Eclipsi de sol

Hui ha hagut un eclipsi parcial de sol, les fotos que he pogut fer:

Les fotos s´han pres sobre l´exposició sobre paper d´un telescopi reflector de 114 mm amb un ocular de 20 augments i gastant un iphone 4 per a fer la fotografia (no tenia cap altra cosa a ma, l´eclipsi m´ha pillat per sorpresa, pero vaja, s´ha portat de meravella el iphone).

Per cert, ha estat molt bonic, tots els eclipsis son únics i irrepetibles. I tots son diferents.

L´ultim dels planetes

El passat dissabte dia 13 per la nit vaig estar d´observació amb el telescòpi… feia temps, quasi des del estiu. Des de que he tingut a les xiquetes cada vegada he tingut menys ocasions de disfrutar de l´astronomia, una de les millors aficcions que he tingut mai. Però ara que les xiquetes van fent-se majors vaig tenint mes ocasions de passar la nit mirant el cel.

El dissabte vaig conseguir observar l´ultim dels planetes del sistema solar que em quedava per veure (como Plutó ja no es un planeta, ja no compta:), Urà. Urà es una xicoteta esfera blanca, blavosenca apenes. El seu color fa que siga dificil de distingir de les estrelles de fons i es mes dificil encara si tens un telescòpi de baixa potència com el meu. Però després de quasi tres quarts d´hora la vaig trobar, ajudat amb els mes fidels prismàtics per situar les estrelles del voltant d´on suposava on tenir que estar i del meu iphone, que amb l´excelent programeta Starmap em serveix com a mapa de búsqueda en el cel.

I ahi estava, una boleta xicoteta, molt xicoteta comparada amb Júpiter, que estava ben a prop, amb les seves quatre llunes desplegades alhora (també va ser la primera vegada que veia les quatres llunes de Júpiter desplegades) pero clara, sense cap detall visible per al meu petit telescopi. Però es tota una alegria trobar i veure un nou planeta que no havies vist abans. Sobretot si t´ha costat tant de trobar. Curiosament Neptú, que està mes llunyà, em va costar molt menys de trobar fa uns anys ja… supose que el seu color blau-verdós el fa mes dificil de confundir amb les estrelles.

Ja sols em queda un únic objectiu, completar el catàleg de Messier, un dels catàlegs d´objectes d´espai profund mes coneguts i que espere acabar enguany, sols hem queden 3 o 4 objectes per a completar d´un total de cent i pico. I com em vaig prometre fa anys, quan acabe el catàleg Messier, em compraré un telescopi nou. A vorer si l´economia ho permet.

Astronomia amb Maria

L’astronomia crec que es una aficció ideal per als mes menuts. De menut sempre vaig tenir ilusió per l’astronomia, inclús recorde un llibre que tenia el meu pare sobre astronomia del qual vaig entendre ben be gens. Vaig estar a punt d’agafar astronomia com a optativa al institut però no se al final perque no la vaig acabar agafant i vaig triar informatica. Però be, amb l’edat i amb diners per comprar-se un telescopi, aixó te solució. Es una llàstima que un telescopi siga tan car, però be, com sempre, sense diners no tens cartxofes. Per desgràcia.

L’astronomia es una de les coses que mes vullc compartir amb les meves filles. Maria, amb 3 anys i uns pocs mesos, ja sap situar en el cel a Artur a Vega i a Júpiter. I ho fa realment be, em sorprén molt la facilitat que te per a recordar on queda tot el que li vaig dir la nit anterior. I des de ben menuda cridaba… “mira papá, la nuna” sempre que veia la lluna sortint per l’horitzó.

El cap de setmana passat vaig decidir anar un pas mes enllà i ensenyar-li el que era un telescopi per a que es familiaritze amb ell. I que vegera la lluna per començar.

astro1
Conseguir tenir-la a oscures al mig del camp, sense cap llum, ja fou tot un exit. Aconseguir que mirés pel telescopi un altre. I sentir com deia “te molts forats” dona sentit a tota la experiència.
Sempre he pensat que el millor es que els teus fills trien els seus gustos i les seves aficcions, intentar inculcar-los alguna cosa des de menuts, adoctrinant-los en els teus gustos, com si fossen extensions teves, es algo que queda fora de la meva forma de ser i pensar. El que crec ideal pot ser siga ensenyar-los uns camíns pero deixar que trien quin volen recorrer ells, aixó es el que m’agradaria fer. De totes formes crec que en alguns casos val la pena, almenys, portar-los un poc de la ma fins a mitjan camí i en aquest cas la meravella de l’experiència val la pena. L’astronomia es una aficció tremendament positiva per a qualsevol, tant a nivell intelectual com espiritual, aprens coses i la teva ment es calma i s’aserena davall la immensitat del cel.

astro2
Espere que primer Maria i després Paula també, amb el temps, m’acompanyen en les meves nits d’observació d’estrelles, planetes, galaxies i nebuloses. I com els tinga que comprar un telescopi a cada una, em veig fent hores extres fins a la fi del món. Però val la pena.

Per cert, si no plou, aquest cap de setmana li ensenyaré Júpiter, es la seva llum del cel preferida i sap localitzar-la a qualsevol hora de la nit (cosa que torne a repetir, en sorpren moltíssim). Ja contaré a veure que li ha paregut.

Un punt

galaxia-punt
Vam tenir èxit obtenint aquesta imatge des de l’espai i si la mires, veuràs un punt. És aquí. És la nostra llar. Som nosaltres. En ell, tota persona de la qual hagis escoltat parlar, tot ser humà que mai hagi viscut, va viure aquí la seva vida. L’unió de tots les nostres alegries i sofriments, milers de religions, ideologies i doctrines econòmiques, tot caçador i tot lladre, tot rei i plebeu, tota parella enamorada, tot nen esperançat, tota mare i pare, tot inventor i explorador, tot mestre de moral, tot polític corrupte, tota superestrella, tot líder suprem, tot sant i pecador en la història de les nostres espècies, va viure aquí, en una mota de pols, suspesa en un raig de sol.

La Terra és un petit, molt petit gra en un vast desert còsmic. Pensa en els rius de sang vessats per tots els generals i emperadors que per glòria i triomf es van convertir en momentanis amos d’una fracció d’un punt. Pensa en les interminables crueltats comeses pels habitants d’un cantó del punt als habitants, difícilment distingibles, d’algun altre cantó del punt. Quan freqüents els seus equívocs, quan predisposats a matar-se uns als altres, quants fervents els seus odis. Les nostres postures, la nostra imaginada importància, la il·lusió que tenim d’alguna privilegiada posició en l’univers, estan qüestionades per aquest punt de llum feble.

El nostre planeta és una solitària mota en la gran negror còsmica. En la nostra foscor –i en tota la seva extensió– no hi ha cap indici que l’ajuda vagi a venir de cap altre lloc per a salvar-nos que de nosaltres mateixos. Aquest és problema nostre. S’ha dit que l’astronomia és mortificant, i dec afegir, una experiència de construcció personal. Per a mi no hi ha potser millor demostració de l’estupidesa dels conceptes humans que aquesta distant imatge del nostre petit món. Per a mi subratlla la nostra responsabilitat de tractar-nos més amablement i compasionadament entre nosaltres i de preservar i apreciar aquest punt blau, l’única llar que mai hem conegut.

De Carl Sagan. Dedicat a tots nosaltres.

La vida i la mort, uns volen tenir la rao, altres tambe. Jo vull, tu vols, nosaltres volem. I sols som un punt de pols en mig de l’univers. Que menut i que gran, que odiós i que meravellós, que tristesa i que alegria de formar part d’aquest punt. Tot alhora som nosaltres, així som en aquest punt.

 

He vist el mateix artícle al bloc de rvr i no he pogut de resistir-me de traduïrla. Aquí queda.

Pluja d’estrelles

Aquests últims dos dies (la nit del 11 al 12 i la del 12 al 13) han sigut els típics de tots els estius en els que tenim pluja d’estrelles, les anomenades Perseides, una pluja de meteors que sempre cau sobre la terra en aquestes dates i que es veuen mes o menys mirant cap a la constel.lació de Perseu, en direcció Nord-Est, mes o menys.

Aquesta pluja de meteors (inclús avuí en podrem veure algun,la nit de 13 al 14) ve motivada perque la terra està passant pel rastre que va deixar un cometa (en aquest cas el cometa Encke, si no recorde mal, que ens va visitar aquest hivern i no vaig poder trobar amb el meu telescopi) en el seu deambular al voltant del sol… un rastre de pols i sobretot partícules de gel que cau sobre la terra atret per la gravetat del nostre planeta. Son meteors petits, des del tamany de grans de pols fins com a molt (i ja son grans) el tamany d’una poma, però al entrar en contacte amb l’atmosfera es cremen i creen un bon espectacle en les lluentes nits d’estiu.

Aquest any he estat contant els meteors i mes o menys surt una mitjana d’un per minut (no son molts, pero prou mes que l’any passat). Inclús es poden veure estones on en un minut es veuen 4 o 5 meteors caient, donant una preciosa sensació de pluja d’estrelles. Per cert, els de la nit del 11 al 12 eren ben grossos, molts d’ells deixaven unes esteles precioses. Un espectacle preciós unit a la bellesa del cel d’estiu amb la via làctia sobre els nostres caps, resplandent.

Catálogo Messier

En mi primer año como aficcionado observador a la astronomia uno de mis retos es conseguir observar todos los objetos del catálogo Messier. El catálogo Messier es uno de los primeros catálogos de objetos astronómicos que se hizo y todos sus objetos son fácilmente (bueno, generalmente) asequibles para cualquier telescopio de aficcionado.

Para recorrer dicho catálogo conseguí­ el libro Catálogo Messier de Jose Luis Comellas (ver mas en bibliografia, al final del artí­culo) el cual tiene una guia muy completa de cada objeto, con sus caracterí­sticas y descripciones. Asimismo, con el programa kstars (solo para Linux, que nadie lo busque para Windows) me imprimia prácticos mapas estelares de las zonas de observación de cada noche, con cada uno de los objetos Messier situados para encontrarlos fácilmente.

Los apuntes tomados de cada objeto visto son mí­nimos, solamente fecha y hora de observación, no es mi intención hacer una descripción de todos los objetos vistos (demasiado trabajo para tan poco tiempo), asi que normalmente he ido apuntando dichos datos en las páginas superiores de cada objeto del libro de Comellas. Este artí­culo es un registro de todos los objetos vistos y de los que iré viendo para poder completar, cuando sea, mi propio catálogo Messier.

Sons de l’espai

L’estudi del cosmos, de l’espai que ens envolta, te unes possibilitats immenses. Una d’elles es l’estudi de les ones de ràdio. Totes els cossos emeten ones de ràdio i mitjançant el seu estudi podem esbrinar característiques de la seva situació, composició, etc. Els planetes, les estrelles, tots emeten ones de radio. Si, l’espai emet sons. Es quasi quasi com allò que deia Pitàgores, tots els astres sustentats per un música celestial si ho mirem des d’una perspectiva quasi poètica.

A la película “Contact”, protagonitzada per Jodie Foster seguint un guió de Carl Sagan (tinc pendent parlar d’ell) podem veure en viu i en directe com funcionaria un dels principals projectes de búsqueda d’ones en l’espai, ones emeses per essers vius en aquest cas, el projecte Seti. Es una bona película que reflexa molt be aquesta búsqueda i com les ones que rebem des de l’espai ens comuniquen com es, on està i, en alguns casos, qui es. Es nota que Carl Sagan estava darrere d’aquesta película.

Observación de M57

Observación de la nebulosa M57, mas conocida como nebulosa del Anillo. Situada en la constelación de la Lira, es una de mis nebulosas preferidas, sobretodo debido a que soporta muy bien los máximos aumentos además de la belleza de su forma circular.

Observado en Algimia de Alfara, provincia de Valencia, España. Latitud 39 grados, 45 minutos, longitud 0 grados, 22 minutos.

Buena visibilidad sin luna.

Equipo: Reflector Celestron 114/900

Observación:

La nebulosa del anillo fue uno de los primeros objectos de cielo profundo que encontré, junto a la galaxia de Andrómeda y la nebulosa de la laguna. Le tengo mucho cariño y siempre me extasí­o observándola pero nunca habia tomado notas y dibujado nada sobre ella. Ya tocaba.

La sonda Cassini camí de Saturn

I poc camí li queda. La sonda Cassini-Huygens es la sonda que fa uns anys va partir cap a Saturn per tal d’investigar-lo amb profunditat. Esta composada d’un mòdule orbitador que s’insertarà en òrbita al voltant de Saturn per a estudiar la composició del planeta i dels seus espectaculars anells i del mòdul d’aterratje Huygens, que serà llençat a la lluna Tità.

La lluna Tità es molt interessant ja que es pensa que pot tenir ecosistemes pareguts als del aigua en la Terra però basats en metà (en forma líquida). Mars de metà, rius de metà, pluges de metà… La sonda Huygens el que farà serà caure en un d’aquests mars de metà i estudiar a fons la composició d’aquesta Lluna.

La importància que te l’exploració de Tità es immensa. Es el primer aterratge sobre un planeta exterior (bé, Tità es una lluna de Saturn, pero es el mateix), comparativament amb Mart, l’ultim lloc d’exploració de les sondes de la terra, està molt i molt lluny, la sonda Cassini ha tardat molts anys en arribar i també que es un ecosistema paregut al desenvolupat en la terra mitjançant l’aigua, pero amb metà, cosa la qual pot donar moltes sorpreses.