Les opinions no son sangoneres

Doncs aqui están els meus sentiments i opinions; els entregue en tant que constitueixen el que jo crec, no perque deguen ser creguts. Sols intente posar al descobert la meva manera de ser, que podrí­a ser altra demá si un nou aprenentatge em fera cambiar.

     Michel de Montaigne, Assajos, Capí­tol XXVI.

De vegades la gent s'aferra tant a les seves opinions, als seus ideals, que aquestes esdevenen com una sangonera que els xucla el bon sentit. No hi ha pitjor idea, pitjor opinió, que aquella que no et deixa tenir altres idees o opinions. O canviar-les per d'altres de millors.

Al estiu... mosquits per menjar

De Variats

Tornant d'un petit viatge a la serra d'Albarracin, a Terol. Quina quantitat de bitxos. De tots els colors i tamanys. Es com la vida mateixa, quan tropeces amb alguna cosa mes gran que tu, acabes aixafat, com aquests pobres bitxos.

Vaig tenir que parar varies vegades per anar netejant la visera, aquesta parada fou a Utiel. El viatge va ser una ruteta des de Valéncia fins Terol, d'ahi a Albarrací­n i després creuant la serra cap al racó d'Ademús, després Utiel, Requena i directe a Valencia, uns 400 km i pico.

El sud de la serra d'Albarrací­n es preciós, sobretot la part mes solitaria. Carreteres estretes, pobles mig abandonats, carreteres que de repent esdevenen sendes de cabres, mes carreteres estretes que passen per dins de canonades impresionants... rius i molt de verd. Preciós. Tornaré:)