dimecres, març 28

El gatopardo

Com tots els anys aquestes falles vaig anar un parell de dies a la Fira del llibre antic i d'ocasió. M'agrada pasar hores recorrent amunt i avall les tendetes, fullejant llibres, buscant-ne d'altres. Enguany no vaig trobar res del que buscava... concretament una edició de les Rubaiyat d'Omar Khayam en llibre menut que vaig veure fa temps (de fet no vaig trobar cap Rubaiyat) i una edició de la Iliada o l'Odisea d'Homer en català però respectant en certa mesura el vers, no una traducció pura i ruda a prosa. Açó si ho vaig trobar, pero en castellà. Però be, es normal que vaja a la fira del llibre i torne amb qualsevol cosa que no buscava... em passa sempre:)

Aquest any vaig comprar una edició de El Gatopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, una edició prou bonica amb tapes de cuiro, dels anys seixanta i una Vida de Séneca de Denis Diderot, en una vella edició de llibret de butxaca de tota la vida.

He començat a llegir El Gatopardo que reconec fa temps que volia llegir-lo, sobretot recordant la película de Visconti i juraria que fa dos anys, en aquesta mateixa fira, vaig estar a punt de comprar-lo i vaig acabar comprant Els raïms de la ira. I francament, es un llibre que m'agrada i com estic "en época" per altres lectures i estudis que estic duent en aquest moment supose que entra molt millor. Es certament curiós veure com acaben i comencen els temps, com als d'ahir els substitueixen els d'avui que sols volen ser com els d'ahir per acabar sent els d'ahir. Com els burgesos demanen la revolució social, la fi dels privilegis de l'aristocràcia i com arriben a ser una mena d'aristócrates amb el privilegi dels diners. I com acaben oblidant al poble que els ha dut on estan... però eixa es una altra història.

En aquest llibre es curios l'espill que enfronta als diners burgesos, l'esperit emprenidor i negociador mesclat amb l'oritge baix i en certa mesura mal educat dels nouvinguts burgesos amb els privilègis, feus, educació i alcurnia dels que fins aleshores havien sigut els que dirigien la societat. No dic mes perque sols vaig pel tercer capítol... però imagine com acabarà.

0 comentaris: