El nord es a dalt

Com en altres vegades el programa “La ciudad invisible” de Radio 3 em fa pensar. Un senzill comentàri com es el dir que perque el nord es a dalt i el sud es a baix m’ompli d’idees, de pensaments.

El món es una esfera situada en un espai sense punts fixes de referència. Si veus un cercle, situes el dalt en referència al teu punt de vista. Si estas dins del cercle ¿Com saps on es dalt i baix? Senzillament, no tens punt de vista per a observar-ho.

La cultura occidental, paradigma del saber mundial, cresol de coneixements i tantes bondats mes, en la seva immensa sabiduria, ha sabut sempre que ells, el nord, estaven a dalt de la resta, el sud, els pobres del sud. Al situar-se en el mapa, obviament, es van posar dalt de tot, predominant en qualsevol mapa mundial, que sempre es veu de nord a sud i mai de sud a nord.

Es una de les llargues històries repetides de sempre. La història dels vencedors que sols recorda el que interessa i oblida la resta, la geografia dels que la escriuen, que oblida que altres ja vivien ahi, que no es descobreix res de nou, que Amèrica, per posar un exemple, ja existia i ben a gust, abans que Colón arribés, la ciència dels científics, que després venem als que no tenen científics, com si la ciència sols fos solament un mercat i no un be comú de tota la humanitat…

No se si es que la cultura occidental es vol massa a si mateixa o senzillament que odia a la resta, o una mica de les dues. Tampoc se si seria molt diferent si el sud estigués dalt i el nord baix… no, no crec que canviés molt. Potser, la solució seria que sols hi hagués est i oest… potser en un futur. Encara que la solució definitiva seria oblidar on estem en cada moment. Sabent que estem en la terra seria suficient, ni tan sols saber si estem a Espanya, Xile o Namíbia. Però be, aixó es ben difícil, si.

No ho se, no. Tampoc se si realment existeix algo anomenat “civilització” i “cultura”, una cosa tan espesa i dificil d’entendre que es capaç de separar persones, continents senzers, uns d’altres. No som tots persones, abans que xinesos, russos o americans? Que em diferència d’un xinés, que ell menja amb palets? Quina diferència hi ha entre un gat de Sèrbia i un altre d’Uruguai? No els vem el mateix dins la seva diferència? Perque amb nosaltres no es igual? Un es un sèrbi i l’altre un uruguaià. Aixó abans que persones. La diferència abans que la igualtat. Que irònic.

De vegades tinc la sensació que el món es un gran camp de futbol on hi han distints equips seguits pels seus enfervorits seguidors que de vegades es barallen entre ells perque uns van de blanc i els altres de groc o perque un d’ells porta una camisola que a un dels altres no li agrada. I mentrestant, els que no ens agrada el futbol, mirem com es peguen els uns als altres, sense saber molt be si riure o plorar al veure com el carrer està ple de dents caigudes i basses de sang. Si, no se si riure o plorar. O la vida es una broma o es un una tremenda tragèdia. Encara que, segurament, es un poc de les dues coses.