Fa poc em vaig comprar una moto (no he parlat fins ara d’aquest “aconteiximent” perque no venia al cas i perque tampoc tenia ganes) i ara em dedique a anar en moto sempre que puc (be, sempre que tinc que anar amb rodes, vaig amb dues en comptes de amb quatre).

Molts diumenges agafo la moto i em dedique a recorrer rutes atractives, boniques carreteres de muntanya, amb els seus boscos, els seus poblets perduts amb les seves fortaleses vigia mig enderrocades. Amb cotxe no es el mateix, viatges igual, però sols disfrutes en el punt d’arribada. Amb la moto disfrutes tot el camí­, cada curva i cada recta. I pares quan vols sense cap problema.

Aquest últim diumenge vaig anar al poble de Tirig, a la Valltorta (al Maestrat de Castelló), lloc famós per les seves pintures prehistòriques i on ja he anat moltes vegades abans (inclús vaig estar participant en una excavació per allá, ja fa anys). Aquesta es la crònica de la ruta que vaig seguir:

Vaig sortir sobre les 10 del matí­ des d’Algimia d’Alfara. Volia sortir abans, ja que tenia intenció de visitar el delta de l’Ebre però em vaig adormir i vaig fer una ruta alternativa.

Agafant la carretera que va des de Soneja cap a la Vall d’Uixó (en la carretera de Sagunt cap a Terol, sortida abans de Soneja cap a la Vall d’Uixó concretament), vas a parar a l’autovia cap a Castelló, sortint en la primera sortida de Castelló, fent la rotonda i anant en direcció l’Alcora i després, cap a la Pobla Tornesa. El truc es seguir sempre cap a Sant Mateu, direcció Sant Mateu.

Poc després de la Pobla Tornesa acava l’autovia i entrem en una carretera d’un sol carril en cada sentit, ara comença el viatge de veres. Molts altres moters es creuen, ens saludem, un viatge tranquilet. A Cabanes, poc després de la discoteca Pirámide (eren les 11 del matí­ i encara estava a rebentar) vaig parar als peus d’un arc romá. Moltes vegades havia vist l’indicador de l’arc pero al anar amb cotxe es fa mes dificil parar. Allí­ em vaig creuar amb un grupet de Harleys… molt simpátics.

Arc de Cabanes

Després vaig continuar cap a Sant Mateu fins veure la indicació de desviamente cap a Tirig/La Valltorta, així­ que cap amunt, per una carretereta molt estreta. Per cert, es espectacular la quantitat de figueres que hi han en aquesta zona. Només entrar en el terme de Tirig vaig parar en una de les estructures que mes es repeteixen en la zona, una especie de cabana, feta en cúpula de pedres amontonades, amb cert paregut als “castros” del nord i que imagine que son refugis de pastors. N’hi han a centenars.

D’ahi vaig anar cap el museu de la Valltorta, que ja he visitat moltes vegades. Sols vaig anar a fer la foto de rigor, que no en tenia cap. Només arribar jo sortia un convoi de visites cap a les pintures, un altre dia, amb mes temps, tornaré a visitar-les.

Després vaig entrar a Tirig per recorrer els seus carrers que recordava tant, pasar pel Bar Nou (quins dinars mes bons feien ahi) i beure aigua de la font, als peus de l’esglesia. I després, camí­ a Albocasser, seguint una carretereta amb unes curves increibles i uns paissatges preciosos.

Aquesta es la carretera per on anava jo a l’excavació i ara seguia per anar cap a Albocasser.


I aquest es un dels ramals del barranc de la Valltorta. En aquests parets encara continuen buscant-se mes i mes pintures.

Arribant a Albocasser, ja sobre la 1 i 30, vaig decidir tornar (volia continuar per Ares i creuar pel port de Valdelinares i baixar per Rubielos de Mora cap al lloc on vaig iniciar la ruta, però no tenia mes temps) seguint cap a Vall d’Alba. De nou una ampla carretera surcada per molts moters, salutacions i cap endavant. En Vall d’Alba vaig trencar cap Les Useres, un poblet situat en un pujol, tots apinyats allá dalt. Aqui em van xopar, un senyor que estava regant la teulada, no se a quin sant, va soltar una manguerada al carrer que em va tocar a mi. Feia molt calor, així­ que vaig quedar agraí¯t i tot.

Seguit la carretereta de les Useres vaig arribar a l’Alcora, on vaig posar gasolina (amb sort, feia 40 kilometres que buscava una gasolinera, estava ja quasi sec, així­ que si voleu creuar per les Useres i aneu una mica justos, poseu gasolina a Vall d’Alba ja que no hi ha gasolinera fins l’Alcora) i ja vaig tirar cap a Castelló, baixant per l’autovia cap a casa. Vaig arribar quasi a les 15 hores, fent un trajecte de uns 300 km, això si, fent prou parades per fer fotos i altres histories.

Una ruta molt bonica, tant pels paratges com per les carreteres, ideals per anar amb moto de tranqui. També es molt recomanable visitar el museu i les pintures del barranc, que son úniques (jo no vaig poder per falta de temps i tampoc m’apetia molt visitar-ho jo tot sol, son coses per disfrutar acompanyat i ja les havia visitat unes quantes vegades) i sobretot fer una pasejada per Tirig, un poble menut però encantador, cases velles, ben conservades, encara que es nota que el el turisme está visitant prou el poble i porta diners, en uns anys han canviat l’entrada del poble. I la gent molt simpática, sobretot.
I be, perdres per les muntanyes de la zona també es una delicia, potser inclús ens topem amb alguna cabra muntanyesa, que encara en queda alguna:)

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *