Aquests dies estic d'examen, estic intentant acabar la carrera d'història que em vaig deixar quasi enllestida... pero entre la feina i el ser pare, es va quedar en eixe quasi. Enguany he decidit acabar amb ella.
Contaré unes quantes curiositats que em criden prou l'atenció... i comence amb Isabel II, la filla de Ferran VII, la primera "reina constitucional". Crec que la frase seria... de un pare cabró, una filla imbècil. I es que, realmente era de ment prou feble aquesta dona.
El règim constitucional d'aleshores previa unes corts compartint la sobirania amb la monarquia. Per a formar gover, es necessitava tenir l'aprovació tant de les corts com de la reina. Era un sistema prou propens a ser corromput i manipulat, com va passar a Espanya, pero si el monarca era seriós i mantenia un punt de neutralitat entre les diferents opcions polítiques doncs el resultat era un sistema prou estable.
A Espanya però tenien una reina manipulable pels moderats i que a més, en comptes de dedicar-se a governar, es dedicava a festejar.
Es va enamorar d'un general, el general Serrano, a qui ella anomenava
"general Bonito". El rei consort, el seu cosí Francisco de Asís (Paquito per a la familia), va fugir de Madrid cap el Pardo per no veure les infidelitats de la reina i a tota Europa es parlava de la reina Isabel d'Espanya. El govern moderat d'aleshores va intentar evitar-ho posant un guardia a les habitacions de la reina... que va apareixer mort a l'endemà. I finalment va decidir enviar al general Serrano al nord, lluny del escandol... i de la reina.
Que va ocorrer? La reina crida al govern i els destitueix a tots. Ella es la reina, ella mana, i dona igual com estiga el pais i mitja europa, el que conta es la meva satisfacció. Així que al carrer i nomene a un nou govern que em torne al general.
I el nou govern provisinal es nomenat per la reina i es convoquen noves eleccions a corts, que sempre guanyará el mateix govern provisional nomenat per la reina, donant aleshores les corts el suport que aquest govern necesita.
Quin pais. Es parla molt de les diferències entre Espanya i la resta d'Europa, atrasos, revolucions fora d'hora... No seria que aqui teniem unos monarques "especialment especials"? No es la raó del caos que es forma abans de la I República potser que la reina era, senzillament imbècil i el pais es malgovernaba gràcies a la seva imbecilitat? Jo quasi apuntaria a que si.
dimecres, febrer 28
Curiositats d'Isabel II
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

0 comentaris:
Publica un comentari