El cant dels grills

Una de les coses que mes m'agraden de les nits d'estiu es el cant dels grills. Aquest cric cric que dura tota la nit i que t'acompanya en les teves passejades baix la lluna, sentat a la fresca sentint la nit o en el mateix moment d'adormir-te. Recorde de menut, al meu poble, adormir-me sentint sempre els grills. Els grills deixaven de cantar, s'apropava l'hivern i no els tornaves a escoltar fins el següent estiu. Sempre era el mateix so, el mateix cric cric dels grills, era algo especial. Hi ha gent que diu que el soroll de la radio l'acompanya... a mi els grills m'acompanyaven en la meva son, en el meu dormir.

Pero al meu poble ja no es senten els grills. Fa un parell d'anys em vaig adonar que estavem a ple estiu i no s'escoltava cap grill. Em pregunte si haurán tornat a cantar, sense ells la nit d'estiu del meu poble ja no es la mateixa. Ara, quan vaig al meu poble, pase la nit al camp i allí sempre hi han grills, sempre canten, tota la nit fins que la calor els fa amagar-se en un forat obscur i fresc. Pero no es el mateix, no es el mateix estar dins l'asfalt, encara que siga l'asfalt d'un poblet i sentir allí el cric cric dels grills, com si fos el cantar de la natura dins les nostres ciutats fetes de rajola, asfalt i cristall. Els grills de poble em pareixen mes desperts i em fan recordar mes fàcilment d'on venim.



El curiós de tot i el perque d'aquesta història es que anit un grill es va passar cantant tota la nit baix el meu balcó, no en el meu poble, no, on encara no se si han tornat els grills, sino a València, a un poblet dels voltants. Curiós venir a trobar ací, de nou, el cric cric de l'estiu baix la meva finestra. Em va dur molts records, moltes sensacions, molts moments, moments que solament el cric cric d'un grill et pot fer recordar.

Tots els pobles, totes les ciutats, deurien tenir el seu exèrcit de grills per a que a les nits d'estiu ens acompanyéssin amb el seu cric cric i ens les fèssin més agradables, que ens oblidèssim de la feina, de la calor i del sudar i que solament ens dediquèssim a sentir la nit, a respirar la lluna i les estrelles de l'estiu, a sentir el cric cric dels grills. Durant aquests moments tan intims, nosaltres i la nit tornariem a formar part del mon, de tot el mon, del nostre mon, i ens oblidariem, durant una estona, del mon dels humans. Una invenció, aquest mon, que ens porta de cap.