Faraons a València

Del 9 de Juny al 31 de Juliol tenim a Valéncia una interessant exposició sobre l'antic Egipte anomenada Faraons, una molt bona oportunitat per veure de primera mà interessants materials arqueològics egipcis.

Aquest dissabte per la vesprada em vaig acostar (està a la sala d'exposicions de l'ajuntament a la plaça de l'Almudí, per la plaça de la Reina o algo així, després d'anys a València encara no em conec els carrers) i realment vaig quedar sorprés, m'esperaba algo mes menut i tristós del que realment va ser. Es una exposició que val la pena veure.

No te molta peça realment però les que te estàn molt ben escollides... estatuària, joieria, decoració en fusta, un poc de tot, ordenat de diverses formes, una zona dedicada als faraons, altra a la religió i als deus, una altra a la vida quotidiana, altra a la cultura mortuòria, tot amb explicacions (en castellà i valencià) molt correctes sobre tot el que estem veient.



Si algú llegeix aquestes línies i vol a anar a l 'exposició igual no val la pena continuar llegint, ja que parle un poc del que vaig veure, encara que en major part son impressions personals... pero be, advertits quedeu. I continue...

Totes les distintes parts de l'exposisió em van agradar. Soc un entusiasta de la història (he estudiat història i arqueologia, aixi que es normal) i moltes de les peces ja les coneixia de llibres i fotografies... però vaig veure detalls impossibles de veure en fotografia. Em va sorprende moltíssim la qualitat de la pedra de les estàtues... pedres vetejades, amb vetes blanques surcant una superfície obscura, pedres blanques amb grans negres per tot lloc, pedres llises, rugoses... Tot lluny de la típica pedra d'estatuaria romana i grega a la que estic mes acostumat, pedra normalment unicolor, uniforme, normalment blanca. Aquesta no, pareix que als egipcis, a part de la estàtua en si, els agradava disfrutar d'una pedra bonica, que jugués amb els colors que la natura li havia donat. Preciós.

També em va resultar curiosa com en molts gravats en pedra els cartutxs reials, una especie de cerclets on dins hi havia el nom del faraó en escriptura jerogífica, estaven picats a conciència per tal de que s'oblidés el nóm del faraó per a la posteritat. Com a tants altres pobles, moltes vegades successor i succeit no es portaven molt be. Aixó també es difícil de veure en fotografia.

La joieria també em va impressionar... pectorals, dagues, collars, tots fets a pecets menudíssimes d'or, lapislàtzuli i altres materials, detalls també molt difícils d'apreciar.
I el sarcòfag de fusta, després de mes de 3000 anys soterrat, lluia esplèndit, amb una decoració cobrint tots els espais (al institut, recorde que a classe d'història de l'art li deiem "Horror Vacui") d'un colorit viu i cridaner, com si em comptes de les pintures de la tomba d'un mort foren les pintures de festa de qualsevol poble indígena d'Amèrica.



Després altres coses curioses que no coneixia... una estatueta d'Imhotep, el visir del faraó Djoser, el de la primera piràmide, aquella dels escalons i que va ser mig divinitzat posteriorment, una estatueta preciosa i amb una antiguitat difícil d'imaginar per a persones que com a molt vivim 100 anys. Com a curiositat, la película "La Momia" es basa en aquest Imhotep per a crear a la seva malvada mòmia.

També em va resultar curiosa i cridanera un gravat on surtia una dona parint... de front. Tot dibuix o gravat egipci sol ser representat de costat, mai de front, mentre que en aquest gravat apareixia la dona de front, amb un fort relleu, quasi en 3D, mentre que les que l'ajudaven a parir sortien de costat.

I be, moltes cosetes mes, realment moltes mes a ser destacades. Recomane a tot aquell que puga que es passe a veure l'exposició ja que es preciosa i val la pena. Obrin tots els dies, de 10 del matí fins no se quan (no se l'hora que tanquen a migdia) i per la vesprada des de les 16 fins les 20:30. I aneu amb compte, almenys en dissabte, tens que esperar mitja hora de cua.

Per finalitzar una crítica... al entrar un escrit ens parla de la civilització egípcia, la que, segons diu, es la civilització mes antigua i duradera de tota la història de la humanitat. Be, encara que Egipte es una cultura africana, els llargs segles d'explotació arqueològica d'Egipte pels europeus han fet que ens hagem apropiat de la seva cultura com una part mes del nostre substacte cultural occidental. I aquesta cultura occidental freqüentment cau en l'egocentrisme, girant la cara a tot allò fora d'Europa i oblidant cultures com la xinesa o d'altres amb milers d'anys mes de duració que l'egipcia... la cultura xinesa va començar quasi al mateix temps que l'egipcia i l'últim emperador xinés va desaparèixer a la segona guerra mundial (L'últim emperador de Bertolucci retrata molt be aquest succés). Pareix ser que els senyors globalitzadors, quan parlen de tal fenòmen, realment parlen de globalització si, pero tota per a nosaltres. Ja deuria ser hora que, almenys aquells que amem la cultura i les cultures, no oblidem que no som el centre del món i que el món el formém tots. Totes les cultures, egipcia, xinesa, grega, romana, històriques i actuals, mereixen ser mencionades i tenides en compte de igual manera. Solament aixó.

I be, res mes, aneu a veure als faraons, una oportunitat molt bona de conèixer de primera mà materials arqueològics egipcis a València.