Com vaig prometre, intentaré descriure el que es el zen. Ho faré en un quants articles (3 artícles) ja que es un tema llarg i interessant i prou, prou difícil d’explicar. Hi ha que tenir en compte que se poc del Zen, he llegit un poc, he practicat un poc, entenc un poc, però no soc cap expert en rés, sols soc expert en les meves pròpies experiències, que es amb el que em basaré. I hi ha que tenir en compte que en el Zen, el veritablement important es la experiència personal. Sense aquesta no hi ha Zen que valga i tot el que jo conte no val per res. Inclús molts aspectes son dificils d’entendre sense l’experiència.

En aquests tres artícles descriu-re un poc el Zen, amb una petita introducció al primer article, en el següent intentaré establir, a partir del que he llegit, la pràctica del Zen i en l’últim article espere poder explicar, o almenys aproximar-me, a tot alló que representa el Zen i on vol arribar.

Abans de tot, conceptes. El Zen no es una filosofia ni una religió. Es una forma de vida, es una filosofia religiosa o una religió filosòfica. El seu èxit a Occident es deu a que es pot adaptar a qualsevol gust religiós que es vullga… cristianisme, per exemple. Inclús no es necessita una religió per practicar el Zen, tan sols necessitem voluntat, voluntat de fe, como diria Unamuno, una voluntat que ens porte a creue amb el que estém fent i en tot alló que ens envolta.

Practicar el Zen significa oblidar-nos de la racionalitat de la vida, oblidar la moral, oblidar el si i el no de les coses, el que es bo i el que es roin. Significa abandonar el jui que establim sobre totes les coses que ens envolten i aprendre a apreciar el moment que vivim, aprendre a veure la realitat tal com es lliure de qualsevol valoració subjectiva. Apreciar aquesta vida ens fa lliures, ja que no depenem del nostre jui, que sempre es subjectiu i parcial front a nosaltres. Practicar el Zen es pasar al costat d’un gratacels i observar la bellesa de la caseta del gos, observar la realitat tal com es ens porta a veure com qualsevol realitat, gran o menuda, es totalment important per a la nostra realitat.

Però que aquesta petita introducció no us porte a valorar precipitadament el Zen. El Zen no es una cosa que s’aprén llegint ni aprenent-la d’altres. Cadascú descobreix el Zen per ell mateix, amb la pràctica d’observar la realitat tal com es. Sols nosaltres mateixos podem descubrir el que es el Zen, no espereu que us ho descobreixquen altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *