La dependència que tenim les persones dels "cables" en el món occidental es quasi asfixiant. El cable de la llum, del telefon, cable de xarxa per a conectar els nostres ordinadors... qualsevol tall en un d'aquests cables ens fa la vida impossible. Si perdem la llum els altres cables ens valen de poc, si perdem el del telefon dona igual el cable de les xarxes perque no tindrem sortida a Internet i si perdem el cable de xarxa... be, aquest el podem tornar a fer, si sabem. Quan perdem un cable ens tornem ansiosos, irritats, ens enfadem i l'únic que desitgem es que tot torne a la normalitat, que els cables ens tornen a conectar.
He estat dos dies sense telefon (i sense adsl, clar) amb el servidor tombat i amb ell aquesta web degut a un cable tallat "misteriosament". No es la primera vegada que em passa ni serà la última, encara que aquesta ha durat prou. Aquesta vegada m'ho he pres amb calma, quan he tingut un accident en els ordinadors, ja siga per l'adsl o per problemes amb hardware sempre m'he sentit ansiós i irritat, em fastidia que es trenquen les coses i perdre el control dels servidors per culpa de situacions que no pots controlar (en tot cas, qui ho controla es el técnic de telefónica). Igual es per que ja estic quasi en vacances o igual es que comence a veure les coses de diferent manera, pero crec que cada vegada tinc menys cabledependéncia, menys pressa per tot. Els cables sols son una part de tot, seria injust per a la nostra vida que consideressim els cables com un tot... acabariem sent un cable mes.
dimecres, juliol 28
Cabledependència
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

0 comentaris:
Publica un comentari