La democràcia

Com tothom sap la democràcia es un invent ja llunyà en el temps. Uns quatre segles abans de Crist, es a dir, fa uns dos mil quatrecents anys, trobem la primera de les democràcies a l'Atenes clàssica, la democràcia de Pericles, Temístocles, Anaxàgores...



La democràcia d'Atenes era molt peculiar. Poc a veure amb les democràcies actuals. Els governants eren elegits en molts casos a sorts o d'entre un grup elegit generalment per la gent, i a sorts els tocava governar a uns o a d'altres. A sorts? Quina barbaritat ¿no? Doncs realment no, no del tot. També elegim a sorts als jutjats populars i ningú s'escandalitza. Cert, no es el mateix. Però no importava. Realment governar en Atenes no era fer tal cosa, era tan sols representar, representar al veritable govern que, en tot moment, elegia i votava qualsevol decisió que afectés a la ciutat, l'assamblea de ciutadans. El poder estava en el poble en tot moment. Era doncs una democràcia directa, de participació directa, ni representativa ni parlamentaria. Directa.



Al llarg de la seva història i sobretot encara en vida i funcionament, la democràcia no va ser molt admirada pels savis i filòsofs de l'epoca. Sense anar molt lluny Plató era enemic declarat de la mateixa... lògic, era la democràcia que condemnà al seu mestre Sòcrates a la cicuta. O per a Aristòtil, per al qual era molt difícil d'entendre que totes les persones foren iguals, cosa que es obvi que no es així, uns son llestos, altres ho son més, uns alts, altres baixets. Però una cosa son les persones i altra els seus drets.







Aquest tipus de democràcia tenia distints defectes i era imperfecta. Es creaven grans partits enfrontats que duien la política de la ciutat d'uns extrems a altres en poc temps, encara que aquest defecte es prou inherent a qualsevol democràcia actual. També es deia que la gent era fàcilment influenciable i que era fàcil comprar-la amb promeses difícils d'acomplir... no se de que em sona això.



Però els problemes reals d'una democràcia vertadera, d'una democràcia directa, l'única democràcia que es mereix portar el nom de democràcia, eren més seriosos que les crítiques d'abans. I eren problemes que al llarg de la història el ser humà a anat resolvent, sobretot en l'època de la revolució francesa.

No existia divisió de poders, l'assamblea podia jutjar, legislar i executar. Existien jutjats especials, com l'Aeropag, un jutjat d'ancians savis, però no hi havia jutges independents de l'assamblea. Qualsevol que fos ben mirat per l'assamblea i que cometés cap crim podia eixir impune, encara que no solia ser freqüent. O al contrari, com li passà a Sòcrates, condemnat a beure la cicuta de forma injusta o a molts altres condemnats a l'ostracisme, a l'exili.

Certament hi havia una certa divisió de poders pero molt mesclada, no la divisió de poders tal como la coneixem, tal com la van desenvolupar els filòsofs de la ilustració europea. I aixó es un problema per a garantitzar la justícia d'un règim i un problema que no deu aparèixer mai en una democràcia. Una democràcia injusta no es una veritable democràcia. No ho pot ser mai.



Tampoc coneixien les declaracions de drets fonamentals. L'esclavisme, l'extrangeria (aixó tampoc ha canviat molt avui en dia) eren unes lacres molt importants en la democràcia d'Atenes. Sols els ciutadans tenien drets.



I per suposat, com a punt més important, eren una societat de fa dos milènis, molt pocs sabien llegir, pocs haurien sortit mai de la seva ciutat i pocs serien capaços d'entendre moltes de les lleis que votaven. Malauradament, la democràcia directa es un règim per a ciutadans, per a ciutadans cults, que saben calibrar els interessos reals que necessiten. No vull dir que foren idiotes, obviament no. Però el nivell de coneixements creix quan les circunstàncies creixen. Atenes era massa complicada, la política d'Atenes era massa difícil per a gent que no tenia la més mínima noció de quasi res. Si s'haguessin quedat en una petita ciutat no haurien tingut tants problemes. Es més, després de les conquestes d'Alexandre, quan Atenes va minvar el seu poder, la democràcia va funcionar fluidament i sense problemes durant molts segles mes. Quan mes gran es una democràcia més grans han de ser els seus ciutadans.







Cada vegada pense mes en que estem llestos, que hem superat els problemes i ja tenim l'oportunitat de tornar a una democràcia directa, on tots participem. Lleis votades aprofitant que foren elegits fa quatre anys, decissions preses sense el consentiment del poble, cada vegada es més freqüent i cada vegada, més que una democràcia, pareixem una oligarquia, aixó si, elegida cada quatre anys.



El principal problema es la geografia. Es molt difícil plantejar una democràcia directa en una geografia ampla, fora de l'entorn de les ciutats. Potser tornar a aquest entorn seria la solució, però, obviament, acabar amb un milèni d'història de nacions a Europa seria molt difícil sense destrossar-nos tots, cosa a la que pareixem estar molt acostumats. Millor buscar un altre camí.



Fa uns dies vam estar parlant a un fòrum sobre vot electrònic. Obviament, solament parlavem de la qüestió tècnica de l'assumpte, que pareix està ja ben desenvolupada. I vaig pensar que aquesta es la solució. Implantar, a nivell general, un sistema de vot electrònic. Un vot electrònic que servís no solament per a elegir als nostres representants polítics sino també per a votar, per prendre decissions quan feren falta. Entrem en una guerra? Tot el pais a votar, amb un click ja tens el vot prés, en una hores ja hi ha decissió. I tot aixó es podia fer de forma lenta i pausada. Una primera legislatura on s'elegissin els representants al parlament i demés, tal com ara, i els ciutadans poguèssin votar les lleis mes importants. I poc a poc anant involucrant, cada vegada mes, a la majoria dels ciutadans dins la presa de decisions.



El gran problema de muntar un sistema així es, purament, d'inverssió econòmica i investigació. Fa falta invertir molts diners per a crear un sistema així, pero no més que els necessàris per a invertir en tancs, avions i missils. Es a dir, el de sempre, diners n'hi han, sols fa falta invertir-los en coses importants.



I un altre problema es la vertadera voluntat de que el poble puga prendre decisions fora de les de cada quatre anys. I aquest es el principal problema. Per una part, avui en dia a la gent li importa ben poc la presa de decisions, es mes còmode que altres decideixen per tu. I per altra part a molts del poders fàctics del mon, econòmics, militars, polítics, no els agradaria perdre o deixar en mans de la gent el poder que ara ells acumulen. Aquests problemes tenen difícil solució, el poble sols vol decidir quan les coses van mal o quan creu que van mal. I la societat de l'apatia en la que vivim fa difícil que fora que les coses vagen molt mal el poble vullga prendre decisions de cap tipus. I en quant als poders fàctics, no tenen res a fer si el poble, de veritat, vol prendre decisions.



Es una qüestió difícil de resoldre. Almenys, tinc clar que les nostres democràcies, com a règim, s'estanquen. Tots els règims acaben colapsant per la incapacitat que tenen d'adaptar-se als nous temps, a les noves societats. La democràcia actual, si vol sobreviure als pròxims segles, haurà d'adaptar-se. I sols te dos camins, un, ja començat, el de la democràcia autoritària, el de la democràcia del "faig el que vullc i d'aci quatre anys ja parlarem" o el de la democràcia del poble, la democràcia de la gent, on el poble mana, on el poble mana ara.



Hem d'anar fent camí, difondre idees, parlar. Que la gent que vullga escolte, que parle, que discutisca. Parlar, discutir, es la base de la democràcia del poble, conèixer, saber, coses aquestes cada vegada mes oblidades, cada vegada menys utilitzades pel poble. Hem d'aprendre de nou a conviure, a expressar i acceptar de nou les idees dels nostres companys, tots som poble, tots som ciutadans. Hem d'aprendre de nou a ser demòcrates... nosaltres, no un grapat de polítics. Hem de treballar per a tornar, de nou, a ser demòcrates. Tots els problemes tenen solució, els problemes que surten tindran solució, som humans, en la nostra sang està buscar respostes, millorar, evolucionar. Les solucions, les respostes per trobat una millor forma de governar-nos estan sobre la taula, disposades per a ser utilitzades. Sols ens queda voler-ho. Es, sens dubte, el pitjor de tot i el més difícil... voler.