Truita de faves tendres

Hui no sabia molt be que dinar… els dijous em toca dinar sol. I com la feina no em deixa molt de temps no tenia ganes de floritures i he anat al fàcil. Les gallines no deixen de pondre ous i comencem la temporada de faves (fluixa, molt fluixa). Doncs fem un invent, truita de faves tendres. I l’experiment ha sigut un autèntic èxit. Ahi van les instruccions:

 

Agafem un bon grapat de faves, no molt grans, que estiguen ben tendretes.

Les tallem a trocets menudets, amb corfa, la corfa també ens la mengem, per això tenen que estar ben tendres. Trocets no mes grans que una ungla. Per cert, llavar les faves abans.

Ho fregim tot amb oli d’oliva uns cinc minuts a foc fort, remenejant quan faça falta. Quan la corfa comença a cambiar de color afegim una xorradeta de vinagra de vi blanc. I ho deixem un minut mes, remenejant.

Mentrestant hem batut quatre ous,  i els afegim al fregit de faves amb un poquet de sal. I a partir d’aci, com qualsevol altra truita.

Quan acabem amb la truita li afegim un poc d’orenga al damunt (pebre també vindria be). I ja ho tenim.

 

I la veritat que el resultat es prou sorprenent. El toc del vinagre amb la fava queda molt be. Es pareguda a una truita de carxofes, encara que a mi m’ha agradat mes. Plat senzill i que deixe aqui per a tornar a fer-lo. Que sinò se m’oblidarà:)

 

 

Arròs de perdiu volá

Hui dinaré aquest plat que vaig a trobar a un llibret de cuina dedicat als arrossos que crec que donaven a El Paí­s, crec recordar. No l’he probat mai pero m’entusiasmen els plats senzills. I a més a més, aquest te un nóm original.

El plat consisteix en tallar una ceba a trocets, sofregir-la, afegir l’arròs sofregint-lo també una estoneta i cobrir-lo amb suc de peix (si, jo el gaste preparat, no tinc molt de temps per fer-lo jo mateix). Després afegir safrá i deixar-lo cuinar fins que el suc s’evapore. Senzill Veritat?

I la perdiu? D’ahi ve el nóm… ha volat:) Un tí­pic arròs de gent del camp que amb el nóm es pren a broma la falta de carn en aquest plat. Ja contaré que tal está, segur que deliciós.

Onigiri

Per petició popular (oé oé) després d’un bon dinar a un restaurant hindú, posaré unes cuantes receptes de les que he anat provant aquests últims mesos en els que m’he aficcionat un poc a la cuina. Comencem amb una recepta japonesa, l’Onigiri.
onigiri
Qui no ha vist qualsevol serie japonesa on els personatges mengen boles d’arrós a tota pressa (sobretot el son Goku:) ? Doncs aquestes boles son l’Onigiri. “Tipical japanese”, si.

Es fàcil de fer, molt fàcil. Primer, els ingredients. Arrós rodò, si es possible arrós japonés per a sushi, però com es difícil de trobar i a més, prou car, doncs qualsevol arrós rodó. El mas llargós també serviria, però no queda tan apegat i les boles queden un poc soltes.
També necessitem fulles d’alga nori, les que s’empren per a fer sushi maki. Tampoc es que siguen molt fàcils de trobar, pero ja comencen a ser mes freqüentes. Fa uns dies en vaig veure a un Eroski. Aquestes fulles son importants ja que li donen un sabor “distint” al conjunt, si no les teniu passeu de l’Onigiri fins que les trobeu (si sou de València m’ho diueu i us dic on les podeu trobar).
Necessitarem un poc de vinagre (qualsevol va be, si es vinagre d’arrós japonés, doncs millor), un poc de sucre i un poc de sal.
I per últim, el que vullguem per a omplir les boles (si, van farcides de qualsevol ingredient que vullguem). Després faré algunes recomanacions.

I ara, a veure com ho fariem.

Qui no ha vist qualsevol serie japonesa on els personatges mengen boles d’arrós a tota pressa (sobretot el son Goku:) ? Doncs aquestes boles son l’Onigiri. “Tipical japanese”, si.

Es fàcil de fer, molt fàcil. Primer, els ingredients. Arrós rodò, si es possible arrós japonés per a sushi, però com es difícil de trobar i a més, prou car, doncs qualsevol arrós rodó. El mas llargós també serviria, però no queda tan apegat i les boles queden un poc soltes.
També necessitem fulles d’alga nori, les que s’empren per a fer sushi maki. Tampoc es que siguen molt fàcils de trobar, pero ja comencen a ser mes freqüentes. Fa uns dies en vaig veure a un Eroski. Aquestes fulles son importants ja que li donen un sabor “distint” al conjunt, si no les teniu passeu de l’Onigiri fins que les trobeu (si sou de València m’ho diueu i us dic on les podeu trobar).
Necessitarem un poc de vinagre (qualsevol va be, si es vinagre d’arrós japonés, doncs millor), un poc de sucre i un poc de sal.
I per últim, el que vullguem per a omplir les boles (si, van farcides de qualsevol ingredient que vullguem). Després faré algunes recomanacions.

I ara, a veure com ho fariem.

 

Primer hem de preparar l’arrós. Es el mateix arrós que preparariem per a fer sushi, la mateixa fórmula. N’hi han varies formes, igual que ací cada mare te la seva manera de fer el putxero. Jo empre la següent:

Netejar MOLT be l’arrós, es molt important. Passar-lo varies vegades per aigüa fins que quede totalment net. Es fàcil d’observar, quan al passar-lo per baix l’aixeta d’aigüa si l’aigüa cau blanca es que encara no està net, l’aigüa te que caure transparent.
Una vegada amb l’arrós net el posem en un olla amb aigüa a bullir. Una vegada l’arrós esta bullint el tenim dos minuts, apaguem el foc, tapem l’olla i el deixem 10 minuts més. Després, el destapem i el tornem a deixar 10 minuts més, però destapat. Aquesta recepta no falla, l’arrós queda sempre al punt.

Bé, mentrestant, calentem en una paelleta dues cullerades de vinagre amb una de sucre i una altre de sal fins que el sucre i la sal queden dil·luides (la quantitat de vinagre, sucre i sal aquesta seria per a la quantitat d’arrós de 2 a 3 persones, mes o menys un got ple d’arrós, podem augmentar-la si fem més arrós).

Quan ha passat el temps de l’arrós l’escorrim, el deixem en un perol fondo i el mesclem amb el vinagre, tot ben remenejat. I ja tenim l’arròs per a sushi fet.

Ara que tenim l’arrós prepararem les boles d’Onigiri. Tallem les algues nori depenent del tamany que vullguem fer les boles, jo les talle mes o menys d’uns 3 a 4 dits d’ample per uns 7 a 8 dits de llarg, i les deixem en un plat.

Hem de decidir també els ingredients que aniràn dins les boles i que hem de preparar abans. Per exemple, bones combinacions serien tonyina amb mahonesa, xampinyons fregits amb salsa de soja (fàcil de trobat a qualsevol supermercat), formatge blau (quan mes fort millor), pollastre tallat a trocets i fregit mullat amb mostassa… les combinacions son infinites. La que mes t’agrade sempre i quan es porte be amb l’arrós. Et recomane xampinyons i trocets de tofú fregits deixats reposar en salsa de soja o, sobretot, albergínia torrada, tallada a trossets, mesclada amb vinagre i unes gotetes de llima. De totes maneres l’Onigiri es una recepta ràpida, tampoc te molt de sentit perdre mitja hora fent els ingredients de dintre.

Una vegada tenim l’interior de les boles fet comencem a fer-les. Ens mullem les mans amb aigua i sal (si vols que les boles d’arrós tinguen mes “estil”, pots afegir-te a les mans llavors de sèsam, com el dels pans d’hamburguesa) i agafem l’arrós, mes o menys fins omplir la palma de la ma. Anem aprentant-lo i si fa falta l’escorrim (pot quedar-li aigüa encara) aprentant-lo ben fort, i anem donant-li una forma rodona. Quan tenim la forma, li obrim un forat per la part de dalt amb el dit, introduïm l’ingredient desitjat i el tornem a tapar. Però com som golafres i no en tenim prou, li donem la volta a la bola i fem un altre forat, al lloc contrari d’on l’haviem fet abans, l’omplim també i el tornem a tapar. Així la boleta ens quedarà més sustanciosa, que el de dins es el que mes bo està.

Quan tenim la boleta farcida la situem a sobre de l’alga nori i alcem els extrems de l’alga cap el centre de la bola (es quedarà mes o menys a la meitat), deixant l’alga pegada als laterals de la bola (veure foto). I quan les tinguem totes fetes… les servim, a poder ser de inmediat, abans que l’alga es quede blaneta.

En principi es menja agafant la bola amb l’alga, si l’arrós es bo i està ben apegat no es trencarà la bola, però com es dificil que aixó passe (a mi sempre se’m trenquen), doncs no passa res, amb ganivet i forqueta, que no passa res. L’Onigiri pot tenir forma com de muntanyeta, inclús com un sandwich. Be, tot depen de l’habilitat de cadascú en fer “formes”, la meva es prou nula:)

I aixó es tot. Per als japonesos l’Onigiri es precisament el mateix que per a nosaltres un entrepà, una menjar ràpid amb qualsevol cosa a dintre. Fàcil i ràpid de fer. Ara ens faltaria un bon postre… en uns dies, quan tinga mes ganes d’escriure, us diré com fer un bon gelat de te verd. Està deliciós:)

Un últim consell. Algunes coses poden parèixer extranyes, com mesclar sal i sucre i afergir-ho el “mesclote” a l’arrós. No feu invents, si es així es així, pareix mentira però les mescles que mes absurdes ens poden resultar acaben sent les mes delicioses.