Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Natura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Natura. Mostrar tots els missatges

dimarts, desembre 27

La vida imperfecta i la vida perfecta

No recorde exactament en quin llibre llegia la imperfecció de la vida animal de la terra en quant a nutrició comparada amb la vida vegetal. No se si era en un relat d’Asimov o en un llibre de Sagan que estic llegint aquests dies, “El cervell de Broca”, prou interesant i dificil de trobar… l’estic llegint d’un pdf, quasi res.

I es cert… les plantes aprofiten un percentatge molt alt de tot allò que arrepleguen per a alimentar-se, en canvi, els animals no ho fem igual. Necessitem molt i d’aquest molt gran part es després expulsat del nostre cos. De tot el que intentem alimentar-nos gran part ho desaprofitem.

I pensant sobre aquesta afirmació em preguntava que pasaria si aprofitarem els aliments en un grau molt major… necessitariem molt menys aliment, gastariem molts menys recursos per a obternir-lo i explotariem molt menys el nostre entorn al tenir menys necessitat d’aliment. Tot bo, o aixó pareix. Pero que donariem aleshores a canvi? Es a dir… tot organisme dona alguna cosa a canvi de la que recibeix, de les plantes obtenim oxigen, ni mes ni menys.

Que donen els animals? Excrements? Ben pensat… animals que mengen plantes, altres animals que es mengen a aquests animals… i les plantes que es mengen els excrements i inclòs aprofiten els cadavers d’aquests animals. I aquest pensament em va portar a un frase que crec que vaig llegir de Lucréci a la seva “Naturalesa de les coses”… tot s’aprofita, res es desaprofita. I es cert, això es.

Está clar que sense les plantes dificilment haurien animals. I podrí­en haver plantes sense animals, es mes, abans del primer animal les plantes ja estaven per tot arreu, però está clar que les plantes d’ara no serien com son sense l’existéncia dels animals, crec jo.

La questió seria vorer fins a quin punt hem servit a les plantes al igual que elles ens han servit a nosaltres. Si el desenvolupament animal i vegetal en aquest planeta hauria sigut tan intens com ha sigut fins ara si els animals hagueren tingut un sistema nutricional distint, paregut al de les plantes, mes aprofitós de tot allò que es consumeix. O si les plantes haurien sigut capaces de reciclar els terrenys dels que s’alimenten o haurien evolucionat cap a especies molt mes especialitzades en consumir menys i menys recursos ja que no tenien la “facilitat” que pot ser els hem donat els animals (que tampoc ho tinc tant clar).

Seria interessant llegir un estudi així­.

dilluns, abril 18

La rosa dels vents

Disfrutar la vida es viure-la, sentir-la. Tens moltes coses per veure, per fer. I les mes senzilles segurament son les mes agradables de totes. Passejar el gos, veure les nits estrelades, cuinar o llegir un bon llibre. Les coses petites fan que la vida rutinària esdevinga una rutina divertida i feliç.

Fa temps que vull aprendre una cosa en concret... els noms dels vents. Recorde els vells del meu poble parlant del llebeig, del xaloc o del llevant i sempre he volgut saber d'on venia el llebeig, el xaloc o el llevant. I ara que gràcies a la meva recent aficció a l'astronomia se situar el nord, l'est o el sudest estiga on estiga, ja no tinc excusa. I com sempre, Internet em farà de mestre.



Ara sols em queda aprendre-m'ho de memòria. I quan camine pel carrer cap el treball sols tinc que notar el vent a la cara, sentir la gelor o l'escalfor que em porta i dir... avui fa vent de gregal. Que senzilla es la vida si saps apreciar-la senzillament.

dilluns, febrer 21

La flor de l'ametller

A la vora del camí­,
els ametllers en flor,
ara es un dia precií­s.

Un dels espectacles mes bonics d'aquesta época es la flor de l'ametller. Passant pels camins es poden observar les seves flors, blanques o roses, fent esclatar de color els arbres encara sense fulles. Des de lluny, abans de baixar al camí­, ja es veuen els tocs de color al mig de l'hivern.

Crec que no hi ha res mes bonic. A l'hivern, els camps d'ametllers es converteixen en camps de llums, camps de flors penjant en fileres d'arbres, entrar en ells es com entrar en un somni, un somni de colors, de promeses pel que será i ha sigut, de l'estiu que ve i l'hivern que se'n va.

Com tots els anys, ara ja han florit els ametllers. Ara es un dia preciós.

dilluns, desembre 8

Aigua per ací­ aigua per allá

Un dels temes mes "candents" que ltimament volten per la nostra actualitat, que de actualitat te poc, perque sempre es el mateix, es el tema del transvᅵ del Ebre i el plᅵhidrolᅵic nacional. A part del tema polᅵic, que consisteix en aprofitar les diferᅵcies entre veᅵs que sempre hi ha hagut per crear un clima de crispaciᅵque done vots al qui toque, estᅵun tema que em preocupa molt mᅵ, el tema ecolᅵic.



En un mar tancat com el Mediterrani l'aportaciᅵque fan els rius als ecosistemes marins es molt important, ja que suposa un gran porcentatge del total de matᅵia biolᅵica que arriba a la mar, matᅵia de la que s'alimenten els sers vius de la nostra mar, el mare nostrum. Si disminuim l'aportaciᅵd'aquests rius a la mar, la mar s'empobreix, amb el que aixᅵsuposa per a la vida marina. I per a la vida terrestre que depᅵ de la marina.



Exemples com el del riu Nil amb la pressa d'Aswan son prou aclaridors, no sols per al que suposᅵper a l'agricultura i el medi ambient dels voltants del Nil, amb un avanᅵde la desertitzaciᅵprou important sinᅵtambᅵamb un empobriment del mediterrᅵi oriental. I hi ha que tenir en compte que l'Ebre, junt amb el Rᅵan, es un dels rius mᅵ importants i que mᅵ aigua aporta al mediterri occidental.



El problema, almenys acᅵa Valᅵcia, pareixen ser els agricultors. I estᅵ davant d'una situaciᅵpenosa que els agricultors s'empenyen en mantenir i incls engrandir a costa de tots. Tenim plantacions de taronjers, que requereixen molta aigua, en terrenys tradicionalment de secᅵ on abans es plantava raᅵ. El guanyar mᅵ diners de vegades entel.la el bon sentit. Mᅵ destrellats, els constructors. Pitjor encara. Tenim camps de golf a comarques com la Marina Alta, on sempre hem tingut secᅵi dur, les piscines no falten, es mᅵ sobren, mentre que a poblacions com Dᅵia la falta d'aigua potables es ja un fet quotidiᅵ Aleshores On es el problema? En que no hi ha prou aigua o en que no estᅵben aprofitada la que hi ha ? En que l'aigua es gasta per a especular i no per a beure? O en que a alg li pareix mᅵ necessari alimentar a un taronjer o omplir una piscina o que vinguen cuatre anglesos a jugar al golf a que puguem beure un gotet d'aigua amb bon sabor?







El problema estᅵen l'avaricia d'alguna gent, avaricia que els fa voler cada vegada mᅵ per damunt de tot, per damunt de la propia naturalesa. Els agricultors volen vencer a la natura plantant fruiters a terrenys on no es poden plantar, els constructors volen mᅵ i mᅵ camps de golf i xalets amb piscines gegants per atraure els extrangers, encara que els que viuen ahi no tinguen aigua potable. Especulaciᅵ diners i mᅵ diners. Eixe es el veritable problema, no la falta d'aigua. I quina soluciᅵens donen?



Portar l'aigua d'un altre lloc, per a continuar amb la barbaritat. Ja em fet malbᅵel que tenim acᅵi ara, si porten l'aigua del Ebre, continuarem fins que acabem amb tot el poc que queda. Que serᅵel segent? Plantar freses al desert d'Almeria? Kiwis al Sahara? Quin destrellat. I a part de la barbaritat que suposa voler mᅵ d'on no es pot, mᅵ barbaritat encara suposa sacrificar altres medis ambients, l'Ebre i el mateix Mediterrᅵi, per aquest voler mᅵ i mᅵ a costa de tot.



El que ens donen amb aquest plᅵhidrolᅵic es el mᅵ fᅵil de fer. Reunim a la majoria, els enfrontem amb els catalans i els aragonesos i transvassem l'aigua i problema resolt de moment. Perque mai cap polᅵic s'enfrontarᅵals agricultors per a dir-los que on no hi ha aigua deuen plantar secᅵi als constructors per a prohibir-los construᅵ piscines o camps de golf on hi han pocs recursos acuifers. Els polᅵics sempre han sigut cobards, sols prendrᅵ una decissiᅵdifᅵil quan no tinguen mᅵ remei que prendre-la. Mentres tant, preferirᅵ les decissions fᅵils. I si els donen mᅵ vots, millor. Es doncs un problema de cobardia, de cobardia polᅵica. I no sols dels que hi han ara, que a part de cobards pareix que tambᅵtenen mala idea, es un problema de la polᅵica en general. Mentre tinguem a cobards per polᅵics, tindrems destrellats com el transvᅵ del Ebre i el medi ambient sempre estarᅵamenaᅵt, perque sempre serᅵuna cosa secundaria, per baix dels diners. Espere que el bon seny de la gent obligue a prendre les decisions difᅵils als polᅵics en casos com aquest. La confianᅵ doncs quedᅵen el bon seny de la gent. Encara que, segurament, siga confiar massa...



I que conste que no he parlat de la major barbaritat acuᅵera de les nostres terres i que damunt ha fet la generalitat, Terra Mᅵica. Algo tan evident sobrava...



diumenge, novembre 30

Vida extrema, vida possible

Fins a quin punt es capaç d'arribar la vida? Viure en el desert més calent? L'ártic més gelat? Vida en altres planetes? Es això possible? Sempre s'ha considerat la terra com un lloc òptim per a la vida. La nostra situació en el sistema solar ens dona les condicions ideals per al desenvolupament de la vida. Un poc mes prop del sol i seria un planeta massa cal.lid. Un poc mes lluny del sol i seria un planeta massa gelat.

Però fa poc que les investigacions comencen a donar-nos la idea de que la vida pot arribar a viure en condicions extremes, tan extremes com el fred de Mart o la calor de Venus, condicions extremes que podem trobar a la mateix terra i que son similars a les condicions que podem trobar en aquests planetes. Vida microscòpica, pero vida a fi de comptes. I sobre aquest tema ens parlen a aquest artí­cle des d'Astroseti, on ens conten les interessants investigacions que s'están duent a terme sobre aquest tema i com la perspectiva de la possibilidad de vida en condicions de vida extremes cada vegada s'está ampliant mes. Molt bon artí­cle que vos recomane llegir.