Llibres

La fira del llibre

Fa molts anys que volia anar a la fira del llibre antic i d’ocasió a València però després de portar ja quasi 10 anys vivint en aquesta extranya ciutat (extranya perque totes les ciutats son extranyes, realment, no per res en especial) aquest diumenge per fi vaig anar.

A mi els llibres em porten boig, em pasaria el dia llegint qualsevol cosa, desde novel·les històriques fins Séneca o Montaigne passant per la ciència ficció, la història, les religions o els llibres de cuina. En fi, que m’agrada molt llegir i si vaig solt per un aconteiximent com una fira de llibres puc ser perillós per a qualsevol butxaca mes o menys honrada.

I sort que no portava molts diners al damunt, si:). Al principi hi havia molta gent i agobia un poc el anar mirant llibres i que se’t tiren al damunt, sense tenir la tranquilitat necessària per saber que estàs mirant… pero una vegada et poses no hi ha res que et tregui del teu objectiu, un llibre que t’ha cridat l’atenció.

I es dificil, si. Perque trobar un llibre que busques (porte mesos buscant uns llibres sobre la teoria Gaia de James Lovelock que no puc trobar enlloc) en una fira com aquesta es quasi impossible. Hi ha tant de llibre que et perds i sols la casualitat o una qualitat cridanera del llibre et fan arribar fins alguna cosa interessant. Títols en majúscules gegants, cobertes de colors cridaners però, per a mi, sobretot, em criden les cobertes de cuiro roges o negres i sobretot, ben velles. M’encanta el llibre vell, no se perqué. Em fa sommiar per quines mans ha passat, qui ha llegit aquest llibre abans que jo. Es realment curiós, si, i en una fira com aquesta, de llibre antic i d’ocasió, doncs en trobes molts, normalment mes cars que qualsevol llibre nou, però molt interessants.

Un dels llibres que va caure en les meves mans es un petit llibre anomenat “Cuentos Japoneses”, una edició de 1953 de l’editorial Araluce sobre contes originaris del Japó, amb unes il·lustracions al seu interior, a tot color, realment precioses. El llibre, de butxaca, crida l’atenció per les seves cobertes gastades i la il·lustracio de la coberta, a tot color però ja totalmente descolorida, senzillament, hem va atraure com el aixó atreu al alló. Un llibre quasi per nens però que guarda una màgia que no pots trobar en un llibre nou, amb olor d’impremta. Si, l’olor d’impremta també m’agrada, però no et fa sommiar.

Per altra banda, també vaig trobar un llibre que sempre he volgut aconseguir però que mai he recordat comprar quan he visitat una llibreria, “El raïm de la ira” de Steinbeck, i damunt en valencià, si. La pel·lícula de John Ford que vaig veure al institut, fa molts anys, senzillament em va deixar flipat. Increïble. I els pocs fragments que he llegit de la novel·la original m’han agradat tant que vaig decidir comprar-la només veure-la i la casualitat l’ha posada en les meves mans.

I poc mes. Però tornaré, d’aqui dos diumenges, de nou, amb la butxaca plena. La fira dura fins el 20 i tants de Març, així que hi ha temps per tornar i passar de nou una estona entre llibres. Que divertit:)

Per cert, pensava que no hi hauria ningú a la fira i estava plena de gent. I jo que pensava que els lectors estaven en extinció…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *