Cada vegada mes apareixen les crítiques al que vaig comentar fa uns dies en la qüestió de que tots recoltzaren uns punts minims de cohesió al voltant de les protestes en compte de crear manifests no unitaris i on apareixen moltes reivindicacions distintes, sobretot des de l´organització #nolesvotes. Les principals opinions de @gallir o des de La Libreta en Blanco.

Sols dir que es veia venir. Les bases iniciadores de part del moviment a Internet han perdut contacte amb les organitzacions de les acampades. Els acords de mínims per aglotinar un moviment majoritàri que va sorgir al carrer el 15M s´han convertit en manifestos on es recullen moltes peticions i on es trenca la neutralitat política que en principi pretenia el moviment, convertint en moviment polític el que en principi era una protesta apolítica. Això a més el converteix cada vegada mes en un moviment purament d´esquerres, amb els avantatges i desavantatges que això te. El principal desavantatge es que perdrem força però també hi ha que dir que la dreta per si mateixa es dificil que recoltze un moviment que comença al carrer, alguns sectors si ho podrien fer, però no sol funcionar així, encara que seria qüestió d´analizar-ho amb mes calma. Els autors crítics comenten que s´ha creat un programa polític com el de qualsevol altre partit i el que es volia era precisament el contrari i això es cert.

Perdrem força, sobretot entre les bases que crearen el moviment des de Internet i que son molt importants i entre molta gent que no vol anar tan lluny, que agafarà por o que senzillament no es d´esquerres o manté un to mes neutre. Estic d´acord en els punts mínims (els 3 punts de Sol) que es van acordar en un principi perque els veig mes efectius per a dur endavant la protesta. També estic d´acord en que he vist coses a les assemblees que no m´han agradat, però tampoc puc subscriure totalment les opinions dels autors crítics d´abans, no tinc problemes en donar validesa a algo que s´aprova en una assemblea i si tots ho decidim em pareix perfecte però si em pareix greu que no es respecten decisions o que els portaveus puguen dur a terme certa manipulació si els interesa. Per exemple l´assemblea del divendres a València va votar fer una altra assemblea el dissabte favorablement però l´organització va deixar passar la votació, la va ignorar, perque podia suposar un perill de desallotjament però… si proclameu el poder de l´assemblea aquesta es sobinara per a decidir que la desallotjen, no es poden ignorar votacions d´aquesta manera.

Així i tot hi ha que mantindre la unitat. Un manifest de 40 propostes potser es excesiu però sols aconseguint-ne una d´elles ja haurem tingut èxit. No tinc problemes en que l´esquerra monopolitzem la protesta, al contrari, però soc conscient que perdrem suport i no podrem arribar tan lluny. I que inclús fracasem. Però sols per la movilització que s´ha generat ja hem tingut éxit. S´han enterat tots que els ciutadans estem cabrejats i crec que cambiaràn les coses. Poc o molt, però cambiaràn.

PD. Democràcia Real Ja ha publicat un comunicat de premsa on entre altres coses remarca la seva apolicitat com a moviment i que els seu manifest continua sent el del principi i que les acampades poden o no coincidir amb ell ja que esten son lliures manifestacions de la indignació ciutadana que Democràcia Real recoltza però que ella no dirigeix. Un molt bon apunt a tot el ja dit i crec que important.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *