bombilla" s'apaga sents la pena, no fa cap gràcia a pesar de la surrealitat de la situació. Sents la ternura del centpeus...



Oh ciempiés, hazme un sitio entre tus pies,

te cuidaré y te pondré un zapato en cada pie.

Oh ciempiés, anillo a anillo un carrusel.

Soy siamés unido a ti como si fuera una pulga feliz.



O la tristor d'una xica que surt d'un pastel per a divertiment general...



La chica que salió de la tarta,

la chica que salió de la tarta ...

Tristemente triste con su cabeza triste

y un triste bikini de piel de triste tigre.

Tristemente con esa mirada

que hace que a los hombre les huela el sudor fuerte.

Poco hecha a estar hecha.



Totes les lletres de totes les cançons em pareixen genials. Com dic, no he trobat un altre grup capaç de generar una música i una letra a la par igual de genials.







Pero la noticia es altra. Están preparant un disc homenatge per al Niño Gusano. Sel mereixen. Un disc doble en el que molts grups distints faran versions de les millors cançons d'aquest grup. Realment no crec que cap d'ells estiga a l'altura del sentiment que mostraba el Niño Gusano en el seu art, pero es bonic que es facen reconeixements d'aquests tipus a grups que s'ho mereixen.



De moment el títol del disc serà "Pana, Pijama, Lana" y pareix que participarán de moment Niza, Bunbury, Cola Jet Set, Deneuve, Una Sonrisa Terrible, La Habitación Roja, Ciudadano, Zona Negativa, Refree, Carrots, Electra, Jose Mª Granados, Caballero Reynaldo i imagine que uns quants més que no están confirmats.

Podeu trobar la notícia a Supernovapop



També podeu trobar molta més informació, discografía, les lletres de les cançons (deurien publicar un llibre amb aquestes lletres, inclús sense música sonen, tenen música per si mateixes) del Niño Gusano en aquesta web dedicada a El niño gusano



I rés més. Personalment tinc en falta al Niño Gusano des que van desapareixer. Una llàstima. Que bons eren...



Si pudiera elegir sería el hombre más lento del mundo.

Ya tengo listo un traje nuevo para mi corazón.



Pondré mi mente al sol,

pondré mi mente al sol ...

Pondré mi mente al sol,

pondré mi mente al sol ...



Tejí con hilo verde una alfombra de hojas donde tumbarme,

también fabrique un dado con la palabra "hoy" en cada lado.

Yo no sé contar lo que pasa en la realidad.



Y si pudiera elegir, saldría de la bolsa del canguro,

ya tengo listo un traje nuevo para mi corazón.

Yo no sé contar lo que pasa en la realidad.



Pareix que parlar tant de les lletres puga ser desmereixedor de l'apartat musical. En absolut. La seva música es igual de bona que la lletra. Realment, formen un conjunt inseparable. Els tinc en falta:)



0 comentaris: