Bona nota

Totes aquestes notes anteriors sobre Isabel II i demés pareix que m'han servit per a l'examen... una nota prou alteta (8,5). Feia cinc o sis anys que no feia un examen, des que em vaig posar a treballar, de informàtic, per deixar estar la carrera d'història. Ha plogut molt. Ara, que m'he decidit a acabar el poc que em queda, resulta que continua agrandant-me com abans. I a mes, amb tot el temps que ha passat, he madurat el suficient com per a tenir constància en tot el que faig. Acostumat com no ho estava abans a fer feina i a fer sacrificis horaris per enllestir la feina, anar a classe o pasar-me estudiant hores ja no em costa tant... es cansat compaginar-ho amb la feina, pero m'he acostumat a cansar-me.

Tenia que haver-ho aprés fa molt de temps, aixó:).

Migre a blogger

Una altra migració. Amb la intenció de ser la última. Estic treient tot el que m'importa del meu servidor per a deixar-ho en llocs "mes estables". Llocs on si m'oblide d'ell un, dos o sis anys, sempre tindré la seguretat de que quan torne ho tindré tot. Al any 2004 vaig estar provant blogger (que ara es de Google, aleshores crec que no ho era). Vaig introduïr unes entrades de prova i tot està com ho vaig deixar.

En el Wordpress del meu servidor he sofrit proves, calentures mentals meves, pèrdua de fotografies, d'enllaços, actualitzacions que trenquen l'idioma, d'artícles que es veuen en utf-8 i d'altres en iso-8859, pèrdua dels comentàris. No tinc temps, ni ganes, d'actualizar el Wordpress quan ho necessite ni de preocupar-me d'acabar perdent o no les fotos de la meva filla per que m'he despistat borrant el que no devia.

Així que ho migre tot ací, a blogger. Es mes lent, amb moltíssimes menys opciones que Wordpress (i menys encara que un Wordpress en el teu pròpi servidor) i amb menys opcions per fer-ho "bonic" i a més depens d'una companyia que en qualsevol moment pot canviar de política i demanar-te diners (ho dubte, però be), pero te l'avantatge de que no ho administre jo i per tant no tinc que preocupar-me d'actualitzar res ni de tocar res de res, sempre ho tindré tot aqui. Per una vegada, que algú treballe per mi:)

I sempre tindré l'opció, si alguna vegada Google s'empenedeix de donar-nos servei gratuït, de tornarme'n a un altre servidor. Ja explicaré mes endavant com he migrat els artículs de Wordpress a Blogger.

Bon nadal

Maria us desitja a tots un bon nadal.

Tres anys

Hui fa tres anys que vaig començar aquesta bitácola. Aleshores la vaig anomenar “coneixent-me” i poc després vaig cambiar el nom al d’ara. Com ha passat el temps… vaig començar amb geeklog, després vaig pasar a b2evolution, a wordpress i a plone per finalment tornar a wordpress. En tot aquest temps m’he casat, he tingut una filla, m’he comprat dos motos, he venut el cotxe i continue treballant en el mateix lloc on estava. Per la resta, tot continua exactament igual menys cada dos diumenges que aprofite per anar a fer curves amb la moto, una passió que m’ha surtit en aquest últim any… em pose dins el mono de cuiro i ale, a rodar. A veure si aquest any puc entrar en un circuit. I la meva filla, l’altra meva passió… que gran está fent-se i com s’espabila de rápid. En uns anys ja estará escrivint en aquest bloc… o en el seu pròpi:)

I a tot aixó… com anirá tot d’aci tres anys mes? Continuaré amb aquest diari? La meva filla anirá a l’escola ja, que grácia:). Espere no perdrem’ho.

Bufff, quina cagada

Doncs si, i ja van unes quantes. Es el que te el dedicar-se a aixó dels ordinadors i si ets una mica inquiet, doncs ja saps, amb les cagades s'aprén.

Intentant actualitzar el plone m'he l'he carregat per complet. Tot. El que mes em dol son les fotos de la meva filla, que no tenia còpia, però ja no te solució. No m'havia fixat que alguns dels directoris tenien dins enllaços simbòlics i quan he actualitzat he matxacat el que no volia matxacar. I ho he perdut tot.

De moment torne a aquest Wordpress, en aquests mesos vaig aprendre a reparar la base de dades. No se si intentaré tornar a montar un Plone, era bonic, molt útil, pero costós en recursos, i el servidor aquest no es per tirar cohets. El que mes en dol son les fotos, si que em dol, si.

O calleu o tots a la presó

Aquesta notí­cia fráncament no me l'esperava, el grup musical Soziedad Alkoholika (SA) poden anar a la presó per "enaltecimiento del terrorismo". No soc seguidor d'aquest grup, ja no, pero des de l'escola fins l'institut si els escoltava asiduament, eren un dels meus grups preferits... amb l'edat els gustos canvien. Pero be, la notí­cia no son els meus gustos sino que estem arribant fins a un punt on s'utlitza la frase "enaltecimiento del terrorismo" per atacar i si de cas condemnar qualsevol actitut anti-sistema, tinga o no tinga que veure amb el terroriste i ni tan sols amb actituts defensores del nacionalisme (si ni tan sols canten en vasc). Pareix que a SA els persegueixen entre d'altes l'AVT, pandilla de descerebrats (i que vinguen i en denuncien si volen, que pareix que ja no es pot ni parlar sense que et denuncien aquests) que s'aprofiten de les ví­ctimes per fer polí­tica, el Mundo, l'audiencia nacional...

En aquesta democrácia hi ha alguna cosa que no funciona quan per a tapar-li la boca a algú, per a que no es senta el missatge no oficial i polí­ticamente no-correcte, el tenen que tancar a la presó com a terrorista.
La resposta de SA a tota aquesta situació es aquesta cançó, crec que s'explica prou be. í€nim.

Quieren cortarnos la lengua
con la tijera de la intransigencia,
con la tijera de la necedad,
con la de la autoridad.
Quieren callar nuestra voz
porque no pensamos como quieren ellos,
porque queremos ser diferentes,
queremos otra realidad.
Quieren taparnos la boca
para que nadie nos pueda escuchar,
para que solo se oiga su mensaje,
y nadie pueda dudar.
Los que gestionan la percepción
solo les dan la palabra a sus amos,
sumisos a la mano que les paga,
a unos dan voz y a los otros los callan.
Mercenarios, mal nacidos !
a nadie engañáis, ya sois conocidos,
todos sabemos quien es vuestro dueño.

Barato les sale usar a sus siervos
para que echen mas leña al fuego,
para que quemen en la hoguera
a los infieles a su régimen.
Quieren cortarnos la lengua
para que nadie nos pueda escuchar,
para que solo oiga su mensaje
y nadie pueda dudar.
Tijera contra papel!
piedra contra tijera!

Que grans

La selecció de basket inmillorable, emocionant de veres. Recorde les olimpiades de Los Angeles, aquella medalla de plata. Jo sols era un nen i recorde aquella selecció, sempre he seguit el basket, amb mes penes que glòries i veure com es guanya un mundial, després de tants anys, es senzillament emocionant.

Moltes grácies per fer-ho tan be. Espere que a partir d'ara el básket tinga mes suport per part de tots (sobretot dels aficcionats), el fútbol aquests anys s'ho ha tragat tot, per desgrácia.

Nostálgia

No se perqué però amb freqüéncia m'entra la nostàlgia de temps passats. Recorde quan tenia pocs anys i la major preocupació que tenia era... ninguna. Els amics de joventut, com passavem el temps, les xerrades que ens pegaven al institut... el temps pareixia que no passava i tu sempre anaves amb pressa per veure-ho tot, arribar a tots els llocs.

I ara que el temps passa de pressa tens ganes de parar-lo, de dir-li que estigui quiet un moment i que et deixe tranquil. M'angunia el moment irrepetible, la situació única perque mai la tornaré a viure. I totes les situacions son úniques i irrepetibles. Inventarán alguna vegada el "rebobinat" de la vida? Premer un botó i tornar a viure totes les époques i situacions de la teva vida tantes voltes com vulguessis. Seria increible encara que, així­ i tot, no tornaries a viure-ho com la primera vegada, la sempre irrepetible primera situació.

Seria bona cosa aquesta? Igual, al final, et cansaries de tot, com ens passa a tots els humans quan repetim una i altra vegada el mateix. I et quedaries sense moments únics i irrepetibles que recordar. No, millor no rebobinar res. Millor viure el present. Tal com es.
I realment en aquest moment, segurament, estic vivint el millor de la meva vida. Tinc tot el que volia tenir. He fet tot el que volia fer. Pero ho voldria tornar a fer a pesar de tot. I pense en el que em queda per fer...

Que em queda per fer? Ara ja no es com abans. Que val la pena fer?

Felicitats

Un anyet. Fa un anyet, just a aquesta hora, la 1 i 55 minuts naixia Maria. Una coseta marró que va treure en apenés un sospir un metge i que apenes va plorar. Sols ho mirava tot amb uns ulls grans i negres... miraba sense veure res.

Jo, apurat, que no la sentia plorar, em preocupava per si tenia res, per si estava sencera. Que emocionant. La van deixar baix un focus de llum per escalfar-la mentre atenien a la mare i ella seguia allí­, tránquila, i jo no sabia ben be si tornar al costat de la mare dolorida o quedar-me mirant la careta de la nouvinguda.

Ara ja es major i cada vegada es val mes per si mateixa. Les preocupacions davant qualsevol tos, qualsevol rojoreta van quedant enrere i cada vegada se la veu mes major i plena de vida. Tota una alegria per a tots els que la envoltem. Espere que, d'ací­ uns anys, ja puga llegir el que escriu el seu pare sobre ella:)

Felicitats Maria:)

Estem migrant

Estic canviant de marc de treball, he decidit tornar al Zope, la primera ferramenta web que vaig emprar. I de pas, tindre tots els meus continguts dins del Plone. Inclosa aquesta bitácola. Els artí­cles d'aci aniré migrant-los poc a poc i per tant mantidré obert aquest lloc de forma secundaria fins que acabe. Però no publicaré res nou ací­. El nou "apunts" quedará a:

Nou Apunts

Per altra banda... no te res a veure amb la migració i no pense arreglar-ho, pero he migrat la base de dades a Mysql5 i ara el wordpress no para de donar-me errors de base de dades tipus...

WordPress database error: [Table './wp-diari/wp_comments' is marked as crashed and last (automatic?) repair failed]
SELECT COUNT(*) FROM wp_comments WHERE comment_approved = '0'

Quina casualitat:)

PD. La conversió de caracters a UTF8 s'ha tornat a trencar i ja no es veuen accents ni res de res. El Wordpress es despedeix amb estil, pel que es veu:)

PD2. Ja se d'on venen els errors del Wordpress. Tots els comentaris dels artí­cles han desaparegut, no es poden veure. Menuda putada d'ultima hora.

Companyia i amistat

Tenia un artí­cle mig escrit des de no se quan... i en ell sols habia aquesta fotografia. L'artí­cle tenia com a tí­tol "Companyia i amistat" i sols quedava escriu-re alguna cosa. Però ben mirada la fotografia... Que dir sobre la companyia i l'amistat que no diga la cara d'aquesta goseta?

Continue sense entendre com pot haver gent que maltracte als animals. A qualsevol d'ells. Supose que ens ve d'especie. Serem així­ per naturalesa? Ho tindrem als gens? O es l'educació? Espere que siga l'últim, que es el que mes remei te... encara que no estic molt segur d'aixó.

Arròs de perdiu volá

Hui dinaré aquest plat que vaig a trobar a un llibret de cuina dedicat als arrossos que crec que donaven a El Paí­s, crec recordar. No l'he probat mai pero m'entusiasmen els plats senzills. I a més a més, aquest te un nóm original.

El plat consisteix en tallar una ceba a trocets, sofregir-la, afegir l'arròs sofregint-lo també una estoneta i cobrir-lo amb suc de peix (si, jo el gaste preparat, no tinc molt de temps per fer-lo jo mateix). Després afegir safrá i deixar-lo cuinar fins que el suc s'evapore. Senzill Veritat?

I la perdiu? D'ahi ve el nóm... ha volat:) Un tí­pic arròs de gent del camp que amb el nóm es pren a broma la falta de carn en aquest plat. Ja contaré que tal está, segur que deliciós.

Escriptura retroactiva, viatge en el temps.

Provant un plugin per a Wordpress, aquell que fa allò de "Fa un any vas escriure..." m'he adonat de que pots viatjar en el temps escrivint un artí­cle en una data del passat. Com es de manipulable la informática per a canviar qualsevol tipus de dada.

No, no, aquest artí­cle realment es del 10 de novembre del 2006, no del 2005. M'he permés viatjar en el temps per provar aquest plugin. Curiós:)

De nou estiu

Ja es estiu i ja comencem a enyorar el sabor de la magrana a la tardor. El temps continua el seu esdevenir continu, moment rere moment. I els dessitjos nostres son com el temps, un esdevenir continu. Fa molta calor:)

De Natura

No escric

Aquests dies estic callat, però per una raó de pes. En un parell de dies seré pare. D'una xiqueta. No tinc molt mes a dir. Una mica de nervi, una mica de cansament (aquests dies vaig molt per l'hospital on es la meva dona ingressada), una mica de ganes de que tot acabe i torne a començar. Una situació curiosa. Vius el dia a dia, no penses en d'ací­ a dos dies ni que faras el cap de setmana perque tota la teva atenció está centrada en un esdeveniment que tens al damunt, saps mes o menys quan pot passar... però no el moment exacte. Si que es curiós, si. El món se m'ha reduí¯t a una sola cosa. Que curiosa es la ment humana quan l'alimentes de futur, de coses que esperes.

Be, no tinc molt a escriure:)

Neva…

Estn caient volvetes de neu... a Valéncia. No crec que torne a escriure una entrada com aquesta en el meu blog, almenys en varies desenes d'anys:)

Que bonic que es... i seria veure demá un paisatge nevat camí­ a la feina. No crec que colle, però ja es bonic veure-la. I cauen.

Fent, del verb fer

Una de les coses que defineixen la vida de les persones es el que fan. Curiosament quan mes feliç es la persona es quan està fent alguna cosa. S'oblida de demà, d'ahir i inclús d'avui. S'oblida de les penes i també de les alegries. Es concentra en el que fa, en el moment.

Si, fa temps que no escric res al meu diari, pero es que he estat fent. A part de la meva feina diaria i els meus estudis "quan-puc", he estat enfeinat amb altres coses que m'han llevat el poc temps que tinc fora de la feina. Però els he aprofitat per a fer unes cosetes amb les que he disfrutat cada moment:)

Per als usuaris de l'entorn de finestres Gnome i que a més disfruten de la distribució de Linux Ubuntu, un tema basat en el tema "Human" d'aquesta distribució de Linux, que he anomenat New-Human.

Els colors dels escriptoris informàtics en general son tots del mateix estil, colors freds, blaus, verds. I poc mes. Els de Ubuntu, que son originaris d’Àfrica, han optat per uns colors mes càlids… marrons i grocs. El que passa es que el dibuixat de finestres no m’agradava molt, em pareixia un poc arcaic, així que he agafat els colors de la Ubuntu i he creat un tema amb els mateixos colors pero amb un acabat molt mes modern. El contingut de la finestra es mes blanc, els botons els he oscurit una mica, ressaltant la vora i he creat una vora de finestra amb unes icones de maximitzar, tancar, etc, un poc “originals” (fetes amb Inscape, qui ho hauria dit, jo fent treballs de grafista:).
Es el que te de bo Linux, si no t’agrada una cosa, en fas una altra o en millores una existent. Ara ja tinc un escriptori amb els colors de la meva distribució, Ubuntu, amb un look mes modern:)

I mes coses que he anat fent, el Gnome-Sshman. Ja vaig dir fa una temporada que estava aprenent a programar cosetes gràfiques amb Gtk (una llibreria gràfica) i aquest es el primer resultat. Em feia falta un gestor de conexions ssh semblant al Putty, pero fet amb gtk2 (el putty per Linux es gtk1), ràpid, senzill i ben integrat amb l’escriptori Gnome. I així ho he fet.

Emprant pygtk i glade he fet una ferramenta per a crear, carregar i desar sessions ssh cap a tots els servidors que administrem des de la feina. Ara almenys ho tinc tot mes ordenat i per altra banda, he aprés molt sobre el tema, es la primera vegada que empre ferramentes visuals per a crear interfícies gràfiques (Glade) i he de reconèixer que faciliten i molt la feina.

La web del gnome-sshman (que vol dir gnome ssh manager, man de manager) està en anglés així com la ferramenta (de pas vull aprendre a utilitzar arxius .po per a localitzar-la a altres idiomes) simplement per que la majoria de desenvolupadors son anglesos i si algú li dona una ullada vullc que ho tinguen ben claret per a que em diguen qualsevol cosa que estiga malament. En fi, que ja faré versió traduïda:). I si algú que empre Linux s’anima estare molt agraït de que ho prove i em diga que tal funciona. Inclús pot ser que no funcione:)

I be, res mes. Be, també he estat fent mes coses. He aprés a fer sopa Udón, una meravella de sopa japonesa amb fideus llargs i suc de carn mesclat amb mirin (vi d’arrós per cuinar) i salsa de soja i he plantat un nou bonsai per a la meva col.lecció, un petit garrofer. He estat ben ocupat:)

Un any

Vaja, un any escrivint en un diari. Quin miracle de la constáncia:). El dia 14 va fer un any que vaig escriure els primers artí­cles d'aquest diari. Una empresa extranya, aixó d'escriure en un diari. Extranya, gratificant, un poc laboriosa, divertida, enginyosa, gens avorrida, de vegades cansada.

I realment la constáncia, en un any en que he treballat amb un geeklog, un b2evo i finalment amb wordpress, en que he canviat crec que 5 vegades d'estil i 2 o 3 de nom, doncs, una constáncia que brilla per la seva ausencia. Però realment, a banda de l'escriure, una web, un diari en aquest cas, et dona la possibilitat de desenvolupar no solament continguts, escrits, sinó també el mateix aspecte, el mateix motor de funcionament de la web... retocar algun css per aquí­, matxacar un php per allá. Una delicia per qualsevol banda, un aprendre constant per qualsevol racó, un pensar en el que dius... i en el que fas. A veure si continue un any mes, a més a més... es divertit:)

Traduïnt el Gnome

Si, escric poc últimament. Molta feina. Els estudis, el treball, les aficcions i també la família. I realment cada vegada més aficcions, imagine que es el que fan la vida mes divertida, encara que et lleven temps i de vegades, cansen:). Ara m'he posat a col.laborar amb el projecte de traducció del Gnome al català (no fer molt de cas a aquesta web, no està gens actualitzada). Fa temps que tinc ganes de fer alguna cosa referent al Gnome, estan fent un escriptòri preciós i jo no estic fent res per col.laborar i be, he decidit començar amb treballs de traducció al català participant en aquest projecte. Mes endavant programaré alguna cosa (ja estic mirant-me les gtk i després, mono, temps al temps).

De moment he començat amb la traducció d'un joc, el Monster Masher i espere fer-ho mitjanament be. Estic rebent molta ajuda dels participants, traduïr no es tan fàcil com pareix ja que hi ha que seguir unes guies d'estil, amb uns temps i formes determinats, però poc a poc vaig fent. A més a més a la llista de correu en la que es mou tota la feina hi ha molt bon ambient, gent molt bona amb ganes de treballar i ajudar, m'agrada. De moment ja he enviat la meva primera revisió d'aquest joc a la llista (ens corregim entre tots els components) per a veure que tal ha anat... estic segur que per començar tindré prou errors, sobretot d'estil, però be, estic començant i imagine que es normal, ja milloraré amb la feina.
I res més, espere treballar molt en aquest projecte de traducció, sempre que tinga temps, es el mínim que puc fer pel Gnome:)

noms

Un nou nom, si. M'agrada el canvi, canviar les coses es com conèixer-les de nou. L'anterior nom d'aquest el meu diari tenia un problema que em resultava... xocant. La intenció del seu nom, coneixent-me, era únicament el clàssic coneixer-me a mi mateix. Crec que ja ho vaig dir quan vaig llevar el nom de la bitàcola durant una temporada, la gent ho interpreta com que es un lloc on la gent te que venir a coneixer-me... com si fos una presentació de la meva persona al món. Em resulta tan... egocèntric que em pareix quasi insuportable mantenir el nom original i que continuin tenint una idea equivocada d'aquest diari. No es donar-me a conèixer el que desitge sino aprendre de mi mateix a través de l'experiència, dels apunts de les meves experiències. Els apunts serveixen per a recordar el que has aprés i no oblidar-ho. Eixa es la funció d'un diari.

I per aixó el nóm d'apunts. Senzill, solament. I realment un diari solament es aixó, apunts. Res mes. Aquest nom transmet doncs la senzillesa que cada vegada m'atrau mes i la realitat immediata del que s'amaga darrere del nom... apunts, paraules, lletres, notes, idees i, també, parides. Tan senzill.

I be, els nous punts de vista, que ja fa uns dies vaig afegir, uns quants temes diferents al de l'Oroneta, per si algú es cansa d'ell (jo m'he cansat, per aixó he posat els nous temes, per anar variant). I res mes:)