Calvin, Hobbes i ninots de neu

Ara que mig mon pareix que estiga nevat (al altre mig no ens neva mai, pel que es veu, i segurament els que estan mig nevats no ho volen estar i els que no tenim neu ens morim per tindre-la) tenim tot un manual de creació artí­stica amb aquest material tan gelat de la ma d'en Calvin i el seu tigre Hobbes. Genials, com sempre.

A special tribute to Calvin, Hobbes and the Underappreciated Art of the Snowman

.

Bon nadal

Maria us desitja a tots un bon nadal.

Nota per a ases

Algo que convenç no es converteix per aixó en vertader: es únicament mes convincent.

Nietzsche, La voluntat de poder (el tí­tol també forma part de la cita).

Els noms de lloc i de persona del municipi de Teulada

Invitació a tothom de la presentació del nou llibre del meu pare (Joan Ivars) a Teulada. Jo no podré assistir, cosa que sent molt... es el que te viure lluny de la teva casa, que no sempre estás quan vols estar.

La primera fotografia es la invitació, per a tots aquells que vullguen assistir. I la segona la portada del llibre. La fotografia es bonica... amb el montgó al fons, crec que está feta des de Benimarco, ja ho preguntaré.

Enhorabona pare, que en publiques molts mes.

Una declaració d'intencions com qualsevol altra

Habrá observado el lector, si es que nos ha leí­do, que ni seguimos método, ni observamos orden, ni hacemos sino saltar de una materia en otra, como aquel que no entiende ninguna, cuándo en mala prosa, cuándo en versos duros, ya denunciando a la pública indignación necios y viciosos, ya afectando conocimiento del mundo en aplicaciones generales frí­as e insí­pidas.

Efectivamente, tal es nuestro plan, en parte hijo de nuestro conocimiento del público, en parte hijo de nuestra nulidad.

Mariano José de Larra, El casarse pronto y mal (artí­culo del bachiller).

M’encanta Larra. Es tan franc i expressa tan be el que vol dir que es una lectura molt molt interessant. Sobretot quan, quasi dos segles després, te n’adones que el que critica es tan viu ara com abans. Tan poc hem canviat en doscents anys? Supose que canvia la societat, la tecnologia, creixen ciutats i anem al espai, pero continuem sent com som. Segurament necessitarem mes de doscents anys i mes de cuatrecents Larres per a canviar aixó.

Crec que es la tercera o quarta vegada que em pose a llegir els seus artí­cles de costums. Es dificil avorrir-lo.

En quant a aquesta frase… segurament si necessitara d’una declaració d’intencions per a escriure un bloc aquesta vindria que ni pintada… però qui necessita avui en dia una declaració d’intencions per a escriure res. M’ha fet grácia, es molt idònia:)