El gatopardo

Com tots els anys aquestes falles vaig anar un parell de dies a la Fira del llibre antic i d'ocasió. M'agrada pasar hores recorrent amunt i avall les tendetes, fullejant llibres, buscant-ne d'altres. Enguany no vaig trobar res del que buscava... concretament una edició de les Rubaiyat d'Omar Khayam en llibre menut que vaig veure fa temps (de fet no vaig trobar cap Rubaiyat) i una edició de la Iliada o l'Odisea d'Homer en català però respectant en certa mesura el vers, no una traducció pura i ruda a prosa. Açó si ho vaig trobar, pero en castellà. Però be, es normal que vaja a la fira del llibre i torne amb qualsevol cosa que no buscava... em passa sempre:)

Aquest any vaig comprar una edició de El Gatopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, una edició prou bonica amb tapes de cuiro, dels anys seixanta i una Vida de Séneca de Denis Diderot, en una vella edició de llibret de butxaca de tota la vida.

He començat a llegir El Gatopardo que reconec fa temps que volia llegir-lo, sobretot recordant la película de Visconti i juraria que fa dos anys, en aquesta mateixa fira, vaig estar a punt de comprar-lo i vaig acabar comprant Els raïms de la ira. I francament, es un llibre que m'agrada i com estic "en época" per altres lectures i estudis que estic duent en aquest moment supose que entra molt millor. Es certament curiós veure com acaben i comencen els temps, com als d'ahir els substitueixen els d'avui que sols volen ser com els d'ahir per acabar sent els d'ahir. Com els burgesos demanen la revolució social, la fi dels privilegis de l'aristocràcia i com arriben a ser una mena d'aristócrates amb el privilegi dels diners. I com acaben oblidant al poble que els ha dut on estan... però eixa es una altra història.

En aquest llibre es curios l'espill que enfronta als diners burgesos, l'esperit emprenidor i negociador mesclat amb l'oritge baix i en certa mesura mal educat dels nouvinguts burgesos amb els privilègis, feus, educació i alcurnia dels que fins aleshores havien sigut els que dirigien la societat. No dic mes perque sols vaig pel tercer capítol... però imagine com acabarà.

Picassa Web a 1 giga

Aquests de google no paren. El Picassa Web es una ferramenta per allotjar les teves fotografies en albums web. Tenien una capacitat de 250 megues que han augmentat a 1 giga, genial:)

La veritat es que jo empre prou el Picassa Web... no faig molta fotografia i les que faig tinc interés de poder veure-la des de qualsevol lloc. I per aixó res millor que un àlbum web. O tots els que vullgues:)

La SGAE i l'himne nacional

Real com la vida mateixa. Al final tindrem que pagar un cànon a la SGAE per xiular.

Bona nota

Totes aquestes notes anteriors sobre Isabel II i demés pareix que m'han servit per a l'examen... una nota prou alteta (8,5). Feia cinc o sis anys que no feia un examen, des que em vaig posar a treballar, de informàtic, per deixar estar la carrera d'història. Ha plogut molt. Ara, que m'he decidit a acabar el poc que em queda, resulta que continua agrandant-me com abans. I a mes, amb tot el temps que ha passat, he madurat el suficient com per a tenir constància en tot el que faig. Acostumat com no ho estava abans a fer feina i a fer sacrificis horaris per enllestir la feina, anar a classe o pasar-me estudiant hores ja no em costa tant... es cansat compaginar-ho amb la feina, pero m'he acostumat a cansar-me.

Tenia que haver-ho aprés fa molt de temps, aixó:).