Olé, olé

Una altra anècdota interessant es l'humor amb que es prenia les coses la gent de l'epoca. L'època dels sexeni revolucionari, després de molts anys de governs moderats baix el regnat de Isabel II suposa un període on es proven distintes formes de govern... el lema del general Prim al encapçalar la revolució fou "Abajo lo existente", amb el que volia donar a entendre que amb la revolució calia fer "tabula rasa" i començar de nou amb tot.

I feta fora Isabel II i canviada la constitució, doncs buscaren un nou rei. Hi havien varios candidats... el general Baldomero Espartero era el preferit de molts (curiós hauria sigut veure el rei Baldomero Primero) pero va renunciar, ja era una mica vell. El portugués Fernando de Coburgo era un altre candidat que va renunciar (supose que per intentar clavar-se en la política espanyola d'aleshores feia falta tenier moltes ganes de calfar-se el cap). Un altre, el meu preferit, era Leopoldo de Hohenzollern Sigmaringen, al que li van posar el nom de "Olé olé si me eligen". Al final van triar Amadeu de Saboia, batejat com "Macarronini I" i que si no em falla la memòria es el primer rei que va dimitir, entregant el seu poder a les corts, i no abdicar. El pobre home estava fart d'Espanya, dels espanyols i de la mare que els va parir. No sabia on s'havia ficat.

I si, es el meu favorit pel nom, no per altra cosa. Aquest es el predendent al tró Olé, olé. No hi ha res com ser una personalitat pública i tenir un nom destinat al bon humor dels ciutadans. Almenys i vist el poc que pintava la gent en la política d'aleshores (be, quasi com ara) podíen riure una mica.

Curiositats d'Isabel II

Aquests dies estic d'examen, estic intentant acabar la carrera d'història que em vaig deixar quasi enllestida... pero entre la feina i el ser pare, es va quedar en eixe quasi. Enguany he decidit acabar amb ella.

Contaré unes quantes curiositats que em criden prou l'atenció... i comence amb Isabel II, la filla de Ferran VII, la primera "reina constitucional". Crec que la frase seria... de un pare cabró, una filla imbècil. I es que, realmente era de ment prou feble aquesta dona.

El règim constitucional d'aleshores previa unes corts compartint la sobirania amb la monarquia. Per a formar gover, es necessitava tenir l'aprovació tant de les corts com de la reina. Era un sistema prou propens a ser corromput i manipulat, com va passar a Espanya, pero si el monarca era seriós i mantenia un punt de neutralitat entre les diferents opcions polítiques doncs el resultat era un sistema prou estable.

A Espanya però tenien una reina manipulable pels moderats i que a més, en comptes de dedicar-se a governar, es dedicava a festejar.

Es va enamorar d'un general, el general Serrano, a qui ella anomenava
"general Bonito". El rei consort, el seu cosí Francisco de Asís (Paquito per a la familia), va fugir de Madrid cap el Pardo per no veure les infidelitats de la reina i a tota Europa es parlava de la reina Isabel d'Espanya. El govern moderat d'aleshores va intentar evitar-ho posant un guardia a les habitacions de la reina... que va apareixer mort a l'endemà. I finalment va decidir enviar al general Serrano al nord, lluny del escandol... i de la reina.

Que va ocorrer? La reina crida al govern i els destitueix a tots. Ella es la reina, ella mana, i dona igual com estiga el pais i mitja europa, el que conta es la meva satisfacció. Així que al carrer i nomene a un nou govern que em torne al general.

I el nou govern provisinal es nomenat per la reina i es convoquen noves eleccions a corts, que sempre guanyará el mateix govern provisional nomenat per la reina, donant aleshores les corts el suport que aquest govern necesita.

Quin pais. Es parla molt de les diferències entre Espanya i la resta d'Europa, atrasos, revolucions fora d'hora... No seria que aqui teniem unos monarques "especialment especials"? No es la raó del caos que es forma abans de la I República potser que la reina era, senzillament imbècil i el pais es malgovernaba gràcies a la seva imbecilitat? Jo quasi apuntaria a que si.

Migre a blogger

Una altra migració. Amb la intenció de ser la última. Estic treient tot el que m'importa del meu servidor per a deixar-ho en llocs "mes estables". Llocs on si m'oblide d'ell un, dos o sis anys, sempre tindré la seguretat de que quan torne ho tindré tot. Al any 2004 vaig estar provant blogger (que ara es de Google, aleshores crec que no ho era). Vaig introduïr unes entrades de prova i tot està com ho vaig deixar.

En el Wordpress del meu servidor he sofrit proves, calentures mentals meves, pèrdua de fotografies, d'enllaços, actualitzacions que trenquen l'idioma, d'artícles que es veuen en utf-8 i d'altres en iso-8859, pèrdua dels comentàris. No tinc temps, ni ganes, d'actualizar el Wordpress quan ho necessite ni de preocupar-me d'acabar perdent o no les fotos de la meva filla per que m'he despistat borrant el que no devia.

Així que ho migre tot ací, a blogger. Es mes lent, amb moltíssimes menys opciones que Wordpress (i menys encara que un Wordpress en el teu pròpi servidor) i amb menys opcions per fer-ho "bonic" i a més depens d'una companyia que en qualsevol moment pot canviar de política i demanar-te diners (ho dubte, però be), pero te l'avantatge de que no ho administre jo i per tant no tinc que preocupar-me d'actualitzar res ni de tocar res de res, sempre ho tindré tot aqui. Per una vegada, que algú treballe per mi:)

I sempre tindré l'opció, si alguna vegada Google s'empenedeix de donar-nos servei gratuït, de tornarme'n a un altre servidor. Ja explicaré mes endavant com he migrat els artículs de Wordpress a Blogger.

Anàlisi d’ADN per provar l’oritge romá d’una aldea xinesa

Interessant notí­cia aquesta:

Adn para probar una tradición milenaria china

Segons aquest artí­cle un poblet xinés, on pareix que abunden molt els xinesos alts, amb ulls verdosos i cabells clars, seria descendent d’un grup de legionaris romans perduts poc després de la batalla de Carrhae, on Cras va ser derrotat pels parts (mes o menys per l’Iraq, els parts ocupaven aleshores Iraq i Irán). Una història de pelí­cula:)

Ara recorrirán a l’ADN per demostrar-ho, o no. Personalment crec que pot ser qualsevol cosa, la quantitat de migracions que han hagut fa dificil pensar en un oritge romá. I mes sabent que els romans no eren precisament alts, ni tenien els ulls verdosos ni cabells clars. Almenys no en l’época de Cras (Cras es de l’epoca de César, al final de la república), a época imperial ja podien tirar mes de legionáris germans o celtes. Ja veurem, l’ADN dirá.