Sobre escriure en un bloc

Encara no se que significa escriure en un bloc. Reflexionar en veu alta? I per això prendres tantes molésties? Es que en el fons ens sentim sols i busquem algú amb qui compartir els nostres pensaments, les nostres ocurréncies? O potser busquem el reconeiximent dels altres? Que be que escric, com soc tan bo escrivint hauré de compartir-ho amb els altres… o els meus pensaments, les meves idees son tan peculiars, tan noves i intel·ligents que les tinc que donar a conéixer.

I el futur? M’agradaria que les meves idees, el que pense en cada etapa de la vida, fos llegit pels meus fills, per la meva famí­lia, en el futur. Perdrán el temps llegint un munt d’artí­cles sobre temes que estaran passats de moda d’aci un miserable any? O desentranyant tota la madeixa de la meva ment en aquests artí­cles que inclús es dificil de desenmadeixar per a aquell qui els escriu?
I per mi? Si no ho faig per als altres, ni coneguts ni desconeguts? I si h faig per a mi? Vejam… m’agrada escriure igual com llegir… perque no escriure un llibre? O perque no escriure en un fòrum, on a més trobarás molta mes gent que en un bloc solitári? Per recordar? Per veure d’ací­ deu anys el que pensaves, el que escrivies temps enrere? I que mes dona… en uns anys el t’oblidarás del bloc. Una nova tecnologia el substituirá. I passats els anys una altra mes. I tot s’oblidara, com diria aquell Nexus 6 a Blade Runner, com a llágrimes en la pluja. Que importa que vas pensar, com vas pensar…

La única raó d’escriure en un bloc es el fet en si mateix d’escriure. Resoldre un problema matemátic es divertit si saps com resoldre’l, el gust de pensar, de resoldre un pensament i plasmar-lo a una fulla, siga de paper o electrònica, el gust d’exprimir el teu cervell per a fer-lo parir idees. Aquest moment i sols aquest es la única raó que em motiva a escriure en aquestes págines. M’agrada parir idees. I el obligar-me a escriure-les es el paper que faria una bona comadrona, ajuda a espitjar per a que acaben sortint el mes fortes i sanes. Però poc després d’escrites les idees moren. Realment, qualsevol cosa escrita a Internet ja no mereix ja ser dita, perque, una vegada mes, son com llágrimes en la pluja. Així­ que una vegada escrit, mes val oblidar, estás obligat a oblidar.
Ja sols importa el moment.