L’astronomia crec que es una aficció ideal per als mes menuts. De menut sempre vaig tenir ilusió per l’astronomia, inclús recorde un llibre que tenia el meu pare sobre astronomia del qual vaig entendre ben be gens. Vaig estar a punt d’agafar astronomia com a optativa al institut però no se al final perque no la vaig acabar agafant i vaig triar informatica. Però be, amb l’edat i amb diners per comprar-se un telescopi, aixó te solució. Es una llàstima que un telescopi siga tan car, però be, com sempre, sense diners no tens cartxofes. Per desgràcia.

L’astronomia es una de les coses que mes vullc compartir amb les meves filles. Maria, amb 3 anys i uns pocs mesos, ja sap situar en el cel a Artur a Vega i a Júpiter. I ho fa realment be, em sorprén molt la facilitat que te per a recordar on queda tot el que li vaig dir la nit anterior. I des de ben menuda cridaba… “mira papá, la nuna” sempre que veia la lluna sortint per l’horitzó.

El cap de setmana passat vaig decidir anar un pas mes enllà i ensenyar-li el que era un telescopi per a que es familiaritze amb ell. I que vegera la lluna per començar.

astro1
Conseguir tenir-la a oscures al mig del camp, sense cap llum, ja fou tot un exit. Aconseguir que mirés pel telescopi un altre. I sentir com deia “te molts forats” dona sentit a tota la experiència.
Sempre he pensat que el millor es que els teus fills trien els seus gustos i les seves aficcions, intentar inculcar-los alguna cosa des de menuts, adoctrinant-los en els teus gustos, com si fossen extensions teves, es algo que queda fora de la meva forma de ser i pensar. El que crec ideal pot ser siga ensenyar-los uns camíns pero deixar que trien quin volen recorrer ells, aixó es el que m’agradaria fer. De totes formes crec que en alguns casos val la pena, almenys, portar-los un poc de la ma fins a mitjan camí i en aquest cas la meravella de l’experiència val la pena. L’astronomia es una aficció tremendament positiva per a qualsevol, tant a nivell intelectual com espiritual, aprens coses i la teva ment es calma i s’aserena davall la immensitat del cel.

astro2
Espere que primer Maria i després Paula també, amb el temps, m’acompanyen en les meves nits d’observació d’estrelles, planetes, galaxies i nebuloses. I com els tinga que comprar un telescopi a cada una, em veig fent hores extres fins a la fi del món. Però val la pena.

Per cert, si no plou, aquest cap de setmana li ensenyaré Júpiter, es la seva llum del cel preferida i sap localitzar-la a qualsevol hora de la nit (cosa que torne a repetir, en sorpren moltíssim). Ja contaré a veure que li ha paregut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *