Obscuritat mental

Vivim una época d’obscuritat mental. Una época en que la gent no mira ni sent, sols jutja les coses de la manera que suposa han de ser jutjades. Una época en la que uns diuen blanc i tots els seus seguidors diuen blanc, una época en la que altres diuen negre i tots els seus seguidors diuen negre. Una época on si alguns diuen gris, o blau, o verd, son engolits per una única veu, negra o blanca.

Un seguidor dels blancs mai aprovará com a correcta una cosa feta pels negres, estiga o no estiga ben feta. I un seguidor dels negres no aprovará mai una cosa feta pels blancs, estiga o no estiga ben feta. Alló important no es que les coses es facen per al bé comú sino que les faça un blanc o un negre. Tot dona igual, si ho fa el contrari està mal fet.

Vivim una época on s’inventen mentides, conjures i conspiracions per tal d’acabar amb el del color contrari. I la gent ja sols pensa en un color, en aquell que segueix. Es creu les mentides, les conjures i les conspiracions, les fa creixer i les comparteix pero ja no pensa, la seva ment es obscura, es tancada, sols segueix uns patrons definits pels blancs o pels negres.

L’unic que queda es l’amistat, que fa oblidar el color de cadascú. Arribarem fins el punt de jutjar els amics pel seu color? Arribarem fins el punt de no voler parlar amb un amic de l’altre color? Fins quin punt arribarem en aquesta paranoia del “el meu color es el be i l’altre es el mal absolut”?

Donen igual les paraules. Si el que dius no agrada a un blanc, dirà que eres negre. Si el que dius no li agrada a un negre, dirà que eres un blanc. Donen igual les paraules, ara sols s’escolta el que es vol escoltar. Ja no queda lloc per a la independència del pensament, ara, o ets blanc o negre.

La vida es massa curta i bonica com per a perdre el temps jugant-la als escacs. Deixe de pensar en el blanc, i en el negre, i en el verd i el en groc, soc transparent. Baixe al carrer, veigs els arbres, el tràfic passant, els iaios sentats al sol, els obrers xiulant a les xiques i m’oblide dels colors. Escac i mat, que facen el que vullguen, la vida continua i a mi ja no m’importa.