Personal

Al estiu… mosquits per menjar

mosquits

Tornant d’un petit viatge a la serra d’Albarracin, a Terol. Quina quantitat de bitxos. De tots els colors i tamanys. Es com la vida mateixa, quan tropeces amb alguna cosa mes gran que tu, acabes aixafat, com aquests pobres bitxos.
Vaig tenir que parar varies vegades per anar netejant la visera, aquesta parada fou a Utiel. El viatge va ser una ruteta des de Valéncia fins Terol, d’ahi a Albarrací­n i després creuant la serra cap al racó d’Ademús, després Utiel, Requena i directe a Valencia, uns 400 km i pico.
El sud de la serra d’Albarrací­n es preciós, sobretot la part mes solitaria. Carreteres estretes, pobles mig abandonats, carreteres que de repent esdevenen sendes de cabres, mes carreteres estretes que passen per dins de canonades impresionants… rius i molt de verd. Preciós. Tornaré:)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *