Media

Ennio Morricone i Yo-Yo Ma


ennio
Aquests últims dies, al programa Diálogos 3 de Radio Tres estàn posant prou repetidament diverses cançons d’un disc que han gravat fa poc el conegut compositor de bandes sonores de pel.lícules, Ennio Morricone i el txelista Yo-Yo Ma, que no se si es molt conegut o no perque no hi estic molt posat, però que ho fa molt be.

El disc, anomenat “Yo-Yo Ma plays Ennio Morricone” que deu estar ja a les tendes (demà que ja es dissabte aniré a buscar-lo a alguna tenda de discs, te tan bona pinta que no val la pena rebaixar-lo a ser descarregat pels p2p), es una selecció de composicións de Morricone per a distintes pel.lícules i que te com a protagonista principal el txelo del tal Yo-Yo Ma i la Roma Sinfonietta Orchestra. Podem trobar coneguts títols com el tema principal de La Missió, temes dels Intocables, Cinema Paradiso, El Bueno, el Feo y el Malo… temes que sempre et son familiars.

Es una autèntica delicia. El disc comença amb el tema central de La Missió, aquell de la flauta tocada pel jesuita al mig de la selva… es sent el txelo obrint pas a l’orquesta, suau, poc a poc… una flauta al darrere…. i els pels dels braços que se t’ericen (a la web del Yo-Yo Ma, tan sols entrar, es sent una part d’aquesta cancço) . Unes quantes cançons mes tard, et quedes sorprés… el tema aquell del “uauauauaaaa” del Bueno, el Feo y el Malo, interpretat per una orquesta sinfònica i un txel, però aixó que es… es increible, sona preciós, des que la vaig escoltar per primera vegada no he pogut llevarme-la del cap.
I mes endavant encara, el tema central d’una seria anomenada “Marco Polo” (ni idea, deu ser uns anys vella), melodia amb tocs orientals, violins frenètics i un començar trist que més endavant dona pas a l’aventura, pareix com si descrigués el mateix viatge del comerciant venecià al impèri dels mongols.
Molts temes increibles… els dos de Cinema Paradiso, el de l’escena de la mort de Sean Connery als Intocables, un que es de Nocturne (ni conec aquesta pel.lícula), que es l’ultim tema del disc i sona senzacional.. tot, genial i bonic, cançons d’aquestes que t’ericen la pell i et fan sorgir els sentiments quan les escoltes.

Es un disc preciós i si, per la meva descripció, obviament, no ho he pogut resistir, el p2p ha pogut mes que jo, però m’ha agradat tant, es tan bonic, que demà aniré a buscar-lo a la tenda. Es un d’aquests discs que no et canses mai d’escoltar.

També es posa molt a Diálogos 3 un altre disc de Morricone on canta Dulce Pontes, una coneguda cantant de Fado portugués. Realment canta molt be, te una veu increïble, però be, aquest disc no m’ha agradat molt ja, el “cant” no em va ja molt, però pot ser al que li agrade un li agrada l’altre.

I be, abans de gitar-me, escoltaré de nou El Bueno, el Feo i el Malo…. uauaaaa uauaaaaa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *