Abús de lleis

Les legislacións actuals al llarg del món basades en el positivisme jurídic son un error. Bàsicament consisteix en que tot ha de estar legislat i si un delicte no apareix a les lleis, no es un delicte.

Quin problema hi ha amb aquest sistema? Indefensió del ciutadà, perque es impossible que conega els milers de lleis que existeixen i els milers de sancions que poden donar-se.

A les antigues democràcies gregues es pensava que quantes menys lleis, millor. De fet les lleis es posaven en unes taules de pedra que tothom podia llegir i aprendre… els que sabien llegir, que eren pocs. Els primers temps de la república romana també, com el cas de les lleis de les XII taules. Ara tenim una constitució, un codi civil i un codi penal. Algú sels sap de memòria?

Com es pot tenir justícia amb tant poques lleis? Amb un sentiment d´ètica basat en una educació responsable i intel.ligent dels joves. Matar es horrible, tots ho sabem. Es necessita una llei per a condemnar a algú per matar a un altre? No es suficient un sentiment ètic i de sentit comú per a tancar a l´assassí a la presó? No sabem tots el que està mal i el que està be?

Es deu legislar sobre allò en que la ètica de la gent i el sentit comú fallen. En casos generals o en casos concrets. Però no ofegar el coneixement de la justícia en el ciutadà perque desconeixer la justícia crea indefensió i això es una injustícia. I tal com estan les coses la justícia tracta injustament als seus ciutadans.

La religió, amant de la ignorància

Estic estudiant diversos temes referents a un examen que tinc d´ací a pocs dies i m´he trobat amb un tema referent a la lectura de llibres en la edat moderna, el control de la lectura per part de les dones i la vigilància de la inquisició per a que no es traduïren llibres originalment en llatí a llengua romanç, fos la que fos.

En resum, la gent resaba en llatí. I no entenien en absolut el que deien. I no es volia que entengueren el que deien impedint traduïr els llibres al seu idioma des del llatí i que exlicaba, precisament, el que estaven resant. Sobretot si eren dones. Si no recorde mal, el mateix Fra Lluis de León va tindre un procés inquisitorial per una traducció al castellà del Cantar dels Cantars… que tenia que estar en llatí.

Entenc, però no comparteixc, el que l´esglesia no volgués que es traduïren certs llibres com la Biblia a llengua romanç per a evitar “lliures interpretacions de gent ignorant” i tot degut a la por a la reforma… pero simples llibres d´oracions, per a senzillament saber que estas dient quan reses… es senzillament demencial i te com a única explicació le necessitat de la religió de nodrir-se de la ignorància dels creients, impedint que es facen preguntes i que ni tan sols es plantegen la necessitat d´entendre el que estan dient. La ignorància es la base del creient i amb aquesta base la religió creix i es manté. I es quan la gent comença a entendre, no, quan la gent comença a voler entendre, a deixar de recitar el que no s´enten, es aleshores quan la religió mor. Almenys, el tipus de religió que encara avuí es majoritària en el nostre entorn, siga cristianisme, islamisme, o el que siga.

Per sort, la gent cada vegada es pregunta mes coses. O almenys deuria ser així. Jo dubte entre aixó o que mes be s´haja substituït la religió per la televisió i els centres comercials, tant necessitats de la ignorància com qualsevol Deu vingut a menys.

Escudero i la monarquia milenaria

Aquest matí, quan anava a la feina amb el cotxe anava escoltant radio nacional. Com a entrevistat tenien a Jose Antonio Escudero, historiador i del que no diré res mes perque per això m’he molestat en buscar l’enllaç de la wikipèdia, encara que personalment ja el coneixia dels meus anys com a historiador frustrat.

Ha parlat de moltes coses, pero una de les que mes m’ha sorprés per… podria dir, estúpida per a algú que ha rebut tres premis nacionals de història, es una de les raons que ha donat per a que mai puga pensar-se en substituir la monarquia per una república.
Segons Escudero, durant 1600 anys, llevant 40 i pico de dictadura i uns 6 mes de repúbliques, Espanya ha sigut una monarquia. I be, si durant tants anys ha sigut monarquia, llevar-la podria ser una mala idea perque estem imbuïts d’ella.
Juguem a les analogies.

Suposadament, des de finals del neolític fins a l’Edat Mitjana, varios milers d’anys, va existir l’esclavitut. Com va existir durant tants anys, doncs no deu ser tan mala cosa.

Des de finals del imperi romà fins el segle XIX vivim en un sistema d’antic règim basat en els inicis feudals i els privilegis. Si durant 1500 anys vam viure amb aquest règim, a qui se li ocurreix reclamar la igualtat de drets, tornem al antic règim demà mateix.

Des del segle VIII fins el segle XV Granada va ser musulmana. Si durant 7 segles ho va ser, pues li la regalem a Marroc, total, comparat, els cristians sols porten 5 segles allí.
Menuda estupidesa, senyor Escudero. Si vol parlar a favor de la monarquia, doncs ho fa, sense donar arguments estúpids. Si vol anar de pensador liberal, com quan menciona la revolució francesa com a referent de la igualtat dels ciutadans i ho fa com a arma contra altres pensaments que no li agraden, pense també que la monarquia vulnera el mes sagrat de la revolució francesa… la igualtat.

Exposició “La bellesa del cos”

A Octubre vam anar a vorer l’exposició de la bellesa del cos segons els cànons clàssics, amb tota una sèrie d’escultures i pintures sobre ceràmica molt interessants que anava des de l’escultura clàssica amb el màxim exponent del discòbol fins l’escultura realista del helenisme alexandrí com el “venedor de peix”.

L’exposició va estar francament molt be, sobretot l’apartat on es mostrava la influència de l’escultura grega sobre la cultura ibèrica.
No ho he dit, però l’exposició va ser al museu arqueològic d’Alacant, que per cert, no vam tenir temps de vorer després al complet per que Paula no ens va deixar:)
I aqui algunes fotos.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Mèrida romana

Ja he acabat els comentaris a totes les fotografies que vaig fer en el meu viatge a Mèrida pel Gener. Aquí queda el recorregut fotogràfic per la Mèrida romana (i visigoda i hispano-musulmana una mica, també), comentat en els principals monuments.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per a tot amant de l’arqueologia i la història clàssica, Mèrida es un imprescindible en el món romà i únic a la península, per la quantitat de restes i per la qualitat del que s’ha conservat. El poc creixement de Mèrida a partir de la fallida del impèri romà, segurament, n’es la causa de tot el que allí podem veure.

El dolmen d’Azután

Ahir vaig tornar de pasar uns dies a Toledo i entre altres coses molt boniques que vaig veure i de les que ja parlaré, em vaig trobar amb el dolmen d’Azután.

Es el primer monument megalític que veig amb els meus pròpis ulls, que jo recorde. I després de la impressió de veure la ciutat hispano-musulmana abandonada de Vascos, que està molt a prop (ja posaré les fotos també), aquest dolmen va ser una sorpresa inesperada, vist de refiló des del cotxe i parant a la vorera de la carretera per confirmar que el que haviem vist era el que pensavem que era. I si, era un dolmen, després vam trobar en un llibret-guia que era l’anomenat dolmen d’Azután, pel poble d’Azután, que està a prop.

dolmen1

Una filera de pedres en redó, plantades a terra, rodejada per una altra filera mes, formant un cercle obert per un petit pasadís amb mes pedres plantades a terra.
dolmen2
I finalment un altre cercle, mes exterior, ple de pedres menudes que rodejarien tot el conjunt.

dolmen3
Una visita breu pero molt interessant. Es pot trobar entre Azután i Navalmoralejo, just al costat de la carretera. Pareix ser un dels megalits mes antics d’Espanya, datat sobre el 4500 abans de Crist. Mes informació.

Olé, olé

Una altra anècdota interessant es l’humor amb que es prenia les coses la gent de l’epoca. L’època dels sexeni revolucionari, després de molts anys de governs moderats baix el regnat de Isabel II suposa un període on es proven distintes formes de govern… el lema del general Prim al encapçalar la revolució fou “Abajo lo existente”, amb el que volia donar a entendre que amb la revolució calia fer “tabula rasa” i començar de nou amb tot.

I feta fora Isabel II i canviada la constitució, doncs buscaren un nou rei. Hi havien varios candidats… el general Baldomero Espartero era el preferit de molts (curiós hauria sigut veure el rei Baldomero Primero) pero va renunciar, ja era una mica vell. El portugués Fernando de Coburgo era un altre candidat que va renunciar (supose que per intentar clavar-se en la política espanyola d’aleshores feia falta tenier moltes ganes de calfar-se el cap). Un altre, el meu preferit, era Leopoldo de Hohenzollern Sigmaringen, al que li van posar el nom de “Olé olé si me eligen”. Al final van triar Amadeu de Saboia, batejat com “Macarronini I” i que si no em falla la memòria es el primer rei que va dimitir, entregant el seu poder a les corts, i no abdicar. El pobre home estava fart d’Espanya, dels espanyols i de la mare que els va parir. No sabia on s’havia ficat.

leopold

I si, es el meu favorit pel nom, no per altra cosa. Aquest es el predendent al tró Olé, olé. No hi ha res com ser una personalitat pública i tenir un nom destinat al bon humor dels ciutadans. Almenys i vist el poc que pintava la gent en la política d’aleshores (be, quasi com ara) podíen riure una mica.

Curiositats d’Isabel II

Aquests dies estic d’examen, estic intentant acabar la carrera d’història que em vaig deixar quasi enllestida… pero entre la feina i el ser pare, es va quedar en eixe quasi. Enguany he decidit acabar amb ella.

Contaré unes quantes curiositats que em criden prou l’atenció… i comence amb Isabel II, la filla de Ferran VII, la primera “reina constitucional”. Crec que la frase seria… de un pare cabró, una filla imbècil. I es que, realmente era de ment prou feble aquesta dona.

El règim constitucional d’aleshores previa unes corts compartint la sobirania amb la monarquia. Per a formar gover, es necessitava tenir l’aprovació tant de les corts com de la reina. Era un sistema prou propens a ser corromput i manipulat, com va passar a Espanya, pero si el monarca era seriós i mantenia un punt de neutralitat entre les diferents opcions polítiques doncs el resultat era un sistema prou estable.

A Espanya però tenien una reina manipulable pels moderats i que a més, en comptes de dedicar-se a governar, es dedicava a festejar.

Es va enamorar d’un general, el general Serrano, a qui ella anomenava
“general Bonito”. El rei consort, el seu cosí Francisco de Asís (Paquito per a la familia), va fugir de Madrid cap el Pardo per no veure les infidelitats de la reina i a tota Europa es parlava de la reina Isabel d’Espanya. El govern moderat d’aleshores va intentar evitar-ho posant un guardia a les habitacions de la reina… que va apareixer mort a l’endemà. I finalment va decidir enviar al general Serrano al nord, lluny del escandol… i de la reina.

Que va ocorrer? La reina crida al govern i els destitueix a tots. Ella es la reina, ella mana, i dona igual com estiga el pais i mitja europa, el que conta es la meva satisfacció. Així que al carrer i nomene a un nou govern que em torne al general.

I el nou govern provisinal es nomenat per la reina i es convoquen noves eleccions a corts, que sempre guanyará el mateix govern provisional nomenat per la reina, donant aleshores les corts el suport que aquest govern necesita.

Quin pais. Es parla molt de les diferències entre Espanya i la resta d’Europa, atrasos, revolucions fora d’hora… No seria que aqui teniem unos monarques “especialment especials”? No es la raó del caos que es forma abans de la I República potser que la reina era, senzillament imbècil i el pais es malgovernaba gràcies a la seva imbecilitat? Jo quasi apuntaria a que si.

Anàlisi d’ADN per provar l’oritge romá d’una aldea xinesa

Interessant notí­cia aquesta:

Adn para probar una tradición milenaria china

Segons aquest artí­cle un poblet xinés, on pareix que abunden molt els xinesos alts, amb ulls verdosos i cabells clars, seria descendent d’un grup de legionaris romans perduts poc després de la batalla de Carrhae, on Cras va ser derrotat pels parts (mes o menys per l’Iraq, els parts ocupaven aleshores Iraq i Irán). Una història de pelí­cula:)

Ara recorrirán a l’ADN per demostrar-ho, o no. Personalment crec que pot ser qualsevol cosa, la quantitat de migracions que han hagut fa dificil pensar en un oritge romá. I mes sabent que els romans no eren precisament alts, ni tenien els ulls verdosos ni cabells clars. Almenys no en l’época de Cras (Cras es de l’epoca de César, al final de la república), a época imperial ja podien tirar mes de legionáris germans o celtes. Ja veurem, l’ADN dirá.