No escric

Aquests dies estic callat, però per una raó de pes. En un parell de dies seré pare. D'una xiqueta. No tinc molt mes a dir. Una mica de nervi, una mica de cansament (aquests dies vaig molt per l'hospital on es la meva dona ingressada), una mica de ganes de que tot acabe i torne a començar. Una situació curiosa. Vius el dia a dia, no penses en d'ací­ a dos dies ni que faras el cap de setmana perque tota la teva atenció está centrada en un esdeveniment que tens al damunt, saps mes o menys quan pot passar... però no el moment exacte. Si que es curiós, si. El món se m'ha reduí¯t a una sola cosa. Que curiosa es la ment humana quan l'alimentes de futur, de coses que esperes.

Be, no tinc molt a escriure:)