BSO: Zelda, Ocarina of Time

Es molt habitual escoltar bandes sonores de pelí­cules. Jo en tinc varies de preferides... la del Senyor dels Anells (per supost), la majoria de Hans Zimmer (l'Ultim Samurai, Llágrimes del Sol, etc), Memòries d'Africa i algunes quantes mes. Però no es tan habitual escoltar bandes sonores de jocs, ja siguen d'ordinador o de video-consola.
En aquest cas, com diu el tí­tol, es la banda sonora del joc de Nintendo Zelda, Ocarina of Time, un dels millors jocs de la història, interpretada per alguna orquestra simfònica (no se d'on surt aquesta orquestra, la veritat). Tot, per supost, ve de l'emule, lloc per exeléncia per trobar aquestes rareses. Fa uns mesos ja vaig trobar una interpretació de la banda sonora del Monkey Island abolutament alucinant pero aquesta del Zelda es... sublime.
Está al nivell de qualsevol gran banda sonora de pelí­cula, es realment bona. I si has jugat al joc, rememorar cada part d'ell en cada una de les cançons es torna algo realment especial. Porte tot el matí­ escoltant una i altra vegada i es que es preciosa de veres.
La podeu trobar en l'emule en aquest enllaç. Si ets amant de les bones bandes sonores aquesta no pot faltar. ¿Seria possible trobar algo així­ en algun cd original? Estic pensant inclús en comprar-la. I ara comença la cançó del Lon-Lon Ranch i dic adeu:)

Why don't you play Metallica?

Aquesta es la tarjeta de presentació de BeOS Radio, una radio a Internet naixcuda com a emisora promocionant del sistema operatiu BeOS, on es sent molt bona música i, a cada hora mes o menys, informatius sobre notícies informátiques... en anglés. I la presentació continua:

You can find thousands of outlets playing well-known pop artists, computer-generated techno, and other more mainline music.

We're different for a reason.

Just as the Be Operating System was designed to provide a better, more creative alternative, BeOSRADIO launched with the same goal in mind. Let the others muddle around in contemporary pop culture stuff that's just as humdrum and mainstream as Windows. We're here to provide an exciting, mind-expanding alternative. Read on...

To provide an exciting, mind-expanding alternative... m'encanta.

Fa temps que volia escriure de BeOS Radio i avuí, en un comentàri sobre ràdios a Internet a Siritinga m’he decidit. Vaig conèixer BeOS Radio fa uns mesos, provant l’última versió d’un BeOS, el Zeta i encara que m’he oblidat de BeOS per tornar al meu Linux de tota la vida, de BeOS Radio no m’he pogut desengantxar. Hi han moltes radios a Internet pero BeOS Radio es única.

BeOS Radio es una radio original. En ella caben tots els estils, un darrere d’altre. No es una rádio específica d’un sol estil, como quasi totes les radios a Internet ni tampoc una radio amb distints progràmes, cadascú d’ells amb el seu pròpi estil, com passa amb les radios convencionals. BeOS Radio te un estil on caben tots els estils. Pots començar escoltant rock, passar a una cancó de música clàssica, retornar a la modernitat amb música electrònica, passar pel jazz i acabar amb música celta. Mil i un estils.

A més a més, fugen de la comercialitat. Normalment no coneixerem cap grup dels que sona a no ser que estiguem molt posats en el tema… però son, quasi tots, excepcionals. Música cedida pels autors, per altres ràdios d’Internet (com Magnatune), música lliurement distribuible… de tot. Es una nova manera d’escoltar música, oberta a tots els estils i a tots els gustos, per a, com ells diuen, expandir la ment. Com a únic requisit es necessàri que t’agrade la música. Tota la música. La bona música. I continuant amb la seva presentació, diuen…

Extreme variety…

If you have limited musical interests, BeOSRADIO isn’t for you. But if you really love music; music in all its forms, music creatively made, music from a wide variety of genres, music from all over the world, then bookmark this site right away!

Then, tune in, and give it some time. You won’t have a handle on our format in five minutes, or fifteen, or even in an hour. But we’re convinced that once you’ve experienced BeOSRADIO for awhile, you’ll be come to love its “Extreme Variety” format as much as we do

Varietat extrema, qualitat extrema. Es una bona fórmula. Però molt important… dona-li temps. Escolta la primera, la segona, la sèptima canço. Potser al principi no t’agrade, però poc a poc vas entrant, vas agafant-li gust, entenent, sentint la música. I al final, t’enganxa. Paraula:)

Ennio Morricone i Yo-Yo Ma

Aquests últims dies, al programa Diálogos 3 de Radio Tres estàn posant prou repetidament diverses cançons d'un disc que han gravat fa poc el conegut compositor de bandes sonores de pel.lícules, Ennio Morricone i el txelista Yo-Yo Ma, que no se si es molt conegut o no perque no hi estic molt posat, però que ho fa molt be.

El disc, anomenat "Yo-Yo Ma plays Ennio Morricone" que deu estar ja a les tendes (demà que ja es dissabte aniré a buscar-lo a alguna tenda de discs, te tan bona pinta que no val la pena rebaixar-lo a ser descarregat pels p2p), es una selecció de composicións de Morricone per a distintes pel.lícules i que te com a protagonista principal el txelo del tal Yo-Yo Ma i la Roma Sinfonietta Orchestra. Podem trobar coneguts títols com el tema principal de La Missió, temes dels Intocables, Cinema Paradiso, El Bueno, el Feo y el Malo... temes que sempre et son familiars.

Es una autèntica delicia. El disc comença amb el tema central de La Missió, aquell de la flauta tocada pel jesuita al mig de la selva… es sent el txelo obrint pas a l’orquesta, suau, poc a poc… una flauta al darrere…. i els pels dels braços que se t’ericen (a la web del Yo-Yo Ma, tan sols entrar, es sent una part d’aquesta cancço) . Unes quantes cançons mes tard, et quedes sorprés… el tema aquell del “uauauauaaaa” del Bueno, el Feo y el Malo, interpretat per una orquesta sinfònica i un txel, però aixó que es… es increible, sona preciós, des que la vaig escoltar per primera vegada no he pogut llevarme-la del cap.
I mes endavant encara, el tema central d’una seria anomenada “Marco Polo” (ni idea, deu ser uns anys vella), melodia amb tocs orientals, violins frenètics i un començar trist que més endavant dona pas a l’aventura, pareix com si descrigués el mateix viatge del comerciant venecià al impèri dels mongols.
Molts temes increibles… els dos de Cinema Paradiso, el de l’escena de la mort de Sean Connery als Intocables, un que es de Nocturne (ni conec aquesta pel.lícula), que es l’ultim tema del disc i sona senzacional.. tot, genial i bonic, cançons d’aquestes que t’ericen la pell i et fan sorgir els sentiments quan les escoltes.

Es un disc preciós i si, per la meva descripció, obviament, no ho he pogut resistir, el p2p ha pogut mes que jo, però m’ha agradat tant, es tan bonic, que demà aniré a buscar-lo a la tenda. Es un d’aquests discs que no et canses mai d’escoltar.

També es posa molt a Diálogos 3 un altre disc de Morricone on canta Dulce Pontes, una coneguda cantant de Fado portugués. Realment canta molt be, te una veu increïble, però be, aquest disc no m’ha agradat molt ja, el “cant” no em va ja molt, però pot ser al que li agrade un li agrada l’altre.

I be, abans de gitar-me, escoltaré de nou El Bueno, el Feo i el Malo…. uauaaaa uauaaaaa.

El niño gusano

Su cara se escurría como chocolate caliente,

el hombre bombilla se apagó.

Sus manos quedaron como rastrillos de juguete,

el hombre bombilla se apagó.



Guardó todas sus cosas en una caja blindada,

el hombre bombilla se apagó.

Uno a uno sus cabellos se electrocutaban,

el hombre bombilla se apagó.



Aquestes lletres són part d'una cançó d'un dels grups musicals més interessants de finals dels 90, el Niño Gusano. Vaig recopilar tots els seus discs, vaig acudir a moltíssims concerts i crec que no he trobat una altra música igual. Música pop imaginativa, molt imaginativa. Trasmetien una sensació de música en grup en la qual no destacava ningú pero en conjunt eren excelents. I les lletres... pur surrealisme, pura poesia feta música.



Silencio hoy va a hablar sólo él,

quiere ser la máxima atracción,

a todos mil vueltas nos da,

¡preparados para babear!



El chico de la noria hecha con pelos de color ...

El chico de la noria hecha con pelos de color ...

El chico de la noria hecha con pelos de color ...

El chico de la noria hecha con pelos de colores ...







No he trobat a cap autor capaç de crear lletres com aquestes. Lletres que ho transmeten tot i no transmeten res. Molts grups han intentat entrar en el surrealisme de les lletres (i també de la música, la música del Niño Gusano acompaña a les seves lletres, quasi quasi com un pop surrealista) pero normalment per a aconseguir un efecte "graciós" o, sino volien aconseguir aixó, ho aconseguien involuntariament. El Niño Gusano no, les seves lletres poden traurens una sonrisa, pero no transmeten aixó. Quan el "hombre bombilla" s'apaga sents la pena, no fa cap gràcia a pesar de la surrealitat de la situació. Sents la ternura del centpeus...



Oh ciempiés, hazme un sitio entre tus pies,

te cuidaré y te pondré un zapato en cada pie.

Oh ciempiés, anillo a anillo un carrusel.

Soy siamés unido a ti como si fuera una pulga feliz.



O la tristor d'una xica que surt d'un pastel per a divertiment general...



La chica que salió de la tarta,

la chica que salió de la tarta ...

Tristemente triste con su cabeza triste

y un triste bikini de piel de triste tigre.

Tristemente con esa mirada

que hace que a los hombre les huela el sudor fuerte.

Poco hecha a estar hecha.



Totes les lletres de totes les cançons em pareixen genials. Com dic, no he trobat un altre grup capaç de generar una música i una letra a la par igual de genials.







Pero la noticia es altra. Están preparant un disc homenatge per al Niño Gusano. Sel mereixen. Un disc doble en el que molts grups distints faran versions de les millors cançons d'aquest grup. Realment no crec que cap d'ells estiga a l'altura del sentiment que mostraba el Niño Gusano en el seu art, pero es bonic que es facen reconeixements d'aquests tipus a grups que s'ho mereixen.



De moment el títol del disc serà "Pana, Pijama, Lana" y pareix que participarán de moment Niza, Bunbury, Cola Jet Set, Deneuve, Una Sonrisa Terrible, La Habitación Roja, Ciudadano, Zona Negativa, Refree, Carrots, Electra, Jose Mª Granados, Caballero Reynaldo i imagine que uns quants més que no están confirmats.

Podeu trobar la notícia a Supernovapop



També podeu trobar molta més informació, discografía, les lletres de les cançons (deurien publicar un llibre amb aquestes lletres, inclús sense música sonen, tenen música per si mateixes) del Niño Gusano en aquesta web dedicada a El niño gusano



I rés més. Personalment tinc en falta al Niño Gusano des que van desapareixer. Una llàstima. Que bons eren...



Si pudiera elegir sería el hombre más lento del mundo.

Ya tengo listo un traje nuevo para mi corazón.



Pondré mi mente al sol,

pondré mi mente al sol ...

Pondré mi mente al sol,

pondré mi mente al sol ...



Tejí con hilo verde una alfombra de hojas donde tumbarme,

también fabrique un dado con la palabra "hoy" en cada lado.

Yo no sé contar lo que pasa en la realidad.



Y si pudiera elegir, saldría de la bolsa del canguro,

ya tengo listo un traje nuevo para mi corazón.

Yo no sé contar lo que pasa en la realidad.



Pareix que parlar tant de les lletres puga ser desmereixedor de l'apartat musical. En absolut. La seva música es igual de bona que la lletra. Realment, formen un conjunt inseparable. Els tinc en falta:)

Músiques del món a Radio 3

La búsqueda de la bellesa es l'unica forma de protesta que realment val la pena en aquest asquerós món. Aquesta es la frase amb la que es despedeix Ramón Trecet en el seu programa de músiques del món, "Diálogos 3", a Radio 3. Si, si, Ramón Trecet, el del básquet, el trepidant i rápid locutor de basquet, que es alhora també un dels més reconeguts especialistes en músiques etniques i tradicionals de la rádio, qui ho hauria dit. Fins fa poc no l'havia reconegut, no diu mai el seu nom, i es que parla tan calmada i pausadament, que no te res a veure amb el del basquet. Res a veure.

A través del seu programa he aprés a coneixer músiques extraordináries, músiques orientals, xineses, mongoles i japoneses, mediterránees, gregues, italianes, turques, egipcies i també catalanes, músiques del nord, irlandeses, alemanyes, escoceses, gal.leses... de tots els llocs del món. I es que cada lloc d'aquest món guarda un petit raconet de bellesa, sovint molt amagat, raconet en el que sempre podrem escoltar una preciosa melodia.

I aquestes melodies son les que ens porta Trecet. No es música etnica tradicional realment, mes be podrí­em anomenar-ho com a músiques del món, ja que hi ha de tot, des de més tradicional fins música moderna feta a llocs dels que no hem sentit parlar i que mantenen les seves pròpies senyes d'indentitat dins la seva modernitat. I realment en aquestes músiques, lluny del trepidant comercialisme que envolta la música occidental i de consum, encara trobem traces de l'autentica finalitat de la música, que es deleitar, gaudir de la bellesa, dels mons imaginaris als que ens porta i no vendre mes discs que la competencia. Aixo ja no es música, es mercat i quan es busca el mercat sovint es perd pel camí­ la bellesa.

Paul Mounsey, Omar Faruk, els esplendits valencians L'Ham de Foc, Enrique Morente, The Chieftains o Carlos Nuñez, son alguns dels grups que podem escoltar al seu programa. Bona música i bella, sobretot. Com ell diu, buscar la bellesa es una forma de protesta que val la pena i per trobar-la, primer tenim que buscar algo que inequí­vocament ens siga bell. Potser ho trobem en la música i si es ahi on volem iniciar la nostra búsqueda, el programa de Ramón Trecet es un candidat ideal que podem escoltar tots els dies des de les 15 fins les 16 hores, no una molt bona hora per a la música pero si per a la reflexió, que es, a mes de deleitarnos, el que fará aquesta música de "Diálogos 3".

Per cert, grácies Ramón Trecet, pels bons moments de bona música que ens dones, que duren molt més.

Sobre músiques del mon:

Ritmes.net
Músiques del mon
Músicas del Mundo
Vagamundos