cara1
Imagine que haurien pensat fa uns quants centenars d’anys al veure una papallona com la de la fotografia. Una papallona amb una cara, alguns veurien una calavera, dibuixada al llom. Segurament hauria sigut per als que la vegeren un mal auguri, un auguri de mort. I segurament l’haurien respectada, temerosos de fer-li mal a un anímal que portava aquests presàgis. De vegades, les “representacions humanes” en els animals els asegura la supervivència.

Al Japó hi ha un cranc de mar (n’hi han tambe de riu i inclús terrestres) que te a la seva panxa la representació de la cara d’un samurai. Be, no de la seva cara, sino de la màscara de guerra que portaven aquests guerrers japonesos per atemorir al seu contrincant. I es curiosa la seva abundància. El perqué es senzill d’explicar.
Per una mutació totalment natural i fortuita van neixer uns quants crancs amb aquesta cara. Els pescadors japonesos, quan els van peixcar es van asombrar i els van tornar a deixar anar a la mar. I així, al llarg dels temps, mentre pescaven als crancs sense la cara a la panxa, respectaven als que si la tenien. Aquests últims van prosperar sense tenir l’enemic humà al damunt, que sempre els tornava a deixar anar quan els veia la cara terrible del samurai a la panxa mentre que amb la resta sels menjaven. I així va ser fins que la majoria dels crancs tenien cara de samurai. Gràcies a una peculiar mutació totalment fortuita van assegurar la seva supervivència, imagine que fins ara, quan les tècniques de pesca industrials, amb xarxes quilomètriques, no distingueix una cara de samurai de la d’un polp del Madagascar. Realment, dubte que ni tan sols es pare a mirar.

Aquesta papallona la vaig trobar el passat cap de setmana al camp i gràcies al meu pare, que es un as de la fotografia (jo soc un negat per a les fotos, que anem a fer-li), vaig poder treur-li aquesta foto. Em va impressionar prou veure una papallona amb aquesta cara al llom, com si fos la cara d’un fantasma o un esperit atrapat dins del cos d’una papallona. He buscat per Google pero no he trobat l’especie a la que pertany, pero be, no importa, continua sent impressionat, la especie a la que pertany, a fi de comptes, sols es un “nom”.

I em torne a preguntar que pensarien d’aquesta cara fa uns quants centenars d’anys… ¿La cara de la mort?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *