galaxia-punt
Vam tenir èxit obtenint aquesta imatge des de l’espai i si la mires, veuràs un punt. És aquí. És la nostra llar. Som nosaltres. En ell, tota persona de la qual hagis escoltat parlar, tot ser humà que mai hagi viscut, va viure aquí la seva vida. L’unió de tots les nostres alegries i sofriments, milers de religions, ideologies i doctrines econòmiques, tot caçador i tot lladre, tot rei i plebeu, tota parella enamorada, tot nen esperançat, tota mare i pare, tot inventor i explorador, tot mestre de moral, tot polític corrupte, tota superestrella, tot líder suprem, tot sant i pecador en la història de les nostres espècies, va viure aquí, en una mota de pols, suspesa en un raig de sol.

La Terra és un petit, molt petit gra en un vast desert còsmic. Pensa en els rius de sang vessats per tots els generals i emperadors que per glòria i triomf es van convertir en momentanis amos d’una fracció d’un punt. Pensa en les interminables crueltats comeses pels habitants d’un cantó del punt als habitants, difícilment distingibles, d’algun altre cantó del punt. Quan freqüents els seus equívocs, quan predisposats a matar-se uns als altres, quants fervents els seus odis. Les nostres postures, la nostra imaginada importància, la il·lusió que tenim d’alguna privilegiada posició en l’univers, estan qüestionades per aquest punt de llum feble.

El nostre planeta és una solitària mota en la gran negror còsmica. En la nostra foscor –i en tota la seva extensió– no hi ha cap indici que l’ajuda vagi a venir de cap altre lloc per a salvar-nos que de nosaltres mateixos. Aquest és problema nostre. S’ha dit que l’astronomia és mortificant, i dec afegir, una experiència de construcció personal. Per a mi no hi ha potser millor demostració de l’estupidesa dels conceptes humans que aquesta distant imatge del nostre petit món. Per a mi subratlla la nostra responsabilitat de tractar-nos més amablement i compasionadament entre nosaltres i de preservar i apreciar aquest punt blau, l’única llar que mai hem conegut.

De Carl Sagan. Dedicat a tots nosaltres.

La vida i la mort, uns volen tenir la rao, altres tambe. Jo vull, tu vols, nosaltres volem. I sols som un punt de pols en mig de l’univers. Que menut i que gran, que odiós i que meravellós, que tristesa i que alegria de formar part d’aquest punt. Tot alhora som nosaltres, així som en aquest punt.

 

He vist el mateix artícle al bloc de rvr i no he pogut de resistir-me de traduïrla. Aquí queda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *