Normalment aquesta notícia potser aniria millor en la web La Astronomia, pero no. No si entenem el cosmos de la matèixa manera que Carl Sagan ens el vol explicar. Realment vaig quedar assombrat de la quantitat de informació i de qualitat que es pot arribar a conèixer en un senzill documental. En aquest cas parle del capítol II de la sèrie, de la qual ja no recorde el títol, pero be.
Que entenem per "Cosmos"? El cosmos es tot. La terra, els sols, els planetes i els cometes. Les persones, els animals, les plantes. Les pedres i les muntanyes. En aquest capítol Sagan ens explica com s'origina la vida a partir de certes reaccions químiques i com l'univers està plagat de matèria orgànica susceptible de generar vida... matèria orgànica, però viva. No es el mateix. Curiosament, es el mateix que han defensat durant segles moltes filosofies orientals, el cosmos, la integració de tot en un tot.
Sobre la vida Sagan ens conta com tota la vida que existeix en aquest planeta es germana. Tots estem basats en la matèixa química, estem tots creats amb àtoms de carboni. Tots descendim d'una matèixa cèlula mare. Tots ens basem en la matèixa forma de vida, tots tenim adn. Un arbre, ens diu Sagan, seria capaç d'entendre l'adn d'una persona perque, a fi de comptes, les nostres cèlules i les seves venen de la matèixa, creen i llegeixen adn de la matèixa forma i es reproduèixen (a nivell celular, clar) de la mateixa forma. Es lògic i senzillament meravellós.
Aixó em porta a pensar en la increibilitat de la vida. De tot el que ens envolta. Si ens parem a pensar que d'un grapat d'organismes unicelulars, mitjançant l'evolució, hem arribat on estem ara, com a conclusió sols tenim una sensació de meravella, de increible meravella i joia de formar part d'una cosa així.
Em pregunte com algú es podria dedicar a matar animals o a cremar boscos si sapigués el íntimament lligat que està la seva existència a la dels essers que elimina. Si sapigués que, realment, hi ha més igualtats que diferències. Igualtats que no es veuen per fora, pero que son a dintre, molt a dintre. Alguna persona religiosa diria que tots els èssers vius tenim ànimes germanes. Jo em conforme amb parlar a nivell celular que, a fi de comptes, es del que estem formats, de cèlules. Descendim tots els essers vius del mateix avantpassat i vivim tots en el mateix planeta, respirem el mateix aire, vivim del mateix sol.
Espere que algún dia, entre els habitants mes sorollosos del planeta, nosaltres els humans, aparega la conciència de germandat amb tots els essers vius d'aquest planeta, la conciència d'interdependència entre tots els que vivim aquí. Perque a fi de comptes, tots som germans. Ho diu l'adn.
Un mestre zen, Dogén, deia a propòsit de tots els essers:
Tots els essers vius, totes les existències vives, tots els essers sensibles i el Buda son idèntics, no son distints, no hi ha en ells dualitat, sols unitat.
El "Buda" es la imatge de la persona conscient d'aquesta germandat entre tots els èssers vius, de la seva unitat i interdependencia, d'aquesta conciencia necessària per apreciar el que ens envolta, per apreciar el cosmos.
0 comentaris:
Publica un comentari