De vegades pense en el passat i en el futur i es com assomar-se a un abisme. Veure el que has fet, el que farás i on acabará tot es com entrar en l'abisme. I després costa sortir-ne.
I per sortir i no tornar sols he de pensar en el present i res mes. Però costa.
dilluns, novembre 26
Abisme
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

0 comentaris:
Publica un comentari