La vida imperfecta i la vida perfecta

No recorde exactament en quin llibre llegia la imperfecció de la vida animal de la terra en quant a nutrició comparada amb la vida vegetal. No se si era en un relat d’Asimov o en un llibre de Sagan que estic llegint aquests dies, “El cervell de Broca”, prou interesant i dificil de trobar… l’estic llegint d’un pdf, quasi res.

I es cert… les plantes aprofiten un percentatge molt alt de tot allò que arrepleguen per a alimentar-se, en canvi, els animals no ho fem igual. Necessitem molt i d’aquest molt gran part es després expulsat del nostre cos. De tot el que intentem alimentar-nos gran part ho desaprofitem.

I pensant sobre aquesta afirmació em preguntava que pasaria si aprofitarem els aliments en un grau molt major… necessitariem molt menys aliment, gastariem molts menys recursos per a obternir-lo i explotariem molt menys el nostre entorn al tenir menys necessitat d’aliment. Tot bo, o aixó pareix. Pero que donariem aleshores a canvi? Es a dir… tot organisme dona alguna cosa a canvi de la que recibeix, de les plantes obtenim oxigen, ni mes ni menys.

Que donen els animals? Excrements? Ben pensat… animals que mengen plantes, altres animals que es mengen a aquests animals… i les plantes que es mengen els excrements i inclòs aprofiten els cadavers d’aquests animals. I aquest pensament em va portar a un frase que crec que vaig llegir de Lucréci a la seva “Naturalesa de les coses”… tot s’aprofita, res es desaprofita. I es cert, això es.

Está clar que sense les plantes dificilment haurien animals. I podrí­en haver plantes sense animals, es mes, abans del primer animal les plantes ja estaven per tot arreu, però está clar que les plantes d’ara no serien com son sense l’existéncia dels animals, crec jo.

La questió seria vorer fins a quin punt hem servit a les plantes al igual que elles ens han servit a nosaltres. Si el desenvolupament animal i vegetal en aquest planeta hauria sigut tan intens com ha sigut fins ara si els animals hagueren tingut un sistema nutricional distint, paregut al de les plantes, mes aprofitós de tot allò que es consumeix. O si les plantes haurien sigut capaces de reciclar els terrenys dels que s’alimenten o haurien evolucionat cap a especies molt mes especialitzades en consumir menys i menys recursos ja que no tenien la “facilitat” que pot ser els hem donat els animals (que tampoc ho tinc tant clar).

Seria interessant llegir un estudi així­.