Media

Memento o l’art de no oblidar-ho tot

Fa temps que no parle de cinema (tampoc es un tema del que haja parlat molt). Avui toca. I ho faré parlant de la pel.lí­cula “Memento”, que vaig veure fa uns dies. Aquesta pel.lí­cula está dirigida per Christopher Nolan i protagonitzada per Guy Pearce, Carrie-Anne Moss (si, la de Matrix) i uns quants mes.

La pel.lí­cula es de cine dificil. Un guió intel.ligent, un guió pensat i que fa pensar i molt. Inclús arriba a agobiar per les raons que després diré. La història es d’un home que sofreix una enfermetat, no pot recordar res del que li ha passat, el seu lí­mit de memòria es d’uns cinc minuts. Després ho oblida tot. I amb aquesta enfermetat ha de investigar i aconseguir trobar a l’assassí­ de la seva esposa, que de pas es el culpable també de la seva enfermetat.

I la forma que te per recordar tot el que li passa es fent fotografies i anotant els esdeveniments en les mateixes fotografies. I amb aquesta técnica de recordar, més la de fer-se tatuatges al cos quan troba alguna pista del assassí­, es la que segueix durant tota la pel.lí­cula. El cas es que quan no tinga a prop un bol.ligraf per fer les anotacions se les veurá molt mal.lament… I si es te amb conte aixó i que la pel.lí­cula comença pel final de la història i finalitza pel principi et pots fer la idea de lo paranoica que pot arribar a ser.

Aquesta pel.lí­cula em va impressionar molt. Hi ha certs moments que agòbia, la pel.lí­cula transmet al espectador la sensació d’agobiament que te el personatge davant certes situaciones. Inclús quan acabes la pel.lí­cula tens ganes d’anotar-ho tot per si se t’oblida. Certa sensació de paranoia t’invadeix. Es realment un guió impressionant pero dificil. Prou dificil d’entendre. Confesse que no vaig saber al final qui era l’assassí­ (no comente res de la història per si algu llegeix aquest article). Es una pel.lí­cula de les que tens que veurela varies vegades per entendre-la. Pero com a mi m’agrada aquest tipus de cine, cine difí­cil, que et fa pensar, em va pareixer una bona pel.lí­cula. Inclús per les sensacions que transmet, encara que siguen un poc “agobiants”.

I per últim una idea que vaig extraure de la pel.lí­cula. Si tens alguna debilitat, enfermetat o el que siga que algú pot explotar en benefici pròpi, l’explotaran. Pareix que els sers humans estiguem fets per aprofitar-nos dels mes débils. O millor, estem educats per aprofitar-se’n del mes debil, inclús diria per triomfar a costa del mes debil. Aquesta pel.lí­cula te moments que reflexa molt be aquesta questió. Pero hi ha que veure-la per entendre-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *