Xips i Xarxes

L’originalitat del Gnome

Fa anys que soc usuari de Kde (per als no instruits, Kde i Gnome son dos escriptòris de finestres per a Linux). He anant provant les distintes versions de Gnome que anaven sortint, pero sempre he tornat a Kde. Fins ara. He conegut el Gnome 2.8 de la mà d’Ubuntu, una de les mes interessants i originals distribucions de Linux que he provat últimament. I ara em quede amb Gnome.

Perque? Kde es un escriptòri genial, ràpid dins el que cap, estable, amb moltíssimes possibilitats. Però no deixa de ser un Windows supervitaminat, amb moltissimes mes característiques, però tenint la forma de ser i actuar d’un Windows encara que per suposat, amb Linux al davall. Qualsevol usuari de Windows sabrà com emprar Kde una vegada sàpiga trobar les aplicacions en el menú. Ja vaig parlar en un altre artícle sobre l’excelència de BeOS com a escriptòri i la gran comoditat que donava al usuari al emprar-lo. No ja pel que te sino per com es i com ho fa.

I ho sento molt però el Windows NO es comode, el Kde NO es comode. Si, puc modificar el Kde al meu gust però continua sent el que es. Mac OS X es cómode, BeOS es cómode i Gnome, ara si, es cómode, no al nivell dels dos primers, però està en camí.

Aspectes com la simplificació dels botons (Quina necessitat hi ha te tenir el botó d’Ok, d’Aplicar i de Cancelar?), la navegació espacial al mes pur estil de BeOS, superpotent quan saps emprar-la i sobretot sobretot còmoda, la senzillesa en la configuració de l’escriptòri (Qui no s’ha perdut en el panell de control del Kde?) encara que reconec que en detriment de la màxima configurabilitat del Kde, detallets com la facilitat d’associar aplicacions a tipus d’arxius, la gestió de dispositius como cds i memòries usb… mil i una coses que fan que el Gnome siga còmode d’utilitzar però sobretot fan que el Gnome haja perdut el camí marcat per Windows per a fer-ne un de nou i pròpi, original.

I tan important es la comoditat? Doncs si, si ho es. Per a un escriptòri de treball el mes important es que siga cómode i utilitzable, molt mes important que el que siga bonic i fàcilment adaptable als gustos de cadascú. Per als usuaris que portem anys amb Linux no hi ha res mes cómode que emprar la consola, porte anys treballant amb la consola. I ara he deixat de necessitar-la, em resulta mes cómode copiar arxius amb el nautilus (l’explorador d’arxius de Gnome), amb el mode nou de navegació espacial, que emprar el cp de tota la vida. Amb Kde sempre acabava entrant a una consola per no tenir que obrir el Konqueror (l’explorador d’arxius de Kde) que em resultava incòmode i lent i amb la consola acabava abans. Ara ja no, amb nautilus faig tota la feina ràpida i comodament. I es precisament aixó el que ha d’aconseguir fer un escriptòri… que tot el que fàcis siga el mes ràpid i còmode possible. Gnome està en camí, un bon camí.

Si, realment m’ha impressionat i m’he dut una molt agradable sorpresa. Creia que passarien encara uns quants anys en que als desenvolupadors d’escriptòris per a Linux sel’s pasara la febra de l’espectacularitis (associada a transpariencitis, efecticitis i mil coses mes, boniques però inútils) i es dedicarien a pensar en fer algo original fora dels usos marcats per Windows. I no, ja està ací, ja tenim l’escriptòri estable, ràpid, però sobretot, original i amb una usabilitat altíssima, per damunt, estic segur, del mateix Windows. Aquest es el camí a seguir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *