Un anyet. Fa un anyet, just a aquesta hora, la 1 i 55 minuts naixia Maria. Una coseta marró que va treure en apenés un sospir un metge i que apenes va plorar. Sols ho mirava tot amb uns ulls grans i negres… miraba sense veure res.

Jo, apurat, que no la sentia plorar, em preocupava per si tenia res, per si estava sencera. Que emocionant. La van deixar baix un focus de llum per escalfar-la mentre atenien a la mare i ella seguia allí­, tránquila, i jo no sabia ben be si tornar al costat de la mare dolorida o quedar-me mirant la careta de la nouvinguda.

Ara ja es major i cada vegada es val mes per si mateixa. Les preocupacions davant qualsevol tos, qualsevol rojoreta van quedant enrere i cada vegada se la veu mes major i plena de vida. Tota una alegria per a tots els que la envoltem. Espere que d’ací­ uns anys ja puga llegir el que escriu el seu pare sobre ella:)

Felicitats Maria:)

maria-1any

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *