Personal

El que no m’agrada

No m’agrada la gent que te pressa. No m’agrada la gent que va emprenyant amb el cotxe i el seu inseparable “pito”. No m’agrada el metro ple de gent com si fòssim sardines. No m’agrada la televisió. No m’agraden els anuncis de televisió. No m’agraden els anuncis de televisió del nadal ni tampoc el nadal. Ni els anuncis de mòvils (si, “siéntete orgulloso y mejor persona con tu movil”) ni els anuncis de cotxes (si, “siente que el mundo es distinto porque tienes un BMW y tu eres lo mas con tu BMW”) ni els de la Coca-Cola amb els seus estúpids eslogans que tan atrauen a la gent.

No m’agrada la calor, la calor adorm, prefereisc el fred que desperta. No m’agraden les ciutats plenes de gent a la que res importa, plenes de gent que ja no parla. No m’agraden els pobles plens de gent a la que els importa coses que no deu importar-los, gent que parla massa. No m’agraden els mentirosos. Ni la gent que es creu les mentires voluntàriament. No m’agraden les guerres, ni m’agrada la violència en nom de la pau, no m’agrada la violència. Ni la hipocresia, no m’agraden els hipòcrites que mantenen “la llei i l’ordre” amb una porra. La porra es per pegar, no per a fer la pau, hipòcrites, la pau no es manté, es guanya, i no amb porres.

No m’agraden els centres comercials ni els llocs on la gent s’aglomera. No m’agraden els grups de gent, no pots sentir ni el teu pròpi pensament. No m’agrada la gent que crida, ni les musiques al mòvils que sols serveixen per cridar la atenció, no m’agrada la gent que necessita un mòvil, un cotxe o una televisió de 200 polzades per sentir-se millor que altre. No m’agrada la gent que no pensa. Ni la gent que no vol llegir. Ni la gent que fa i pensa el que li diu altre. No m’agrada la gent que es ignorant per elecció, ignorant per que vol.

No m’agrada la tranquilitat d’esperit. Un esperit tranquil està adormit, m’agraden les persones inquietes, vives, despertes. No m’agraden els cotxes, que ridicul em sent dins d’un cotxe, una llauna cuadrada amb quatre rodes, que ximple i ridícul. No m’agrada el color blanc, reflexa la llum i t’enlluerna. No m’agraden els diners ni la gent que pensa sols amb diners. No m’agraden els països ni els estats, dins d’ells no hi han persones, no hi ha lloc per a les persones, representen un pensament únic

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *