L’Espanya musulmana

Aquests dies en els que l’amic Ànsar ens ha demostrat la seva ja coneguda capacitat intel.lectual s’ha parlat molt de que si els “moros” ens envairen, que si l’islam atacà als pobres cristians que vivien en aquesta península, geogràficament pont entre Europa i Àfrica…

¿Algú s’ha parat a pensar que segurament els habitants de la península preferiren als musulmans invassors, prou mes civilitzats que els bàrbars visigots que es passaven la vida lluitant per disputes dinàstiques? Que la cultura àrab, arrastrant la civilització persa, bizantina, romana i grega, era molt mes atractiva que la bastedad visigoda? Algú ha pensat com es possible que Tarik amb 25.000 homes envaís mitja península ell solet contra uns quants milions d’habitants? Que sel’s donà a triar entre uns extrangers, els gots i els àrabs, i entre dues civilitzacions, i van triar?
I si ho has pensat ¿Perque ningú mes ho ha fet? ¿Son idiotes els mitjans de comunicació?

Molts mitjans de comunicació han parlat sobre les paraules d’Aznar, el EX-presi, recalcant la seva anacronicitat i la seva il.logicitat (tinc en ment les fugiseres paraules de Julio Valdeón a la SER en no entrar al fons de la qüestió), pero ningú ha negat la reconquesta, ningú ha negat que el bàndol dels “bons”, dels cristians, van fer el que tenien que fer, reconquerir el que una “nació extrangera” els habia arrevatat. Es aixó cert? Quan deixarem de viure entre llegendes i mitges mentides? Quan podrem acceptar que de vegades hem tingut idees diferents, religions diferents, hem sigut diferents? Que suposa pensar que hem pogut ser diferents? Perdre la “nostra identitat”?

Per les nostres terres han passat romans, gots, àrabs… ens han envait, ens han dominat, alguns amb mes acert i d’altres amb menys. Alguns ens passaren per les armes i altres prou menys (com els àrabs). Pero la gent dels pobles, de les ciutats, dels camps i dels boscos, eren la gent d’ací, la gent de sempre. Els romans no van buidar la península i la van omplir d’italians i tampoc ho feren els àrabs ni els gots ni cap d’altre. Inclús m’atreviria a dir que avuí en dia i relativament a la població de l’època hi han mes immigrants d’oritge cultural àrab que aleshores (encara que resulte un poc “rigid” emprar àrab per identificar a argelins, marroquins o libis, ells son un cas com el nostre, no els van buidar els països per omplir-los d’àrabs d’Arabia).

La reconquesta fou una guerra civil i l’expulssió dels moriscs un genocidi. I si reconèixer aixó es perdre la identitat… doncs perguem-la, no la necessitem per a res. Continuar veient la reconquesta com una gesta heròica d’uns cuants cristians heroics resistents contra els malvats àrabs es un insult a la inteligència digne de l’epoca de Franco. Ja n’hi ha prou. I es precisament aquesta forma de veure la “reconquesta”, totalment equivocada, el que permet que personatges com Aznar s’imaginen barbaritats i després les diguen en qualsevol universitat americana, que prou mal tenen ja amb el que tenen, pobrets, com per a que vaja Aznar a calfar-los el cap. Aznar i Bin Laden s’equivoquen, la península ibèrica no era dels àrabs, era dels seus habitants, tingueren la religió que tingueren i reclamar qualsevol cosa sobre aquest fet, en una o altra direcció, es mentir i falsificar. En el aspecte de la mentida, si, Aznar s’ha posat a l’altura de Bin Laden.

En definitiva, es trist que algú encara s’encabote en identificar a les persones pel que creuen, pel que diuen o simplement per on viuen. Tots som persones, no hi ha mes identitat que aquesta.