apunts

La "solució" d´Apple

2010-07-17T18:00:00.000+01:00

Amb la sortida del iphone 4g Apple ha tingut prou problemes degut a un error de diseny que provoca que el nou iphone perga covertura si l´agafes de determinada forma. No han parat de dir que no, que no es cert, que es una errada amb el càlcul de covertura i que una actualització del software ho solucionaria quan realment un error en un diseny de hardware es impossible de solucionar per software.

Solució? Contar una bona mentida i si te la creus, perfecte, i sino diem que es que ens tens mania i els mitjans els persegueixen. Han canviat, efectivament, el càlcul de covertura fins al punt que un iphone sense sim ni cap operador configurat te una ratlleta de covertura. Ara, encara que no tingues una tarjeta sim insertada, seeeempre tindrás covertura. I eixa es la meva experiència amb el meu iphone 3g i el nou "càlcul de covertura".

Es pot ser mes poca vergonya?

Kick Ass

2010-06-30T23:26:00.004+01:00

Ja he vist la película de Kick Ass. Fa prou vaig llegir els comics de Romita Jr. (que per cert, que poc m´agrada Romita com a dibuixant, mai m´ha agradat) i Millar i tenia curiositat per vorer com quedaba la película.

Kick Ass es una colecció de 8 (o 9, no recorde exactament) números on es relata com un típic lector de comics de superherois típicament adolescent decideix posar-se un tratge d´heroi i començar a "fer el be" per tota la ciutat. Es un dels còmics mes aclamats dels últims anys i la veritat es que si, està molt be (excepte el dibuix de Romita, que continua pareixent-me infantiloide), el guió està genial i reparteix a dosis iguals humor i tragèdia. Si es poguera comparar amb una obra literària el compararia amb el Quixot, realment comparteix molts dels punts de vista de l´obra de Cervantes i no m´extranyaria que Millar s´hagués inspirat en aquest obra per a guionitzar Kick Ass. En un temps on els cavallers i els fets de cavalleries han passat a l´oblit, el Quixot es posa la seva armadura i intenta ajudar a la gent, igual que fa Kick Ass posant-se el seu tratge d´heroi.
No es acàs el Quixot una obra d´humor dins la tragèdia de la vida humana? On el que està boig es l´unic que es preocupa per fer el be? On l´humor sol es el pas, el toc de color, l´unic punt de alegria dins de la realitat? Doncs Kick Ass es prou semblant. I te els mateixs tocs d´humor d´un típic Quixot cervantí, mig boig però encantador i preocupat pels altres i per les coses que realment importen en la vida però que, així i tot no pot escapar de la realitat última a la que pertany, una realitat trista, fosca i apagada, com la de tothom i a la que sempre te que acabar rendint conter.

La película, per sort, respecta prou el guió original, però peca de dos aspectes que si estaven al còmic i que li lleven aquest toc Quixotest que tant em va agradar. Si el Quixot s´haguera casat amb Dulcinea del Toboso i la seva bogeria haguera sigut una excusa per a fer el que tenia que fer l´obra de Cervantes haguera tingut un sentit molt diferent... podria haver sigut igual de divertida, però sols això. Doncs això mateix es el que passa amb la película. Que l´heroi es case amb la xica de la película o que necessites venjar-te pel que t´han fet per a fer heroicitats (i aqui em refereixc a Bid Daddy o Gran Papi, a la película) son escenes que no entrarien mai en un Quixot i que en el comic no trobem. Realment, al còmic, l´heroi seriós, contraposat a Kick Ass, acaba per estar mes boig encara que el mateix Kick Ass i es dedica a matar mafiosos per la mateixa raó per la qual Kick Ass es posa el seu tratge, sense necessitar cap excusa de venjances per a fer el que fa. Sols gasta eixa excusa amb la única persona que el lliga al món, la seva filla de 10 anys, Hit Girl.

Per altra banda es una película molt divertida, amb tocs tarantinians molt conseguits però que realment responent al guió orginal del comic, amb una banda sonora estupenda i un ritme trepidant. Vaja, que està molt be, al nivell d´acció i diversió de películes com Kill Bill, per exemple.
Però vaja, li falta el toc que ha perdut, el toc de bogeria, de fer les coses perque si, perque estic boig, vullc estar boig i per això faig el que faig, sense la necessitat de buscar una excusa per a fer-ho. En la película la busquen, la necesiten per a que un heroi vengador siga un heroi vengador, no volen un Quixot. I es una llàstima. Però be, sempre tenim el còmic. I m´alegre molt d´haver-lo llegit abans de vorer la película.

Felicitats Maria!!!

2010-06-02T20:00:00.003+01:00

Felicitats Maria, cinc anys... que ràpid creixes. Pareix ahir quan vas neixer i et tenia entre les meves mans, mirant-me amb eixos ulls tan grans i preciosos.

Uns cinc anys meravellosos... moltes felicitats!

Guerra Mundial Z

2010-05-12T10:40:00.000+01:00

Últimamente m'ha pegat per llegir literatura distòpica... i l'últim llibre que estic llegint es el de Guerra Mundial Z de Max Brooks.

El llibre es un conjunt d'entrevistes a diferents participants del que serà, segurament, la pròxima guerra mundial, la guerra contra els Zombis. Obviament, al llibre ja ha passat la guerra i l'autor la descriu però estic segur que eixe serà el pròxim conflicte mundial... sols hi ha que vorer un ratet les notícies per a observar com cada vegada hi han mes zombis per tots llocs, sobretot en els llocs de poder.

Be, deixant de banda la realitat nostra el llibre narra com apareixen les primeres infeccions zombi fins haver quasi 200 milions de zombis al mon i com les nacions de la terra tenen que reaccionar per a evitar la extinció de la espècie humana. La narració parla des de tots els aspectes d'una guerra i com aquesta afecta als que la pateixen, que en aquest cas, es tota, absolutament tota la humanitat. Com aspectes que hui en dia ens resulten essencials, tecnologia, fama, diners, en un conflicte per la supervivència deixen de tenir qualsevol valor, quan es converteix en moltíssim mes important saber plantar quatre bajoques i dos tomaqueres que saber com guanyar milions de dolars en la borsa.

La veritat es que aquest llibre m'està fascinant. La narració dels mes baixos instints de la humanitat aflorats per la necessitat de supervivència i com aquests instints aconsegueixen superar els perills es d'una intensitat i realitat tal que pareix que el conflicte haja sigut una realitat. La immersió en la lectura d'aquest llibre et fa patir per les víctimes dels zombis, compartir les necessitats de supervivència i experimentar les lluites per alliberar els territòris infectats en els moviments de reconquesta de la espècie humana.

Un dels millores llibres que he llegit últimament i dona igual que no agrade la temàtica zombi, realment importa poc per a que agrade llegir un llibre com aquest.

Un viatge amb globus

2010-05-03T11:11:00.004+01:00

L'altra vesprada la meva filla em va sorprende amb una conversació que resulta prou sorprenent perque condensa una de les búsquedes mes anhelants del nostre món en la ment d'una nena de 4 anys, la búsqueda de vida fora del nostre planeta.

Maria em comentà....

Papà, tenim que fer un globus per a fer un viatge al cel.

I fins on vols pujar?, li vaig dir jo.

Fins a l'estrella del anell, va contestar ella.

Quina estrella es eixa? Li vaig preguntar jo extranyat

Si, la estrella impresionant, aquella del anell. I aleshores vaig entendre a que es referia, a Saturn, que vam observar pel telescopi fa unes setmanes i que ella va qualificar de "impresionant" :)

Et refereixes a Saturn? Pero recorda que Saturn es un planeta, no una estrella...

Si papa, però... Hi ha algú a Saturn?

Una pregunta eterna... Hi ha algú ahi fora? A Saturn obviament, no, pero per al cas que ocupa, que es de la curiositat intrínseca que tenim com a humans, poc importa. Es molt significatiu que des de tan menuts ja tinguem consciència d'un ací, la terra, i un allà, ahi fora, i ja inmediatament ens formulem eixa pregunta... Hi ha algú?

Hi ha molta gent a la que l'aterra com a individú la solitut i necessita la companyia d'altres gents, de la societat... Ens aterra com a societat la solitut enmig de la immensitat del univers?

Felicitats Paula

2010-04-17T10:21:00.004Z

Hui Paula acompleix 2 anys... pareix que va ser ahir que va nèixer, entre traques i celebracions, justament en eixe moment el València guanyava una copa del rei, per això me'n recorde, però que a mi em van saber a glòria com si celebraren el naixement de la Paula...

Cada vegada mes bitxo i alhora mes carinyosa. Felicitats!

Enyorança

2010-04-15T16:50:00.000Z

Quan per qüestions de la vida tens que treballar lluny de la teva casa (o no tan lluny, sols estic a 100 kilometrets, pero vaja, per a mi es un món) hi han certes coses que t'esborronen quan de passada les veus.

Una foto del Montgó... un romer plantat al carrer que et recorda les teves muntanyes pelades de casa, la mar, un nom de persona, de lloc... enyore estar a casa, a la meva marina.

Tot ve a raó d'un blog que m'he trobat, de menjars típics de la marina i que corona amb una foto del Portitxol de Xàbia (vaja, crec que es el Portitxol) i que, una vegada més, m'ha fet enyorar la meva mar. I si, es cert. La mar, a Valencia no es la mateixa.

Per cert, el bloc es diu Del rebost al celler, vos el recomane. Sols el primer artícle, dedicat al bull, ja em porta records d'olor a bull secant-se, a polp torrat o a capellanets sobre les brases del foc a la caseta, al camp. Com odie viure a la ciutat...

El padrino

2010-03-05T13:10:00.006Z

Aquests últims dies he estat per donar un repàs complet a la sèrie del padrino, he tornat a vorer les películes, excepte la tercera, que l´he vist per primera vegada, i acabe de llegir-me el llibre de Mario Puzo.

La primera de les películes es un reflex prou fidel del llibre, excepte en les escenes que no formen part de la trama principal i que no apareixen en la película. Però m´he trobat amb un escena del llibre que quasi l´he vist com l´alma màter de la història dels Corleone, una escena on Michel Corleone li explica a la seva futura esposa Kay perque el seu pare el Don, Vito Corleone, es un mafiós, un gangster.

I diu:

Voy a explicarte algo más. Mi padre es un hombre de negocios que trata de ganar dinero para mantener a su familia y ayudar a sus amigos necesitados. No acepta los dictados de la sociedad, porque tales dictados lo hubieran condenado a una vida indigna de un hombre de su inteligencia y personalidad. Lo que quiero que comprendas es que él se considera al mismo nivel que un presidente, un primer ministro, un juez del Tribunal Supremo o un gobernador de cualquier estado. Se niega a aceptar que alguien le imponga su voluntad. No quiere acatar las leyes dictadas por los otros hombres, unas leyes que lo habrían condenado a ser un fracasado.

Aquest fragment m´ha dut al cap moltes preguntes.

Fins a quin punt ofega la societat la genialitat dels individus? Fins a quin punt les lleis estàn fetes per a mantenir a la gent on està i impedir que estiguen on "no deuen estar"? Perque els governs estan dirigits per miserables i les grans companyies fan i desfan al seu gust? Quin govern que envia soldats, quina gran empresa que despedeix gent sense miraments o que te fàbriques on explota els treballadors i moltes altres barbaritats que tothom coneix te el dret moral de situar-se al damunt de qualsevol mafiós de tres al quatre?

Les lleis condenen a la gent al fracás? La societat ofega el geni del individu? Es això èticament acceptable? Si no es èticament acceptable, fins a quin punt es pot considerar reprobable el que fa un mafiós de tres al quatre?

O es que tot, en conjunt, es èticament inacceptable? Deien els vells anarquistes que el crim existeix perque la societat el provoca, excluint als individus de poder actuar com a tals, arraconant a colectius de gent en la misèria i la pobresa i impedint a altres expresar lliurement les seves qualitats com a persones i impedir aprofitar-se d´això per a guanyar-se la vida. El budisme simplement diu que el crim neix de la ignorància... i jo em pregunte que per a que algú es dedique al crim, de quants ignorants ha de rodejar-se.

I la resposta es senzilla. D´un sol. Colectiu, però sol, quan actua com a tal. De la societat. Quan s´ha donat tant importància al colectiu, s´ha perdut la esència dels individus, la seva llibertat. Hem vist el bosc, però hem deixat de vorer els arbres. I es en els arbres on surten les flors, no en el bosc.

Carnestoltes

2010-02-18T16:55:00.000Z

Com no podia ser menys, ahi va el video de carnestoltes de Paula i Maria d´enguany...

De Videos 2010

Senyor president de Telefonica, llum de inteligències, fanal de sabidura

2010-02-08T08:29:00.000Z

Quan dia allò de que el tonto acaba ric, doncs m´haguera fet falta un exemple per tal de demostrar la teoria, encara que examples n´hi han moltíssims, sols es mirar el telediari i apareixen com a mosques.

El senyor president de telefonica, César Alierta, fa una declaració sobre varies coses, que si Google els te que pagar per gastar les seves linies ¿?, que si van a treure una tenda d´aplicacions per a mòbils... igual dona el que diga perque tal com ho diu, estic segur de que no sap el que diu. Atenció a la entrevista i sobretot a la transcripció que fan a iphoneros.

O a este tio l´han pillat drogat o es incapaç d´articular i molt menys expresar dos idees coherents seguides. La transcripció de la entrevista que han fet es absolutament hilarant per algú que suposadament dirigeix una de les multinacionals mes grans del planeta i es que conec gent quasi analfabeta que no haurà llegit un llibre en la seva vida capaç d´expressar-se mil vegades millor que aquest home.

Com es sol dir, si gent com aquest es la que porta les principals companyies del món, apaga y vamonos.

Adeu, moto

2010-02-05T14:47:00.001Z

Després del accident ja no tinc moto, vaja, ha quedat poca cosa d´ella. He passat uns 5 anys amb ella i realment han sigut uns anys on m´ha portat a mil llocs distints i he disfrutat de la llibertat d´anar amb moto mentre la resta de la gent feia cua per a entrar a la ciutat. Sols em queden unes cuantes fotos i moltíssims records.

Aquesta foto de dalt la vaig prendre de viatge a Valdepeñas... crec que a l´altura de Despeñaperros, tot nevat... un viatge genial.

Aquest a l´altura de Villatoya, tornant d´un dels molts viatges de feina que he fet cap a Albacete... quines curves mes intenses que m´ha donat aquesta moto.

I aquesta es d´una ruta que vaig fer per la serra d´Albarracin, quan la carretera es va acabar i vaig tindre que tirar per un camí de terra per no tenir que tornar enrere...

I quan tenia que dir alguna cosa, la dia aixi:

I molts, molts records mes. Gràcies per un esplendit servei i per tots aquests records que no oblidaré mai Se que sols eres un munt de ferros i plàstic, però vaja, he tingut una excelent amiga de ferro i plàstic. Una llàstima que tot haja acabat d´aquesta manera, en un desguaç...

Lector de llibres electrònics

2010-02-03T18:49:00.000Z

Sempre m´ha agradat molt la idea de portar tota la teva biblioteca, centenars i centenars de llibres, en un aparell electrònic menut, amb la possibilitat d´obrir un llibre i llegir-lo en qualsevol moment i circumstància. Fins ara gastava com a lector de llibres electrònics el meu Ipod Touch, un aparell menut, amb pantalla retro-iluminada ideal per a llegir amb llum escassa (o sense llum) i a més, molt manejable i còmode. Però com a qualsevol aparell amb pantalla retro-iluminada (com els ordinadors), cansa prou mes la vista que llegir sobre un llibre de paper i quan estas un parell d´hores llegint, doncs es nota el cansanci, sobretot si, a més, has estat treballant amb un ordinador tot el dia.

Amb aquests mesos de baixa que m´esperen m´he decidit, per fi, a adquirir un lector de llibres electrònics al us. Els lectors de llibres electrònics o ebooks tenen com a diferència amb altres aparells de lectura, com el meu Ipod Touch o un mòbil, el que gasten tinta electrònica. La tinta electrònica es un mètode de dibuix del text sobre una pantalla blanca no retro-iluminada donant com a resultat mostrar textos amb la matèixa qualitat i condició que sobre un llibre de paper. Amb pantalla no retro-iluminada vullc dir que en aquest cas, es necessita llum ambient per a llegir, igual que amb qualsevol llibre.

El lector que he triat es el Booq, un lector de 6 polzades (tamany novel.la de butxaca), que suporta quasi tots els formats mes coneguts, epub, pdf, txt (tinc el dubte del mobipocket) i altres. Diuen que es el primer fabricat a Espanya, te un look prou vistós, es senzill d´utilitzar i com a sistema operatiu gasta Linux, el que per a mi es garantia de que, almenys, funcionará. A més porta una memòria interna de 1 Gb (per a fer-se una idea, jo tindré uns 600-700 llibres i estaré ocupant un 60% de la memòria) ampliable amb targetes SD i te curiositats accesòries com el reproductor de mp3 (que no crec que arribe a gastar mai, pero ahi està) o el sudoku.

No hi ha moltes impressions d´ell a la xarxa, bàsicament perque es un model que porta menys d´un mes comercialitzat-se, pero be, jo si el recomane.

El lector es aquest:

Ve amb 350 obres clàssiques incluides que he afegit a la meva bibliotèca d´ebooks clàssics, sobretot perque tots ells venen adaptats a lectors electrònics i això sempre es un plus.

Les meves impressions sobre aquest aparell serien... Com he pogut passar tot aquest temps sense un lector d´aquests?

Per a tots els amants de la lectura es imprescindible i si, pots estar dos, tres hores seguides llegint i la vista no es cansará ni mes ni menys que llegint un llibre de paper. Amb la diferència de que si baixes al parc a llegir o ten vas al camp, no tens per que endur-te 3 o 4 llibres al darrer, amb aquest aparell, et sobra.

Ara sols falta que es generalitze la publicació en format electrònic i els preus s´adequen també a aquest format... en anglés hi ha molt, en castellà poc i en català, menys encara, però be, algo hi ha (podeu fer una ullada a www.edi.cat).

El tonto acaba ric

2010-02-02T08:43:00.000Z

Extracte de la carta 83 de las Cartas Marruecas de Cadalso... queda en versió original:

Si yo creyese en los delirios de la astrología judiciaria, no emplearia la vida en cosa alguna con tanto gusto y curiosidad como indagar el signo que preside el nacimiento de todos los hombres literatos en España. En todas partes es, sin duda, gracia, y muy grande, la de nacer con un grado mas de talento que el común de los mortales; pero en esa península, dice Nuño, es uno de los mayores infortunios que puede contraer el hombre al nacer.

A la verdad, prosigue mi amigo, si yo fuese casado y mi mujer se hallase próxima a dar sucesión a mi casa, le diria con frecuencia: desea con mucha vehemencia tener un hijo tonto; verás que vejez tan descansada y honorífica nos da. Heredará a todos sus tíos y abuelos, y tendrá robusta salud. Hará boda ventajosa y una fortuna brillante. Será reverenciado en el pueblo y favorecido de los poderosos; y moriremos llenos de conveniencias.
Pero si el hijo que ahora tienes en tus entrañas saliese con talento ¿Cuanta pesadumbre ha de prepararnos? Me estremezco al pensarlo, y me guardaré muy bien de decírtelo por miedo de hacerte malparir.

Sea cual sea el fruto de nuestro matrimonio, yo te aseguro, a fe de buen padre de familia, que no le he de enseñar a leer ni a escribir, ni ha de tratar con mas gente que el lacayo de la casa

Aquest text es del segle XVIII. Si afegeixes a la paraula literato altres com científic o investigador... doncs si, no ha canviat gens el panorama. O va a pitjor, quan sents coses a la televisió com que Ferrán Adrià es un científic de la cuïna, a la altura d´altres investigadors que busquen la cura al cancer o a altres enfermetats (literal).

Aqui ni s´ha sabut apreciar al que sap i els beneficis que pot reportar el seu coneixement a la societat ni, pel que veig, es sabrà mai. El paleta de l´obra de l´esquina, eixe si que es un triomfador. Per a que llegir ni escriure, per a que....

Dia de la Pau 2010

2010-01-31T10:57:00.000Z

El divendres passat, dia 29 d Gener, va ser el dia de la Pau i al colegi de Maria van fer una petita funció, tots els xiquets de l´escola rei En Jaume de Foios van cantar i els mes majors van tocar els seus instruments musicals.

De Videos 2010

Heu de perdonar la tremolor del video, pero el dia d´abans vaig sortir del hospital després d´un accident de moto i el dolor d´esquena (tinc un vertebra trencà i porte un corsé ortopèdic) no em deixa tenier el braç alçat massa temps sense que em tremole tot.

El tweet mes divertit

2010-01-24T16:28:00.004Z

Twitter es una font inmediatísima e inesgotable de informació... però també de rumors, falsedats, simples comentàris d´estat o comentàris enginyosos i divertits.

Fa uns quants mesos un dels "trend topics" o tema de moda del moment va ser el "Barça", que per al món anglo-saxó es un problema escriure per que no tenen ç trencada i per tant, escrivien com a "Barca" i el titular del tema de moda era així, Barca.

I aquí ve el "xist" com diria Polo-Montilla... i que sols entendran aquells versats en geografia d´època helenísitca (jo el vaig agafar enseguida, es una de les meves èpoques preferides).

Un usuari, arràn del tema comenta:

"Barca" is a trending topic? Have we opened up a wormhole in space/time which terminates in ancient Cyrenaica? I must leave immediately.

Que traduït diria així... Barca es un tema de moda? S´ha obert un forat en el espai/temps i hem acabat en l´antiga Cyrenaica? Tinc que abandonar-lo inmediatament.

A mi em va fer una gràcia tremenda per que vaja, podria contar amb els dits de la ma les persones que conec que sapiguen que es l´antiga Cirenaica i menys encara que coneguen per on parava Barca. Em va agradar molt aquell tweet i quan l´he tornat a vorer guardat en favorits he tornat a somriure com aleshores.

La religió, amant de la ignorància

2010-01-23T18:20:00.003Z

Estic estudiant diversos temes referents a un examen que tinc d´ací a pocs dies i m´he trobat amb un tema referent a la lectura de llibres en la edat moderna, el control de la lectura per part de les dones i la vigilància de la inquisició per a que no es traduïren llibres originalment en llatí a llengua romanç, fos la que fos.

En resum, la gent resaba en llatí. I no entenien en absolut el que deien. I no es volia que entengueren el que deien impedint traduïr els llibres al seu idioma des del llatí i que exlicaba, precisament, el que estaven resant. Sobretot si eren dones. Si no recorde mal, el mateix Fra Lluis de León va tindre un procés inquisitorial per una traducció al castellà del Cantar dels Cantars... que tenia que estar en llatí.

Entenc, però no comparteixc, el que l´esglesia no volgués que es traduïren certs llibres com la Biblia a llengua romanç per a evitar "lliures interpretacions de gent ignorant" i tot degut a la por a la reforma... pero simples llibres d´oracions, per a senzillament saber que estas dient quan reses... es senzillament demencial i te com a única explicació le necessitat de la religió de nodrir-se de la ignorància dels creients, impedint que es facen preguntes i que ni tan sols es plantegen la necessitat d´entendre el que estan dient. La ignorància es la base del creient i amb aquesta base la religió creix i es manté. I es quan la gent comença a entendre, no, quan la gent comença a voler entendre, a deixar de recitar el que no s´enten, es aleshores quan la religió mor. Almenys, el tipus de religió que encara avuí es majoritària en el nostre entorn, siga cristianisme, islamisme, o el que siga.

Per sort, la gent cada vegada es pregunta mes coses. O almenys deuria ser així. Jo dubte entre aixó o que mes be s´haja substituït la religió per la televisió i els centres comercials, tant necessitats de la ignorància com qualsevol Deu vingut a menys.

Com animals

2010-01-20T15:14:00.006Z

Cada vegada menys em crec el que em mostren les notícies a la televisió o els periòdics... vaja, els gran mass media tradicionals. Solen mostrar notícies influenciades, manipulades, amb un clar interés d'influenciar en un sentit concret a aquell que les veu. Les meves fonts d'informació solen ser prou variades al llarg de la xarxa i cada vegada mes vaig a la font de la notícia, que normalment sol ser twitter. Allà on passa alguna cosa, algú amb un mòvil envia la notícia, abans que ningú, a twitter.

Amb el terratrèmol d'Haití i el que ens mostren els mèdis tradicionals estic un poc mosca. Les imatges es repeteixen... europeus treient gent ferida de baix els edificis enderrocats i negres barallant-se per sacs de menjar i saquejant tot el que poden, els blancs que porten l'ordre al desordre vital dels pobrets negres. Que passa? Que sols es destacable entre els haitians aquell que saqueja i roba? No hi ha gent d'Haití que ajude, gent d'Haití que es preocupe pels seus veins i conciutadans?
Hui per fí he vist un "menjador humanitàri" que ha montat un haitià... ja era hora, durant una setmana sols hem vist haitians saquejadors i ferits, com si a tot aquell al que no li haguera caigut una pedra damunt sencillament es que es un saquejador.

Resulta curiós... quant els atentats de Madrid o de Nova York de Al-Qaeda es va resaltar molt l'esperit ciutadà de col.laboració, com els ciutadans s'ajudaren tots entre ells. I em negue a pensar que entre els haitians, els hawaians o els bosquimans de noseon existeixca el mateix sentiment de colaboració davant una catástrofe. No existeix aixó a Haiti? O es que resulta mes "refrescant" per al noticiari televisiu de torn ensenyar al blanc bo que es juga el coll per a rescatar negrets que "son com animals"? El "civilitzat" que ajuda al "salvatge"?

Al segle XIX es justificaba el colonialisme europeu arràn tot el món amb que l'home blanc era l'únic dipositàri real de la civilització i tenia l'imperatiu de portar i convertir a tot salvatge (vaja, tot el que no fora blanc) als seus valors civilitzadors. Seria curiós analitzar quant d'allò queda en l'ideàri actual, tan benpensant... l'anàlisi seria molt clarificador, estic segur.

La música del Ipod al teu Linux

2010-01-19T17:44:00.004Z

Tinc un ipod touch des de fa quasi un any i porte quasi tota la meva música dins. A la feina em passe el dia escoltant música i normalment gastava auriculars però quan portes moltes hores amb ells cansen. Em vaig comprar uns mini-altaveus que van prou be, però mentre els gaste el ipod no pots tindre-lo carregant. I aquest nadal m'han regalat un dock per a carregar l'ipod... però quan carrega no pots escoltar música, fins ara.

Seguint aquest tutorial:

http://fatbuttlarry.blogspot.com/2010/01/ipod-touch-iphone-3g-ubuntu-910-in-5.html

he aconseguit que mitjançant usb el meu Ubuntu Linux puga muntar el ipod com un dispositiu usb mes i el mes important, el Rhytmbox (un reproductor de música tipo itunes) reconeix la música del meu ipod i puc reproduir-la a través del meu ordinador. Ara, per fi, podre gastar uns auriculars per a tot i quan veja un video de youtube no tindré que anar canviant-los:)

I per cert, el que em funciona amb el ipod touch després no em funciona amb l'iphone, no se perque, però l'iphone no el reconeix. Continuaré investigant.

I per a qui li parega extrany tot aquest muntatge. Apple no dona ferramentes per a sincronitzar música dels seus ipod touch i iphone per a sistemes operatius diferents a Mac Os X i Windows (i a més encripta el seu tràfic usb per a fotre mes encara), els que gastem Linux ens em tingut que buscar la vida. Fins ara. La llibertat ho pot tot front a les restriccions de les multinacionals!

Actualització: Hui he arribat a la oficina, he connectat el ipod i després el iphone, i funcionen els dos, supose que per a que funcionara l'iphone sols tenia que reiniciar. Així que amb el tutorial d'abans funciona tant l'ipod touch com el iphone. I amb o sense jailbreak, que igual dona i no ho havia dit.

Per una xarxa sostenible

2010-01-12T10:49:00.002Z

Per una xarxa lliure i contra les lleis limitadores de la llibertat del ciutadà enfront dels lobbies comercials i empresarials a Internet!

http://red-sostenible.net/

Xarxa i llibertat!

Nadales a l'escola

2010-01-12T10:12:00.002Z

Aquest any Maria també va fer la típica actuació de nadal a la seva escola amb la interpretació de dos nadaletes. Per sort enguany el meu pare va poder gravar el video de l'actuació i ahir el vaig pujar a youtube... i aqui està.

Enguany ho va fer mooolt millor que l'any passat, l'any passat estava prou malhumorada i enguany era tota una rialla. Ben fet Maria!

La ilusió dels xiquets

2010-01-08T10:10:00.003Z

El mes agradable que hi ha en nadal per a un pare es vorer la ilusió que tenen els seus fills. Si, abusem del consum. Moltíssim. Però es irresistible quan tens fills i ells et premien amb la seva sonrisa els joguets que els dones. Be, que els porten els reis mags, per supost:)

Aci Paula i Maria triant el que voldrien que els portaren els reis mags...

Escudero i la monarquia milenaria

2009-12-14T09:34:00.005Z

Aquest matí, quan anava a la feina amb el cotxe anava escoltant radio nacional. Com a entrevistat tenien a Jose Antonio Escudero, historiador i del que no diré res mes perque per això m'he molestat en buscar l'enllaç de la wikipèdia, encara que personalment ja el coneixia dels meus anys com a historiador frustrat.

Ha parlat de moltes coses, pero una de les que mes m'ha sorprés per... podria dir, estúpida per a algú que ha rebut tres premis nacionals de història, es una de les raons que ha donat per a que mai puga pensar-se en substituir la monarquia per una república.

Segons Escudero, durant 1600 anys, llevant 40 i pico de dictadura i uns 6 mes de repúbliques, Espanya ha sigut una monarquia. I be, si durant tants anys ha sigut monarquia, llevar-la podria ser una mala idea perque estem imbuïts d'ella.

Juguem a les analogies.

Suposadament, des de finals del neolític fins a l'Edat Mitjana, varios milers d'anys, va existir l'esclavitut. Com va existir durant tants anys, doncs no deu ser tan mala cosa.

Des de finals del imperi romà fins el segle XIX vivim en un sistema d'antic règim basat en els inicis feudals i els privilegis. Si durant 1500 anys vam viure amb aquest règim, a qui se li ocurreix reclamar la igualtat de drets, tornem al antic règim demà mateix.

Des del segle VIII fins el segle XV Granada va ser musulmana. Si durant 7 segles ho va ser, pues li la regalem a Marroc, total, comparat, els cristians sols porten 5 segles allí.

Menuda estupidesa, senyor Escudero. Si vol parlar a favor de la monarquia, doncs ho fa, sense donar arguments estúpids. Si vol anar de pensador liberal, com quan menciona la revolució francesa com a referent de la igualtat dels ciutadans i ho fa com a arma contra altres pensaments que no li agraden, pense també que la monarquia vulnera el mes sagrat de la revolució francesa... la igualtat.

Death Note

2009-12-12T09:13:00.009Z

Estic tornant a vorer la serie d´animació japonesa Death Note. La serie tracta sobre un bloc de notes provinent del mon dels shinigamis, una especie de dimonis japonesos, que te la capacitat de matar a una persona si escrius el seu nom i coneixes la cara que te, a més d´una altra serie de normes mitjançant les quals pots especificar la forma de morir, les consequencies de utilitzar el quadern, etc.

Aquest quadern cau en mans d´un jove d´excelents qualitats, gran estudiant i molt inteligent però que pensa que el món està podrit i ara ell te el poder de canviar el món, convertint-se en un deu vivent amb la capacitat de matar a tot delinquent. I comencen a morir tots els delinquents, i la polícia te que acudir a L, personatge enigmàtic que ningú coneix i del que es diu que es la millor ment criminalística del mon. I ahi comença realment la història.

L´extraordinari d´aquesta sèrie es la inteligència que destila per tots els costats, el joc del gat i el ratolí entre L i Kira que fa empalidir els millors enfrontaments entre Holmes i Moriarti, els girs de guió, les solucions improvisades o planejades que donen els protagonistes per avançar un pas per davant del seu antagonista... es impresionant. Es la millor serie d´animació que he vist mai i poques series d´actors reals poden dir-se a l´altura en qualitat de guió, carisma de personatges i inteligència en el desenvolupament de la trama.

Es un clàssic, una sèrie de culte que ningú deuria de perdre´s, encara que hi ha que veure-la subtitulada perque, inexplicablement no ha sigut editada en Espanya. I compte, els primers tres episodis son introductoris. La serie va de menys a mes continuament, sense defallir i es poden trobar moments realment apoteòsics que em posen la carn de gallina quan els recorde.

Estic tornant a veure-la per segona vegada. Però aquesta es una d´eixes series que se que les voré una tercera, una quarta, una quinta... perque es, senzillament, sublim.

La memòria

2009-12-12T08:51:00.002Z

Aquests últims dies estic passant algunes nits al hospital, fent companyia a la meva dona que està ingressada (res greu). Al llit del costat hi ha una dona velleta ja que va venir ahir i al llarg de la nit i aquest matí ha començat a perdre la memòria. No sap on està, els metges i infermers son policies, l´ambulància que la va portar era un cotxe de la policia, no reconeix el seu fill i l´únic que vol es alçar-se per a fer un guisadet de tomaca, pimentó (que diuen per ací) i carabasseta... però la dona no pot ni caminar.

La seva ment es un caos, li dius on està i als tres minuts et diu que està a l´habitació dels seus fills a sa casa, continuament perd els records que els seus familiars li tracten de recordar continuament. La seva ment es com un torrent continu on l´aigüa transcorre sense parar-se, no retén res del que li diuen, transforma els records que te i els trastoca totalment.

Es curiós el cos humà però el mes curiós de tot es la ment, com pot canviar-te la realitat totalment, com pot canviar la realitat que t´envolta, com pot convertir-se en un flux continu de pensaments inconexes i tranformar una persona en principi sana en una altra aliena al món de la resta de les persones, creant-se un món únic on sols viu ella mateixa.

El cos, la ment humana diuen que es meravellosa. Pero es tan meravellosa com feble, com dèbil, tan fàcil de perdre tot el que tot a dins... no se fins a quin punt val la pena aquest "regal meravellós" nostre. Ni tampoc fins a quin punt la realitat de "la resta de les persones" no es, també, una realitat inventada pel conjunt de les ments de tots nosaltres.

Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet

2009-12-03T18:15:00.003Z

Davant la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d'internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que...

1 Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privadesa, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.

2 La suspensió de drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert en l'article 20.5 de la Constitució, posa en mans d'un òrgan no judicial -un organisme depenent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.

3 La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint traves a la lliure competència i ralentint la seva projecció internacional.

4 La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avanços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentemente de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5 Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar altre model.

6 Considerem que les indústries culturals necessiten per a sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la fi que diuen perseguir.

7 Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà segueixi sent lliure.

8 Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant qualsevol pressió que pugui produir-se, com marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.

9 Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva fi: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10 En democràcia les lleis i les seves modificacions han d'aprovar-se després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es realitzin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest, elaborat de forma conjunta per diversos autors, és obert i necessari. Suma't a ell i difon-lo per Internet.

Gràcies a blue1953 per la traducció, no estic molt d´humor per a traduir-la jo mateix. Per cert, aquesta llei permetra tancar llocs com megaupload i inclús youtube si a algú se li creuen els cables, obligant a les operadores a tancar el tràfic que surta del pais cap a eixos llocs al estranger. Acàs estem a la Xina o que?