Nostálgia

No se perqué però amb freqüéncia m'entra la nostàlgia de temps passats. Recorde quan tenia pocs anys i la major preocupació que tenia era... ninguna. Els amics de joventut, com passavem el temps, les xerrades que ens pegaven al institut... el temps pareixia que no passava i tu sempre anaves amb pressa per veure-ho tot, arribar a tots els llocs.

I ara que el temps passa de pressa tens ganes de parar-lo, de dir-li que estigui quiet un moment i que et deixe tranquil. M'angunia el moment irrepetible, la situació única perque mai la tornaré a viure. I totes les situacions son úniques i irrepetibles. Inventarán alguna vegada el "rebobinat" de la vida? Premer un botó i tornar a viure totes les époques i situacions de la teva vida tantes voltes com vulguessis. Seria increible encara que, així­ i tot, no tornaries a viure-ho com la primera vegada, la sempre irrepetible primera situació.

Seria bona cosa aquesta? Igual, al final, et cansaries de tot, com ens passa a tots els humans quan repetim una i altra vegada el mateix. I et quedaries sense moments únics i irrepetibles que recordar. No, millor no rebobinar res. Millor viure el present. Tal com es.
I realment en aquest moment, segurament, estic vivint el millor de la meva vida. Tinc tot el que volia tenir. He fet tot el que volia fer. Pero ho voldria tornar a fer a pesar de tot. I pense en el que em queda per fer...

Que em queda per fer? Ara ja no es com abans. Que val la pena fer?